Suport als més grans i als més joves. Aquestes són dues de les línies estratègiques de la Creu Roja Andorrana d’enguany. En parlem amb el seu director dins del local que s’habilitarà a l’avinguda del Fener n. 9 com a nou centre de dia. I mentre ho fem, arriba ja mobiliari procedent d’un hotel que ha tancat. Perquè “tot suma”, ens diu.

Van anunciar l’obertura del nou centre de dia a Escaldes a finals d’any. Pot afinar-ho una mica més?
L’obertura està condicionada per la construcció, perquè s’ha de fer una mica d’adequació: posar parquet que fa molt caliu i és molt agradable, la cuina s’ha de fer més petita perquè no cuinem, només emplatem, i algun dels lavabos s’ha d’adaptar i posar-hi un plat de dutxa per imprevistos. Compto dos o tres mesos de construcció. Després hi ha els processos administratius que han d’acreditar el centre i autoritzar l’obertura. Calculo tres mesos d’obra i tres d’obertura, sis mesos. Cap a octubre o novembre. 

Els constructors tenen molta feina. Hem demanat tres pressupostos per transparència i ha costat la vida tenir-ne tres i amb la condició que facin les obres ja. Ha estat complicat. En breu s’iniciaran. 

Quant fa que van llogar el local?
Fa un mes, l’1 d’abril, i tal com està el mercat immobiliari ha estat complicat.

És força ampli.
La sala gran serà diàfana per la sensació d’amplitud. Es posaran sofàs i taules per menjador i per  fer tallers de diversos tipus.

I tenen un espai exterior.
És genial perquè als altres centres de dia no el tenim: una terrassa exterior comunitària d’ús privatiu. Això és excel·lent, estem supercontents. 

Sobretot de cara al bon temps...
A més és un espai tancat perquè als centres de dia tenim perfils amb discapacitat de motricitat però també cognitives, amb Alzheimer, que a vegades s’escapen. El fet que sigui tancada permet estar-hi tranquil·lament, que puguin estar al sol. Podrem posar jardineres, taules, fer activitats. 

Altres reformes?
Volem posar triple vidre perquè els padrins sempre tenen fred i és normal. No hi havia calefacció. Posarem una màquina de climatització: ja hem fet la sol·licitud a la comunitat de propietaris.

Quants treballadors hi haurà?
Per a 36 usuaris, quan estigui ple, seran 11: quatre de transport, un infermer, un fisioterapeuta, un terapeuta ocupacional i tres auxiliars d’infermeria. El podòleg que tenim contractat a hores també vindrà aquí. El responsable serà el mateix que als altres centres, Jorge Pérez.

Previsió d’obrir-ne algun altre?
El somni, el desig, la carta als Reis seria que totes les parròquies tinguessin un centre de dia perquè la persona que és de la Massana, per exemple, que va a la llar de jubilats de la Massana i que requereix el recurs no hagués de sortir de la Massana i pogués continuar fent vida a la seva parròquia i amb persones amb les quals ha coincidit a la llar de jubilats. El fet que no t’hagis de moure del teu lloc és important. Nosaltres anem a buscar els padrins al matí i tornen a la tarda al seu domicili, a la seva habitació, sovint viuen amb la seva família. Han de ser tot facilitats. Aquest centre, a més, permet sociabilitzar molt. Es troben amb gent que coneixen i no estan sols a casa amb aquesta soledat no volguda o davant la tele tot el dia. 

Ha esmentat la soledat no volguda. Es troben amb persones que expressen això?
Tenim 600 usuaris de teleassistència, molts d’ells viuen sols. Quan anem a instal·lar l’aparell, quan hi ha una avaria, quan hi ha una trucada, en qualsevol intervenció vivim el dia a dia de 600 persones. I en aquest dia a dia hi ha una soledat no volguda perquè la gent majoritàriament no viu sola per plaer, viu sola per circumstàncies. I viu sola per mitjans econòmics. Llegia l’altre dia que hi havia no sé quants milers de pensions que eren d’una mitjana de 600 euros. La majoria de gent no arriba ni al sou mínim. Hi ha una soledat psicològica i una manca de recursos bestial.

Tenim també el programa Sempre acompanyats, activat al novembre del 2019. Són recursos que encaixem dins la línia estratègica de continuar vetllant per la gent gran. Volem i hem d’estar al seu costat. 

Al servei Sempre acompanyats, calen més voluntaris?
Si tinguéssim més mitjans i voluntaris, més faríem. Acompanyem persones soles, que no tenen una autonomia suficient per fer coses, per sortir, per passejar. Aquest servei dona aquesta prestació. Volem potenciar-lo, per això hem fet la campanya per captar voluntaris.

