L’últim decenni l’ha passat Josep-Lluís Serrano Pentinat al servei de la Nunciatura Apostòlica i de la secretaria d’Estat del Vaticà, dos òrgans de projecció eminentment política dintre de l’organigrama de la Santa Seu. Així que té certa lògica –de fet, té tota la lògica– que el Papa hagi designat un dels membres del seu servei exterior per lidiar amb els delicats dossiers que li esperen al futur copríncep. Ja arribarà el moment de parlar-ne, perquè Serrano exerceix des d’avui mateix com a bisbe coadjutor, encara no com a copríncep, tot i que la proximitat fins i tot física a Joan-Enric Vives li conferirà sens dubte un paper progressivament més important en tot el que toca als afers andorrans.

Tot plegat, en fi, explica que hagi estat precisament el substitut per als Afers Generals de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu, Edgar Peña, qui ha presidit l’ordenació, i la complicitat que es respirava entre els dos. Especialment, significativa ha estat, és clar, l’homilia de Peña, en realitat una mena de decàleg, una guia per al camí que li espera al nou bisbe. Un camí absolutament extemporani perquè, recordin, en tota l’Església catòlica tan sols hi ha dos bisbes, dos, que exerceixin a la vegada com a caps d’Estat: un és el de Roma –és a dir, el Papa– i l’altra, ja ho saben, el d’Urgell. Avui, Vives; ben aviat, Serrano. Així que segur que ha prestat la major atenció a les caloroses paraules que li dirigia Peña en l’homilia.

– “I què faig ara?, t’hauràs demanat sovint aquestes últimes setmanes.–Sant Pau mateix et dona el programa: comporta’t de manera digna de la vocació que has rebut, amb humilitat i amb paciència. Comporta’t amb amor”.

Un programa, com es veu, vàlid no només per a un bisbe coadjutor, sinó per a qualsevol persona que aspiri a això tan difícil que és ser una persona decent. I que es complementa amb una guia pràctica per aconseguir-ho: “Seràs el primer a condició que estiguis al servei de tots, seràs el primer si escoltes les necessitats i el sofriment de tots”.

Peña professa una intensa devoció per Sant Mateu, patró per cert de banquers i comptables, i ha considerat una coincidència “providencial” que el dia de l’ordenació hagués caigut precisament en l’onomàstica de l’evangelista. Que Jesús prescindís de les convencions i li digués de seguir-lo a qui només era un cobrador d’impostos –un empestat– va ser entès per la bona societat del moment. I aquesta és l’explicació que els dona:
–“No són els sans els que tenen necessitat de metge. Són els malalts: jo no he vingut a endur-me els justos, sinó els pecadors. Conserva sempre aquestes paraules al teu cor”.

Una altíssima consigna per a qui avui s'ha convertit en “successor dels apòstols, enviat a una doble tasca, al capdavant de l’Església d’Urgell i també del Principat d’Andorra”. Peña, en fi, ha fet al·lusió a un altre evangelista, en aquest cas Lluc, de qui n'ha citat un versicle: Duc in altum (Rema mar endins). I immediatament després, l’explicació: “En el mar turbulent d’aquests temps has estat cridat a treure els homes de les aigües salades de la mort i de la foscor per dur-los a la riba en comunió amb Crist. Et converteixes avui en conseller, mestre i ajut per als que pateixen, en pastor per als fidels, en amics dels pobres. Acosta l’Evangeli sobretot als joves”.