No és la primera vegada que ho diuen, però ho tornen a demanar: un paper més actiu dels comuns en relació amb la problemàtica de l’habitatge. El motiu? D’una banda, “amb el boom de la construcció són els que ingressen més”. De l’altra, tenen a disposició sòl públic amb la cessió obligatòria. Ho exposa el president de l’AGIA, Gerard Casellas. I posa com a exemple la parròquia d’Encamp. Explica que han posat en pràctica el que s’anomenen unitats d’actuació discontínues. Una figura que possibilita tenir una unitat de terreny gran perquè el Comú pugui fer els serveis que consideri oportuns. Troba que aquesta possibilitat “és una bona eina” que s’està utilitzant. I si no es pot fer així, a través de la cessió de terreny perquè no sempre és possible, els comuns perceben una compensació dinerària. “D’una manera o l’altra recapta”, apunta el president de l’AGIA. En aquest sentit fa notar que a més la norma estableix que totes aquestes recaptacions s’han de justificar per saber on va a parar tot plegat i en moltes ocasions es desconeix. No apareix a les estadístiques, diu Casellas, que afegeix que “els comuns sobre l’habitatge són els que tenen més capacitat”.

Casellas també indica que tot el que sigui decidir quin model de país es vol i de quina manera s’ha de limitar el creixement, creu que no ho ha decidir cada Comú per a la seva parròquia, sinó que ha de ser “un tema que s’ha de treballar conjuntament, no individualment per parròquies”. 

Satisfets pels primers agents formats a l’UdA
Enguany, ha sortit la primera fornada d’agents de la propietat immobiliària formats a la Universitat d’Andorra (UdA) i des de l’AGIA n’estan satisfets. En total han estat 176 les persones que s’han presentat per obtenir la titulació,  ja sigui de manera presencial acudint al centre universitari o bé examinant-se per lliure. D’aquestes, han obtingut el diploma un 40%. Tal com recorda el president de l’AGIA, per poder-se col·legiar cal tenir el títol i per exercir cal estar col·legiat. “En aquest aspecte, quan sortim fora som una mica l’enveja perquè aquí està regularitzat”.  Cal cursar 150 hores lectives que corresponen a 20 crèdits. Fins ara se n’encarregava el Govern, ara, “s’ha apujat el llistó”, valora Casellas.