Hi ha “idees dolentes i bones” per fer polítiques d’habitatge. En aquesta dicotomia s'ha mogut avui l’economista Gonzalo Bernardos durant la conferència pronunciada convidat per l’Associació de Propietaris de Béns Immobles d’Andorra (APBI). Entre les “idees dolentes”, Bernardos ha situat el control de lloguers. Al seu parer, mai no ha funcionat bé. En relació amb això ha assenyalat que considera les pròrrogues dels lloguers “un error” i establir una mena de “contractes de lloguer indefinits”, encara més. També és una mala idea dir a la gent “que ha de tenir un habitatge sense s’esforçar-se”. I encara més “pensar que un pot viure on desitja” o que pot viure sol. Sí, tal qual, perquè “viure sol és un luxe”, per a ell.
I quines són doncs per a Bernados les “bones idees”? En el cas d’Andorra, ha assenyalat, “ser conscient que és un país que atrau molta riquesa” fonamentalment per la baixa imposició, per la qual cosa cada vegada s’hi instal·larà “gent amb més diners, que comprarà pisos”. I com que el mercat immobiliari d’Andorra “és estret”, augura que l’increment dels preus tant dels lloguers com de les compres d’habitatge seran “bastant elevats” durant les pròximes dècades.
Així les coses, el Principat “ha d’expandir-se”. I ho ha de fer a la comarca de l’Alt Urgell, una mica com Barcelona i l’àrea metropolitana. “L’àrea metropolitana d’Andorra és la Seu d’Urgell i els seus voltants”, ha reblat. D’aquí que seguint el seu argument, el millor que pot fer el Govern d’Andorra “és comprar terreny allà i construir molts habitatges i generar un mitjà de transport relativament ràpid de la Seu a les poblacions principals del país”. Creu que això “dona vida a l’Alt Urgell” i és una manera de guanyar població que treballarà a Andorra i que comprarà a Andorra i també a l’Alt Urgell. En relació amb això, ha exclamat: “Si el problema és que una part de la població marxi a la Seu d’Urgell, beneït problema”.
Una altra “bona idea” és que el Govern deixi d’intervenir el mercat amb mesures com ara “passar habitatge d’ús turístic a lloguer convencional”. També ha de deixar d’intervenir una propietat privada “i posar-la en el mercat de lloguer, això genera indiscutiblement inseguretat jurídica, i el que ha de fer és intentar solucionar el problema de l’habitatge a Andorra bàsicament de la mà dels propietaris”. I és que considera que ells són els seus millors aliats i no pas enemics. Per això ha fet una crida que siguin els propietaris qui s’avancin a fer propostes al Govern i plantar-se amb un programa de regulació sota el braç que consisteixi bàsicament en posar lloguers a 600 euros i que la resta fins a arribar al preu de mercat el pagui l’Administració. I també sigui l’Administració qui s’encarregui de la rehabilitació i les assegurances relacionades amb els pisos.
Ara bé, ha puntualitzat Bernados, “ni un d’aquests habitatges a Andorra la Vella. Ni un ben ubicat”. I per què? Doncs senzillament perquè “qui vulgui viure de lloguer i a un preu molt més baix del de mercat, s’ha de conformar que la localització no sigui meravellosa”. En aquest sentit, ha dit que “al·lucina” perquè la gent no vol anar a viure als pisos del parc públic de Canillo. Segons ell, per tres motius: són petits, no estan ben situats i “els desprestigia”.
Bernardos ha defensat finalment fer una bona planificació de país en relació amb l’habitatge –per a quanta gent i reservant zones verdes– i promoure que sigui de compra.
Per la seva banda, el president de l’APBI, Jordi Marticella, ha posat en relleu la necessitat d’obrir horitzons per veure quines són les polítiques que poden ajudar a resoldre la crisi de l’habitatge. En aquest sentit, es va referir als nous models d’habitatge. També ha apuntat que podrien anar en la línia d’“ajudar i donar facilitats per a la rehabilitació d’edificis, incentius fiscals, ajudes a la gent per poder pagar el lloguer”. I és que “de polítiques n’hi ha moltes”, ha declarat Marticella. El que cal és analitzar-les bé i “posar negre sobre blanc per analitzar les que són més raonables, més eficients i funcionen més bé”.
Els joves ha sortit força malparats en la xerrada de Bernardos, fins al punt que algun dels assistents ha considerat les seves paraules “ofensives”. I doncs? Ha assenyalat que pateixen “de mamitis i papitis”, no estan fets a la cultura de l’esforç i el sacrifici i no es comencen a plantejar el futur fins als 35 anys. Uns comentaris més que s’afegeixen a les polèmiques afirmacions de l’economista.
