Quasi quasi en plan comando, en una vistosa acció reivindicativa, membres del Sindicat de l’Habitatge Alt Urgell es van introduir en la que havia estat caserna de la Guàrdia Civil a Oliana, avui en desús, per reivindicar l’accés a l’habitatge i, de pas, continuar amb la campanya de comunicació amb vistes a atreure participants a la jornada reivindicativa –més que una simple manifestació– de divendres. 
La vella caserna olianesa és propietat municipal des de fa anys, un llarg temps en què l’edifici, on ja hi havia dotze habitatges, s’ha anat deteriorant davant “la impassibilitat i la inacció dels diferents governs municipals”, denuncien des del sindicat. Amb l’acció han volgut continuar posant el dit a la nafra: hi ha habitatge públic disponible –o espais on habilitar-lo– que roman en desús mentre el problema de manca d’habitatge accessible s’agreuja dia rere dia. Per cridar l’atenció sobre el problema, membres del sindicat van accedir a l’edifici –sembla que sense gaires problemes– i van desplegar una pancarta a la façana, en una performance amanida amb bengales i enregistrada en un vídeo que ahir començaven a fer circular profusament per les xarxes socials. 
Per al sindicat, accions com aquesta serveixen per fer visible el problema general, però també poden ser útils per posar sota el focus el problema concret: en aquest cas, que un bastiment que podria allotjar una dotzena de famílies simplement es vagi convertint en un munt de runes. “Simplement cridar així l’atenció a vegades ja és útil per encaminar les coses”, confien.
Detectar l’existència d’altres possibles bastiments de propietat pública que es poguessin reconvertir en habitatge i fer-ne un mapa és una de les tasques que s’imposa l’organització, n’apunten els portaveus, que recorden l’exemple de Cal Duat de Castellciutat: després de tants anys en desús, també la seva rehabilitació i recuperació s’ha convertit en un mal negoci per a les arques municipals. 
Posen l’accent també en edificis de titularitat privada però que, enmig d’una crisi d’habitatge, s’han de tenir en compte, com l’edifici de plaça Europa, a la Seu, que havia estat un focus d’okupació. “Sembla ser que els propietaris, Sòlvia, tenien la intenció de rehabilitar els pisos i posar-los a la venda, però fins on sabem, ara mateix està absolutament aturat”. En tot cas, puntualitzen des de l’organització, batallaran perquè les institucions públiques exerceixin el dret de tempteig i retracte en el cas d’immobles a la venda.