“La intervenció educativa en adolescents amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és una assignatura pendent.” Així ho va reconèixer la psicopedagoga i mestra d’educació especial Pat Sánchez en la conferència organitzada per la Fundació privada Jacqueline Pradére i l’Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra (Autea). A partir dels 16 anys, va explicar, és difícil trobar recursos, tot i que han començat a sortir projectes interessants a nivell laboral i hi ha associacions que hi aporten molt, però “queda molt treball a fer” i a més la majoria són de caràcter privat, perquè de caràcter públic “hi ha molt poqueta cosa”.

Qualsevol intervenció educativa en  persones amb TEA s’ha de realitzar des de tots els contextos i amb un equip multidisciplinari, “des de la globalitat”. Aquestes van ser les dues idees clau que va voler remarcar Sánchez. Per aquest motiu, va subratllar que en tota actuació educativa s’ha d’incloure no només l’escola, “hem d’incloure la família, els serveis externs, tothom que participa en l’educació d’aquell nano”. En aquest sentit, va dir que no serveix de res treballar-ho en una aula si després l’infant no ho pot aplicar enlloc més. “Hem de generalitzar les intervencions. S’han de fer a l’entorn natural: a la piscina, al súper, on calgui, en tots els contextos”. La mestra va posar com a exemple, la d’un infant que està treballant amb peces, que és un sistema de comunicació alternatiu, i van  formar la família i el botiguer d’un establiment comercial proper perquè s’hi pogués comunicar de manera totalment autònoma. 
També va remarcar la importància de conèixer les “necessitats específiques” que té la persona amb TEA i donar-li els suports necessaris perquè pugui ser “un ciutadà de primer ordre, com qualsevol de nosaltres”. I encara va emfatitzar que “no ens podem centrar només en una de les àrees”, tot i que va assenyalar que necessiten “molt reforç a l’àrea de comunicació”, i que s’han de treballar “molt explícitament les habilitats socials”. 
Un altre dels aspectes dels quals es va parlar, és la importància de planificar les intervencions centrades de manera específica en cada persona, “sabent quins són els seus punts forts i quins són els seus punts febles”. Això portarà a dissenyar-la, executar-la i avaluar-la. Com educadors, va dir, “no ens podem acomodar” i quedar-nos amb uns objectius  que ens hàgim plantejat fa un any. Des de la seva experiència, s’ha de veure si progressa o no i adaptar-se a les noves necessitats que vagin sortint, que seran diferents depenent de l’edat de l’infant. 
 Finalment, l’experta es va referir que la intervenció s’ha de fer des d’un equip multidisciplinari, format pel mestre, psicòleg, psiquiatre, treballador social, terapeuta ocupacional i infermeria. Sobre aquesta qüestió, la presidenta d’Autea, Inés Martí, va assenyalar que “a Andorra tenim un bon suport educatiu tant a nivell SAAS com a nivell educatiu per donar el suport que requereix cada persona”. Va assegurar que s’està fent molta feina a l’escola, però el que manca és el suport a casa perquè a partir dels 6 anys  ja no es fa aquesta intervenció a domicili i és fonamental seguir fent aquesta intervenció a casa.