“Andorra ha avançat molt positivament sempre en la protecció dels animals” i ja abans de la Constitució tenia una llei de tinença d’animals que els emparava, però caldria fer un pas més i reconèixer que maltractar un animal de companyia per fer mal a la parella pot ser un agreujant dintre del delicte de maltractament animal. I per això es fa necessari un canvi legislatiu en el Codi Penal, com de fet ja s’ha portat a terme en altres països veïns, com ara Espanya aquest any passat. Ho defensa l’advocada i professora de la Universitat d’Andorra (UdA), Celia Guitián, en un article publicat fa uns mesos a la revista jurídica especialitzada DALPS -Derecho Animal.
Guitián remarca que la seva investigació s’emmarca en la tesi doctoral que prepara i que parteix d’una “recerca global i una visió genèrica”. Dit això, però, fa notar que “cada vegada els animals de companyia es tenen més en compte com a família”. Com a “família multiespècie”, puntualitza, un reconeixement que pren força a nivell internacional. Sí, alguns estudis consideren que els animals són “éssers amb sentiments i consciència”. I de la mateixa manera que la persona agressora, que pot ser home o dona, maltracta o mata els fills o amenaça de fer-ho per dominar i fer mal a la parella, també s’ha de considerar que s’infligeix mal al gos o el gat o... per fer patir la dona. I no s’hi val, creu la investigadora, pensar que “si faig mal al gos no és tan greu com si faig mal als fills” ja que, a més, pot ser un avís del que li pot arribar a fer l’agressor.
D’aquí que Guitián posi en relleu la necessitat de fer canvis, d’una banda, al Codi Penal, tal com s’ha dit, per reforçar la protecció dels animals, com recollia també la darrera memòria publicada de la Fiscalia i algunes de les propostes dels programes dels partits en les darreres eleccions, que assenyala que anaven en aquesta línia. I, de l’altra banda, també proposi que des del Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere s’inclogui el maltractament d’un animal de companyia com a tipologia específica o bé dins de la violència vicària –distingint entre animals i humans– i no dins de la violència ambiental envers les dones, perquè un gos o un gat “no són mobles”, remarca.
I per què Guitián s’ha interessat per aquest tema? Per interès personal i “l’impacte” produït per “uns quants articles que havia llegit” que la van portar a voler-ne saber més i a descobrir que també hi ha “doctrina” i que “és un tema que tant juristes com psicòlegs estan tenint molt en compte”. I tot i que a Andorra, que se sàpiga, això “no ha passat mai”, “som molt curosos” i en ser un país petit hi ha més possibilitat de “controlar-ho”, i la investigadora subratlla que es té “la possibilitat de millorar”. I fer del mal infligit a un animal per fer mal a la parella un agreujant del delicte de maltractament animal seria fer un pas endavant.
