Fins a set alumnes de l’Escola Andorrana van deixar els estudis durant el curs passat, 2023/2024, abans d’obtenir el graduat escolar. Segons la directora del sistema, Olga Moreno, “és un índex molt i molt baix d’abandonament”. Ho van fer per incorporar-se al mercat laboral i per tant “nosaltres no en diem fracàs escolar, perquè és el món laboral i cadascú decideix el que vol”.

De sortides de l’escola se’n van produir als tres centres de segona ensenyança del sistema andorrà (Encamp, Ordino i Santa Coloma). Segons va concretar Moreno, en dues escoles van deixar els estudis tres alumnes i un més en un darrer centre.

Més enllà d’aquests alumnes, l’escola també coneix els camins que agafen els alumnes un cop surten de la segona ensenyança i “hi ha un percentatge més elevat d’alumnes que se’n van cap a batxillerat, bastant més elevat” que no pas el que opta per fer una formació professional (FP). D’altra banda, també hi ha un percentatge d’alumnes que “se’n va fora del país per seguir estudis fora d’Andorra o al seu país natal”, diu Moreno sense detallar, però, les dades.

Auge de l’FP
Malgrat que el percentatge d’alumnes que escullen la via del batxillerat és més elevat que el d’aquells que opten per l’FP, en aquesta darrera branca  “cada vegada hi ha més prestigi” i més alumnes. Moreno assenyala com generacions anteriors “no veien la formació professional com una sortida acadèmica digna, però ara és diferent”. A més, el ventall de formacions que hi ha al mercat, en especial a Catalunya, “és tan gran que s’adapta tant al perfil i a les necessitats o valors que té un jove que li ha donat un prestigi important i les sortides professionals són molt bones”, afirma la directora de l’Escola Andorrana, on també s’inscriuen els dos centres de formació professional del país, el d’Aixovall i el de la Massana.

Justament per, si no donar prestigi, sí per “reflotar” la formació professional i “donar-li el valor que mereix”, fa un temps es va engegar un procés de canvi a l’FP del país que va començar amb la renovació de l’equip directiu del centre d’Aixovall. A més del canvi a nivell de direcció, també es treballa en noves branques i a nivell curricular. 

Però que hi hagi molts més alumnes que optin pel batxillerat i cursar estudis universitaris després tampoc vol dir que aquesta via estigui sobrevalorada. “Són camins diferents que un jove pot agafar en funció de quina perspectiva de futur té”, exposa la directora de l’Escola Andorrana, que afirma no saber “què és el millor ni què és el pitjor” i demana als pares i mares “escoltar els nostres fills” per saber una mica quina orientació acadèmica els hem de donar. El batxillerat “és un camí d’accés a la universitat més curt”. La formació professional també t’hi porta però et dona una certificació que et permet una incorporació al món laboral. “No crec que tingui més prestigi l’un que l’altre o un sigui més bo que l’altre, són diferents camins i ara comencem a donar-li un sentit amb aquestes formacions i totes les certificacions que obtenen els joves”, conclou.