Porten l’armilla i fins i tot el distintiu que els acredita com a voluntaris, però tot i així passen desapercebuts. Alguns d’ells també fan la seva tasca no només a la Creu Roja Andorrana sinó en d’altres àmbits. N’hi ha que porten, algú diria que tota la vida, perquè sempre els veus aquí i allà i ara hi caus i te n’adones. Hi ha qui fa menys temps que fan de voluntaris. Han esperat a jubilar-se per dedicar part del seu temps a aquesta labor senzilla, anònima, d’acompanyar persones. I, és clar, avui no podien faltar a la cita i allà estaven al peu del canó, rebent les persones que per primera, quarta o sisena vegada participaven en la campanya de donació de sang organitzada per la Creu Roja i el BC Morabanc Andorra.

El Lluís és voluntari des de fa 25 o 30 anys. Doncs sí, és el Lluís que es pensen, el Dejuan. Per què? “És una satisfacció poder servir els altres”. Diu que té una màxima. Allà va: “Només una vida viscuda per als altres val la pena de ser viscuda”. Li va quedar gravada de quan era petit. Creu que fer de voluntari és la millor feina que ha fet en la seva vida. Amb la Creu Roja ha estat donant un cop de mà aquí i a fora: a Burkina Faso, Haití... Les ha vist de tots colors. Cenyint-nos a les campanyes de donació de sang, explica que una de les coses que sol passar és el disgust que té la gent que ve a donar sang i no pot. I què fan si això passa? “Procurem consolar-los i donar-los ànims. Una altra vegada serà”.

Guillermo González porta menys temps, poc més de dos anys. Ara bé, és la quarta vegada que participa en una campanya de donació de sang com a voluntari. Explica que la seva tasca és controlar que les persones que omplen el formulari passin a les cadires perquè després el personal sanitari doni el vistiplau perquè es faci l’extracció. Per què ho fa? “Per sentiment”. Com fa per sentiment acompanyar un jove que té una malaltia rara o fer una estona de companyia i comprar tabac un senyor amb diverses patologies que no surt pràcticament de casa. “M’omple com a persona- diu-, i si tinc temps, sempre hi estic disposat”.

Entre els donants, el denominador comú és que hi van perquè “val la pena” i hi ha gent que la necessita. A més, potser també ells ho hagi de menester en un futur. Natàlia De Felipe, de la casa, explica que ho fa “per donar exemple” i perquè li agrada col·laborar en causes altruistes. Confessa que és superaprensiva i es mareja. Però diu que això no és res comparat amb el benefici que comporta que d’altres es puguin beneficiar de la donació.

I els organitzadors? Doncs molt motivats, satisfets i amb molt d’“orgull”. Tant el secretari general de la Creu Roja Andorrana, Joan Saurí, com el president del BC MoraBanc, Gorka Aixàs, coincideixen que la campanya està més que consolidada i si d’altres entitats o clubs s’hi apunten, millor que millor. L’important, aquí sí, és participar perquè del que es tracta és de “tenir els màxims donants”.