Al febrer Afers Socials anunciava el nou servei d’acció  voluntària social. És una competència?
No ho veig com una competència, si hi ha més voluntaris captats a través d’altres canals, tot sumarà. Tant de bo n’hi hagi més i més recursos. Han vist que hi ha un servei que funciona i l’han copiat, fantàstic, no hi ha cap problema. Ni cobrem, ni ens trauran mercat, ni hem de fer benefici, no hi ha cap problema.

Ara parlava de tenir més voluntaris. En tenen de joves?
Sempre en tenim molts. Per exemple, en l’acte contra l’assetjament escolar que es va fer a Sant Julià el dia 2 ben bé hi havia una vintena de voluntaris joves. Van fer un paper excel·lent, unes actuacions emotives i molt maques. 

Costa que s’hi adhereixin?
Avui en dia les dificultats en la captació de voluntaris es dona  arreu. És un món molt dinàmic, molt ràpid en el qual vols fer un voluntariat ja. No pots esperar dues setmanes. Si trigues aquest temps a donar contingut a una demanda de voluntariat, la persona perd l’interès o va a un altre lloc. I adaptar-se a aquesta rapidesa ens costa a tots. Considero que encara ens en sortim.

A la memòria del 2022 s’al·ludeix al club social. Què és?
És una espècie de programa que aglutinaria serveis i recursos. Per exemple, hem fet un campus, al novembre unes colònies, l’acte contra l’assetjament... El club va focalitzat al jovent i a la salut mental. 

Seguim amb els joves. Quines altres accions volen portar a terme? 
Es va organitzar l’Snowrow, que va aglutinar unes 8.000 persones. Se’ns va sol·licitar instal·lar un punt lila, a més del dispositiu de primers auxilis. El van atendre una infermera i una educadora social. Volem potenciar els punts liles perquè tenen una funció brutal de prevenció d’assetjament sexual, de consum sobretot de substàncies, alcohol i drogues. 

A Andorra també hi ha això i no se li dona visibilitat. Que no se li doni difusió no vol dir que no sigui un problema. L’alcohol és un problema de fa moltíssims anys i continua sent-ho. Nosaltres hi creiem. I un punt lila per a nosaltres ha de ser un punt potent de prevenció en tots aquests àmbits de comportament sexual i de consum de substàncies als quals en un moment donat poden donar una resposta. 

La idea és, doncs, muntar-ne més?
L’ideal seria estar presents a totes les festes majors, a tots els concerts on s’aglutinen moltes persones. A més, s’ha comprovat. La droga ve. Que volem posar un dispositiu lila? Tant de bo. Que no? Ens equivocarem perquè la droga hi és igual. S’ha demostrat que tots els diners invertits en prevenció sempre són més econòmics. Invertim diners en prevenció. No posem una taula de càmping amb un mantell lila i dues persones allà que potser no venen ni de l’àmbit assistencial ni social i no tenen una motxilla formativa per poder atendre aquestes casuístiques. Volem fer una crida a totes les administracions general i comunals perquè ens ajudin i ens potenciïn a l’hora de muntar un punt lila. També perquè pensem que és necessari. Nosaltres ho volem fer, tenim els recursos.

Aquest de l’Snowrow és el primer?
L’any passat en vam muntar un però va ser amb presses.  Aquest any ho hem muntat com creiem que s’havia de fer, amb perfils sanitaris i socials. Ara ens arribarà una carpa lila perquè es vegi bé. Hem pensat adquirir-ne una altra per a les festes majors, també armilles liles. Invertim diners en això i pensem que ha de ser quelcom professionalitzat, que es pot fer amb voluntaris o assalariats, però han de ser persones que sàpiguen de què va, que puguin respondre a una emergència, a una violació, o en el cas d’una persona que ha pres substàncies, com s’ha de reaccionar.

Quantes persones es van acostar al punt lila de l’Snowrow?
N’hi va haver diverses. Amb les armilles liles ja intentem identificar aquest punt. Sobretot, no som millors que ningú però pel fet de ser Creu Roja i no estar vinculats ni a una autoritat ni a un organisme oficial ens sembla que en un moment donat un jove pot venir o no pot tenir tantes barreres per venir. Nosaltres no el jutjarem, no anirem a trucar a la policia si no és indispensable. Creiem que això ens pot ajudar a ser més propers o més atractius perquè els joves es puguin apropar. Els podem ajudar i donar suport.

Del treball per millorar el clima, quin balanç en feu?
L’entitat ara mateix ha segmentat en set àrees l’activitat. El fet de poder-nos organitzar internament ens ha ajudat i ens ha permès afrontar molts més nous projectes. Cada cap d’àrea té el seu pressupost, els seus projectes i els seus objectius i això fa que l’organització estigui més preparada per poder afrontar nous reptes. El balanç és molt positiu. El creixement desorganitzat que vam tenir fa uns anys ha culminat en una organització planificada.