Avui fa ja cinc anys que Andorra, com la resta del món, va descobrir i va prendre de cop consciència de la seva fragilitat. I és que malgrat que el primer cas de coronavirus al país, diagnosticat a un jove de vint anys que havia retornat des de Milà i a qui es va donar d’alta sis dies més tard, es va confirmar el 2 de març, no va ser fins al 13 de març que el Govern, després que el dia abans es constatés un segon cas de SARS-CoV-2 i es considerés que ja hi podia haver transmissió comunitària, motiu pel qual es va decretar el tancament de tots els centres escolars a partir del dilluns 16, va ordenar el tancament de tots els establiments de gran afluència de públic, a excepció dels comerços de productes de primera necessitat i alimentaris, les farmàcies i les benzineres. A més, es va restringir la circulació per la frontera i es va prohibir la venda de tabac i alcohol als turistes per reduir-ne l’afluència, a la vegada que les estacions d’esquí ja no van obrir aquell cap de setmana.

Amb tot, la davallada de l’activitat arran de les primeres mesures va ser insuficient per contenir la pandèmia, i després que els casos de coronavirus passessin de 5 a 14 en tot just 24 hores, el mateix dilluns 16 el Govern decretava el cessament de totes les activitats no-essencials i s’anunciava la tramitació per la via d’extrema urgència d’una llei de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de la Covid-19, un text que incorporaria una modificació del marc pressupostari i del pressupost de l’exercici per tal d’ampliar la capacitat d’endeutament de l’Estat. El cap de Govern, que conjuntament amb el titular de Presidència, Economia i Empresa es va reunir amb els agents econòmics i socials per comunicar-los les mesures plantejades, va anunciar també que es treballava en un text per regular l’estat d’alarma i d’emergència, una llei que el Consell General acabaria aprovant el 23 de març.

Tot just cinc dies més tard, i amb els casos actius de Covid que ja superaven el centenar,  des del Govern s’anunciava la posada en marxa de dos programes de crèdits tous amb l’objectiu d’evitar acomiadaments de treballadors i fallides de les empreses tenint en compte que el 49% de les activitats econòmiques estaven totalment tancades, el 33% oferia únicament serveis de guàrdia i únicament un 18%, les considerades serveis essencials, restaven obertes si bé algunes d’elles amb serveis mínims.

I és que ja es començava a veure que l’aturada aniria més enllà dels vuit dies previstos inicialment i que, amb tota probabilitat, com malauradament va acabar esdevenint, caldrien encara més mesures per mirar de frenar, primer, l’emergència sanitària i després, les conseqüències econòmiques d’aquesta.

Primera defunció
Els casos de coronavirus augmentaven dia rere dia i, com va passar també a la gran majoria del nostre entorn, entre els afectats hi havia un gran nombre de professionals sanitaris i sociosanitaris, tant del centre hospitalari com de les residències de gent gran, on, també com als països veïns, el virus va entrar amb força.

El 18 de març, un veí de l’Alt Urgell  de 79 anys es convertia en la primera víctima mortal per coronavirus a la demarcació de Lleida i quatre dies més tard, el 22, es registrava la primera defunció a Andorra, un home de 88 anys amb una patologia respiratòria prèvia a qui també es va diagnosticar de Covid.

Dos dies més tard, Salut posava en funcionament el Centre Intermedi de Control (CIC), ubicat als espais de l’antic tanatori, que esdevindria el precursor dels futurs stop labs, i feia una primera ampliació de la Unitat de Cures Intensives per disposar de fins a vint llits després que set dels dotze inicials ja estiguessin ocupats. A més, i gràcies als dotze ventiladors comprats a Israel i als cedits per algun particular el país podia disposar de fins a trenta llits amb ventilació mecànica, el que equivaldria a un llit perfectament equipat per a cada 2.600 habitants, una xifra superior a la dels països veïns.

