El fotoperiodista català especialitzat en moviments d'extrema dreta Jordi Borràs aterra aquest dijous a la Farga Rossell per presentar el seu llibre 'Tots els colors del negre. L'extrema dreta a l'Europa del segle XXI', un volum editat el 2022 i guanyador del X Premi Josep Maria Planes que narra la investigació de l'autor sobre els moviments d'extrema dreta a Europa al llarg dels darrers quinze anys.
Així, segons explica Borràs, la idea de publicar el llibre sorgeix de la voluntat de voler complementar amb text tot el material gràfic que ha recopilat al llarg de la seva trajectòria, tant a Catalunya com arreu del continent, per contextualitzar i denunciar "com el populisme xenòfob acumula poder tant a casa nostra com arreu d'Europa". De fet, l'experiència acumulada de l'autor el porta a assegurar que "el pitjor moment de l'extrema dreta encara està per arribar" i que el moviment "continuarà marcant l'agenda política i mediàtica dels diferents països".
Procedent del món de la il·lustració, Borràs ha dedicat la major part de la seva vida professional al fotoperiodisme i s'ha posicionat com a referent del sector documentant com ningú l'augment de l'extrema dreta a Catalunya durant els darrers anys. Precisament, la persecució de la ultradreta i les seves amenaces impunes l'han empès a ampliar el focus amb diversos viatges per Europa i fer el salt a l'escriptura: "Amb els anys em vaig adonar que hi havia coses que no podia explicar només amb la càmera, i aquí és quan vaig decidir començar a escriure", afirma.
Un dels episodis que es narra en el llibre és quan un Jordi Borràs adolescent descobreix una bomba nazi que la Legión Cóndor havia llançat a la Terra Alta, un fet que el va ajudar a prendre consciència que la memòria i la justícia "són els millors antídots contra el feixisme". En aquest sentit, l'autor explica que aquest descobriment "és una anècdota", ja que, al cap i a la fi, "el que volia explicar amb aquest episodi és que tot aquell passat que teòricament estava mort i enterrat me'l trobava jugant al costat de casa".
El rerefons de la història vol posar en relleu, per tant, "com la impunitat del règim ha perviscut fins avui dia" tenint en compte que "mai s'ha jutjat cap responsable". A més a més, manifesta que "en el llibre intento explicar com a través de tot el que ens passa al llarg de la vida, i sobretot durant els anys de joventut, acaba sent els fonaments amb els quals acabaràs construint la teva manera de ser, pensar i funcionar".
Borràs argumenta que una de les dates clau en les quals va adonar-se que la fotografia era el millor mitjà per donar a conèixer el fenomen de l'extrema dreta va ser el 13 de setembre del 2009, "quan uns falangistes van anar a Arenys de Munt per impedir la consulta independentista que s'havia de fer aquell dia". En aquell moment, doncs, "em vaig adonar del potencial d'aquests col·lectius, que feien exaltació d'un règim criminal sense cap mena de problema i vaig veure que el moviment tenia més salut del que ens volien fer creure".
La seva presència en esdeveniments organitzats per l'extrema dreta i el perill que li suposava a nivell físic el van obligar a deixar de centrar el seu treball en Catalunya i explorar altres països d'Europa. "Porto molts anys cobrint aquesta mena d'esdeveniments a Catalunya, però em vaig trobar que no podia anar a cobrir actes de l'extrema dreta sense ser increpat, agredit i perseguit per la meva feina. A partir del moment que veig que corro un risc massa elevat em vaig veure obligat a marxar", exposa. De fet, el treball que ha anat fent pel continent ha sigut un dels elements que l'ha ajudat a entendre encara més el moviment: "Si entenc què passa a Europa, també puc entendre, en part, què passa aquí", assevera.
Borràs indica que, 'a priori', l'extrema dreta és un moviment "poc complex" però, precisament, "aquesta poca complexitat ha estat un dels fets que ha generat més interès per estudiar com pot ser que un moviment amb una base política tan simple sigui capaç d'aconseguir tants adeptes, i potser aquest és el secret". Al cap i a la fi, afegeix, "l'extrema dreta és una de les ideologies que va marcar el s. XX i que es basa en mercadejar amb el sentiment de la por". Aquest fet, sumat a "com la política tradicional ha generat onades immenses de desenganys polítics, és un dels factors de l'èxit d'aquest fenomen", conclou.