Joan-Enric Vives arribarà aquest 24 de juliol als 75 anys d'edat i s'iniciarà així el compte enrere perquè anunciï la seva jubilació i sigui rellevat en el càrrec d'arquebisbe d'Urgell i copríncep episcopal. És a aquesta edat quan tots els bisbes han de presentar la seva renúncia al Vaticà, que la pot acceptar de seguida o bé deixar passar un temps. El passat 12 de juliol, Vives nomenava el prevere Josep-Lluís Serrano Pentinat com a bisbe coadjutor d'Urgell, la qual cosa li permet tenir dret a successió. Es preveu, doncs, que mentre no es produeixi el cessament per jubilació, Serrano Pentinat treballi al costat de Vives per conèixer el Bisbat d'Urgell i el funcionament de les institucions del Principat.

Al llarg del seu mandat de vint-i-un anys, Vives ha compartit escenari polític amb cinc caps de Govern diferents. A l'inici del seu mandat va coincidir amb els darrers anys del Govern liderat per Marc Forné (1994-2005) i també va viure la carrera d'Albert Pintat (2005-2009) al capdavant de l'executiu. Més tard, entre el 2009 i el 2011, va coincidir amb el mandat de Jaume Bartumeu, que va acabar de manera precipitada per donar pas al Govern de Toni Martí (2011-2019). Des del 2019, les funcions com a cap d'Estat les ha exercit sota el Govern liderat per Xavier Espot. Durant aquest temps, a més, el Consell General ha estat encapçalat per sis síndics generals: Francesc Areny (1997-2005), Joan Gabriel (2005-2009), Josep Dallerès (2009-2011), Vicenç Mateu (2011-2019), Roser Suñé (2019-2023) i Carles Ensenyat (2023-Actualitat).

D'altra banda, Vives ha compartit la representació d'Andorra com a cap d'Estat amb quatre presidents de la República Francesa diferents. L'estrena com a copríncep episcopal, doncs, va coincidir amb el mandat al país veí del nord de Jacques Chirac, que va estar al capdavant de la República entre el 1995 i el 2007. Més tard va arribar al poder Nicolas Sarkozy (2007-2012) i François Hollande (2012-2017). Des del 2017 fins a l'actualitat, doncs, el cap d'Estat d'Andorra pel costat francès ha estat Emmanuel Macron.

Principals lleis aprovades sota el seu mandat

Durant el mandat del copríncep episcopal, que caldrà veure fins quan s'allarga, són centenars les lleis que s'han aprovat al Consell General i que, posteriorment, han sancionat els coprínceps per tal que entressin en vigor. Al calaix, però, encara quedarà la qüestió de la despenalització de l'avortament, un camí que l'arquebisbe d'Urgell sempre ha titllat de "lent, llarg i difícil".

De fet, en les seves darreres declaracions Vives sempre s'ha cenyit a les paraules del cardenal Pietro Parolin, secretari d'Estat del Vaticà, en la seva visita a Andorra, on va afirmar que s'esperava "trobar una solució satisfactòria" per a totes les parts tenint en compte que es tracta d'una situació "molt complicada i complexa" donat que l'Església catòlica defensa el dret a la vida en totes les seves fases com a principi fonamental. És per això que el Govern sempre ha estat treballant amb el Vaticà de manera discreta aquesta situació.

El que està clar, tal com ha afirmat ell mateix, és que Vives no participarà en cap negociació per tal d'arribar a la despenalització de l'avortament i, per tant, caldrà veure si l'actual coadjutor i futur copríncep episcopal, posarà finalment fil a l'agulla.

Una altra de les lleis aprovada al Consell General i que ha aixecat polèmica, en aquest cas perquè va entrar en vigor estant sancionada només per Macron i no per Vives, és la llei de la persona i la família, un text que permet que totes les unions de parelles a Andorra, siguin del mateix sexe o no, passin a ser denominades com a matrimoni, independentment si s'han contret per la via canònica com si ho han fet per la civil. En aquest sentit, l'Església era partidària de reservar el concepte de matrimoni només per a les unions contretes per la via canònica.

Malgrat aquests punts de diferència, el mandat de Vives també ha estat marcat per lleis que han estat cabdals per al desenvolupament del Principat. Hi ha nombrosos exemples, entre els quals es poden destacar la llei d'emprenedoria i innovació (2013), dissenyada per fomentar l'emprenedoria i la innovació tecnològica; la llei d'igualtat efectiva entre homes i dones (2015) que va permetre garantir la igualtat de gènere en tots els àmbits de la societat; la llei de canvi climàtic (2020), destinada a combatre el canvi climàtic i promoure la sostenibilitat; la llei de reforma del Codi Penal (2020), que es va actualitzar per incloure noves figures delictives i endurir les penes per a certs delictes; així com altres textos cabdals com la reforma del sistema de salut, les regulacions financeres, la llei de contractació pública, la d'economia circular o, més recentment, la llei de la llengua pròpia i oficial.

La trajectòria del copríncep

Joan-Enric Vives i Sicília (24/07/1949) va ser el tercer fill de Francesc Vives Pons i Cornèlia Sicília Ibáñez, dos petits comerciants de Barcelona. Després del batxillerat cursat a l'Escola Pere Vila i a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, va entrar al Seminari de Barcelona el 1965, on va estudiar Humanitats, Filosofia i Teologia, al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Barcelona.

Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Barcelona el 1976 i en Filosofia i Ciències de l'Educació –secció Filosofia– a la Universitat de Barcelona el 1982, també va fer els cursos de doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona (1990-1993).

Va ser ordenat prevere a la seva parròquia natal, Santa Maria del Taulat de Barcelona, el 24 de setembre de 1974, i posteriorment incardinat a l'arxidiòcesi de Barcelona. Més tard va ser nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Barcelona el 9 de juny de 1993 i va ser consagrat bisbe a la Catedral de Barcelona el 5 de setembre del mateix any. Entre 1991 i 1997 va exercir com a rector del Seminari Conciliar de Barcelona.

El 25 de juny del 2001, Vives va ser nomenat bisbe coadjutor d'Urgell. Dos anys més tard, el 12 de maig del 2003, amb la renúncia per edat de l'arquebisbe Joan Martí i Alanís, Vives va ser nomenat bisbe d'Urgell i el 10 de juliol va dur a terme el jurament constitucional com a nou copríncep d'Andorra a la Casa de la Vall d'Andorra la Vella. El 19 de març de 2010, el papa Benet XVI va concedir-li el títol i la dignitat d'arquebisbe 'ad personam'.