La polèmica per les proves del concurs de mobilitat per a la cobertura de 26 places vacants de professor de Català i de Ciències Humanes i Socials que de moment només han superat 6 candidats encara cueja, i molt. Diem de moment perquè les persones que s’hi han presentat i les han aprovat encara han de passar almenys una prova més: la psicotècnica, que tindrà lloc la setmana vinent. 

I és que segons fonts del col·lectiu, hi ha tota una barreja de sensacions que van de la perplexitat a la indignació. I amb la impressió, a més, que estan als llimbs. Aquesta darrera sobretot pel fet que els que porten menys de cinc anys treballats impartint aquestes  matèries no es podran presentar fins a la tercera convocatòria, cosa que no passarà amb els que ho han fet a la primera, atès que podran optar també a les successives que el ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitat convoqui. I encara s’especifiqui més, perquè quant a la segona convocatòria, a més dels suspesos en aquesta primera s’hi podran presentar funcionaris, la qual cosa també es veu com una incongruència, perquè teòricament el concurs és per consolidar places. Unes places per  cobrir que en el cas de Ciències Socials són exactament 12, la meitat de les quals per a l’Escola Andorrana i l’altra meitat per a Escola Andorrana i Formació Andorrana.  

A cegues
Indignació i perplexitat entre els interins. Per què? No se’ls va informar de quines eren les rúbriques abans de l’examen. Però no només als candidats, sinó als que havien de corregir-lo. Se les van trobar en un sobre tancat en el moment de corregir, cosa que es considera una loteria i un despropòsit. Les fonts consultades creuen que és de lògica que quan una persona es presenta a una prova sàpiga amb antelació de què i com se l’avaluarà. El temari, les directrius, els criteris de valoració i com es puntuarà. Això ni més ni menys són les rúbriques.  

I per què és tan important? Perquè no ho sabien i això va condicionar que de 15 candidatures en el cas del català i de 16 en el cas de les ciències humanes i socials en quedessin sis. I què s’havia de fer doncs en aquests exàmens que van causar tanta escabetxina? En la primera de les proves, es va demanar sobre gestió de l’aula en una situació determinada a persones que porten anys i panys dia sí dia també fent-ho. Ara bé, el que van explicar no es corresponia amb el que deia la famosa rúbrica guardada amb pany i clau. I què era? Doncs exposar què diu la legislació andorrana al respecte. D’aquí que tants no superessin les proves. Fent un símil, comparteixen les fonts, és com si a una persona experimentada a ensenyar matemàtiques se l’examinés de física. 

Quant a la prova escrita, s’havia d’elaborar el que s’anomena una autoria o programació. Quelcom que no es fa ni tan sols amb les vuit hores que es van estar examinant els candidats amb dues pauses d’un quart d’hora. És una tasca que dura mesos, diuen els qui s’hi dediquen. I si a sobre no se sap fins a quin punt s’havia de concretar, la cosa es complica.

Un greuge
En el cas dels candidats que es van presentar a les proves de ciències humanes i socials, ho van fer amb una dificultat afegida perquè assenyalen que la prova està molt enfocada als docents que treballen a l’Escola Andorrana, i això creuen que és un desavantatge, ja que imparteixen la seva matèria en les escoles dels altres sistemes educatius. Així, a més de bregar amb la normativa andorrana ho han de fer amb la de França i Espanya. En aquest sentit, es manifesta la dificultat que de per si comporta haver d’encaixar el Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (Permsea) amb les lleis d’Educació d’Espanya i França. 

Fonts del col·lectiu també remarquen que el departament d’Escola Andorrana i Formació andorrana ha quedat especialment tocat per la manera com s’ha fet el concurs i els resultats obtinguts pels docents. I tot plegat, afegeixen, sorprèn perquè falten efectius, que no s’han d’aconseguir o consolidar a qualsevol preu, diuen, però sí amb coherència.