La primera jornada del judici a Carine Montaner, acusada d’un delicte de revelació de secrets, ha servit per anar aclarint el context en el qual es van produir els fets. Fent una repassada ràpida, convé recordar que el març del 2020 la llavors consellera general de Terceravia va rebre “per un error humà”, segons ha declarat Montaner i conclou l’informe emès per la CASS arran dels fets, les cotitzacions corresponents al llavors president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, en comptes de les dels membres del seu grup parlamentari. Qui es va adonar de l’error va ser l’empresa Estrategos, encarregada d’efectuar la part tècnica, que és qui comunica a Montaner l’equivocació. 

A partir de llavors, essent coneixedora del que cobrava Costa, Montaner ha reiterat avui que no “no podia tancar els ulls” davant del que va considerar “un abús”: el complement de salari de prop de 2.000 euros i les dietes que percebia Costa a més del sou com a president del grup parlamentari, que pujava a uns 4.000 euros, ja que tot plegat suposava “que guanyés més que el síndic o el cap de Govern”. I més, en un moment marcat per la pandèmia. És això el que va motivar que la consellera comentés la informació que li havia arribat als membres del seu grup parlamentari, a parlamentaris d’altres grups i també a figures de “rellevància i transcendència política” com ara Toni Martí i Ladislau Baró. I, segons ha dit, la reacció de tots va ser coincident: “no s’ho podien creure”.

Després de Montaner, han començat a declarar els testimonis presentats per la Fiscalia, el primer dels quals, l’afectat, Ferran Costa. En tot moment ha defensat que l’atribució d’un complement de salari amb la dotació del Consell General que rebia el grup liberal era legal. De fet, Costa ha remarcat que la divulgació del que cobrava que va fer Montaner li ha suposat un greu dany reputacional i personal fins a dia d’avui. També ha reiterat que la divulgació del seu salari va respondre a “interessos personals” de Montaner per “atacar un adversari polític” fruit d’“una fixació” cap a la seva persona. Segons Costa, va ser pels atacs personals que va interposar la querella el 2022 i no va ser fins al març d’enguany quan va optar per retirar-la.

La declaració de les treballadores de la CASS no ha aportat massa llum sobre els fets, més enllà de confirmar que per rebre informació sobre algú s’ha de presentar un document que acrediti la identitat de la persona o la seva autorització. També per ratificar que si es rep un correu electrònic amb informació equivocada s’ha de destruir. En tot cas, el testimoni de la treballadora que suposadament va enviar el correu erroni ha posat en qüestió què va passar, ja que ha afirmat que ella no ho havia fet “encara que elles ho diguin”. 

L’article 142, clau
No ha estat fins a la tarda, amb el reguitzell de polítics que han desfilat, sempre com a testimonis de la Fiscalia, per declarar sobre els fets que es jutjaven, i per la pregunta final que el president del tribunal els ha adreçat, que s'ha començat a posar de manifest el que per exemple l’actual president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha expressat amb contundència. I és que tot i que no va ser fins uns mesos més tard, el juny del 2020, quan els presidents dels grups parlamentaris van aprovar per unanimitat una modificació del reglament del Consell segons la qual s’havien de publicar al web del Consell General els salaris, complements i dietes dels consellers, en una modificació anterior del 2019 ja hi havia aquesta “voluntat clara i manifesta”. Una voluntat de fer-ho públic abans i que quedava recollida d’aquesta manera en l’apartat dedicat precisament a la transparència, on “la publicitat queda perfectament establerta”, tal com ha  assenyalat el ministre Ladislau Baró. És així que entre el llistat d’informacions que el Consell General va fer públiques a l'article 142 C es diu expressament “i també les retribucions, per tots els conceptes, que perceben els consellers generals”.

En aquesta mateixa línia s'ha manifestat l’actual síndic general, Carles Ensenyat, que a més ha explicat que mai abans havia tingut coneixement que un president de grup afegís a la seva retribució fixada un complement per a dedicació exclusiva. I no ha estat l’únic que ho ha dit. En el mateix sentit ho ha declarat Pere López, que era president del grup socialdemòcrata, i Jordi Gallardo, que havia estat president del grup liberal amb anterioritat, i a qui no se li havia passat pel cap fer-ho. I no només això, sinó que “no trobava correcte haver-ho fet” en considerar que la remuneració percebuda “és suficient”. Els testimonis també han coincidit a afirmar que en el moment dels fets els sous dels consellers no es publicitaven.

Demà, les conclusions
Al final de la sessió, després de més de set hores de judici, l’advocat defensor, Alfons Clavera, ha demanat la retirada dels testimonis que havien de declarar aquest matí. Així doncs, demà es reprèn la vista amb l’exposició de les conclusions de la Fiscalia i la defensa. Caldrà veure si el Fiscal general, Xavier Sopena, canvia la qualificació del delicte. Fins ara es demanaven per a Montaner dos anys d’inhabilitació de drets públics i dos anys de presó condicional. La defensa en demana l’absolució.