Per fer front a les baixes de personal sanitari, el 30 de març arriben al país una quarantena de metges i infermers cubans de la Brigada Henry Revee, fet que converteix Andorra en el segon Estat europeu a rebre l’ajuda directa de professionals procedents de Cuba després d’Itàlia, que, superat el procés d’adaptació, s’integren al SAAS el 8 d’abril, quan ja s’havia superat el mig miler d’afectats pel SARS-CoV-2.

Mesures i primeres excepcions
El 13 d’abril el Govern aprova el projecte de llei de noves mesures excepcionals i urgents, text on es regulen les suspensions temporals dels contractes de treball (STCT) i de les reduccions de la jornada laboral (RJL), els coneguts Ertos, que s’acabarien allargant fins al 30 de juny del 2022, que en el primer any de vigència van beneficiar fins a 1.500 empreses, més de 10.000 assalariats i uns 2.000 treballadors per compte propi amb un cost de 35 milions per a les arques públiques.

De mica en mica s’estabilitza la propagació del virus, el nombre de persones recuperades supera el dels casos actius i es permeten les primeres excepcions al confinament gràcies a les quals els ciutadans poden sortir al carrer una hora en dies alterns. El primer de maig s’inicia el doble cribratge a tota la població i el dia 4, sectors com la construcció tornen a la feina. Quinze dies més tard ho farien també les professions sanitàries, perruqueries i centres d’estètica, consultes veterinàries i algunes activitats del sector manufacturer, així com aquelles activitats lligades a l’edificació, publicitat i les llars d’infants, mentre que la represa total de l’activitat, si bé encara amb mesures, no tindria lloc fins al 2 de juny.

El 20 de maig s’aprova un segon programa de crèdits tous per dotar de liquiditat empreses i negocis i finançar les inversions necessàries per adequar els establiments als requeriments sanitaris i el primer de juny s’obren les fronteres i arriben els primers turistes des de França. Vuit dies més tard es declara parcialment la fi de la situació d’emergència sanitària i Espanya permet als ciutadans andorrans desplaçar-se per l’Alt Pirineu i Aran, primer, i, ja el 21 de juny, obre fronteres i arriben també els primers visitants d’aquest país.

Encara no després d’un mes de treva, a mitjans de juliol, comença la segona onada de la Covid, que si bé comporta noves mesures restrictives i la posada en marxa d’una segona UCI a l’hospital, el tancament d’una planta específica per a malalts de coronavirus i l’activació de l’àrea Covid al centre sociosanitari El Cedre, ja no suposarà un tancament gairebé total com la primera.

Així, i després d’un doble cribratge, el 9 de setembre s’inicia el curs escolar. Quinze dies després es decreten novament mesures restrictives per prevenir la infecció i els casos de la segona onada superen ja els de la primera. Amb tot, ja cap a finals d’octubre s’estableixen els protocols que s’aplicaran durant la temporada d’hivern i s’acaba decretant l’obligatorietat del teletreball sempre que sigui possible.

El 21 de gener, ja del 2021, arriben les primeres vacunes i es comença a immunitzar els col·lectius més vulnerables i un mes després, el 24 de febrer i després que se superessin els 10.000 casos, s’obre el registre previ per vaccinar el conjunt de la població.

Els ciutadans aprenen a conviure amb el virus i des del Govern s’impulsa un programa d’atenció psicològica per als afectats per la malaltia i es crea el passaport Covid com a garantia que el seu titular comptava amb la pauta de vacunació. El passaport era necessari per accedir als locals de restauració, i gràcies a l’acord amb França del 14 de juliol seria reconegut també a la UE.

El primer de setembre arrencava la campanya de vacunació de la tercera dosi per als col·lectius vulnerables i ja el gener del 2022 es començava a vacunar els infants.
No va ser fins més de dos anys després de l’inici de la pandèmia, el 30 de març del 2022, quan la mascareta, element de protecció indispensable que va acompanyar els ciutadans durant més de 24 mesos, va deixar de ser obligatòria també en els espais interiors. I dinou mesos més tard, el 18 d’octubre del 2023, va arribar la notícia més esperada: el Govern decretava la fi de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de la Covid-19, un virus que, a finals del 2022, havia provocat al país fins a 158 víctimes mortals i provocat fins a 47.686 contagis.