Andorra presenta una tendència a l’envelliment demogràfic, segons es desprèn de l’Observatori de la infància que avui han presentat l’Unicef i Andorra Recerca + Innovació (AR+I), que inclou 55 indicadors, 31 dels quals actualitzats. Destaca especialment l’índex de fecunditat –mitjana de fills per dona–, que no ha parat de baixar des del 2010 (1,41) fins al 2023 (0,79), una xifra molt per sota de la mitjana de la Unió Europea (1,46), Espanya (1,16), Portugal (1,43) i França (1,79). Els autors de l’estudi només han trobat un cas inferior a Andorra, Corea del Sud, amb un 0,72. Es considera que quan aquest índex és inferior a 2,1 les generacions no es reemplacen per creixement vegetatiu, sense comptar les migracions.

“Calen mesures de societat, ja que tots som responsables del que estem creant al nostre entorn, de manera que cadascun de nosaltres hem d’agafar un aspecte, des d’entitats fins a administracions”, ha afirmat la presidenta d’Unicef Andorra, Dàmaris Castellanos, que no ha concretat mesures específiques per revertir la situació. “Una de les nostres missions –ha afegit– és aixecar la mà, anirem apretant i fent pressió, i aquí podem proposar tots els ajuts perquè el camí sigui més fàcil”. 

Respecte a la influència de la immigració en aquest aspecte, el coordinador de Sociologia de l’AR+I, Joan Micó, ha apuntat que “quan veus les dades, no és un problema dels que han vingut fa dos anys, sinó dels que porten més temps, que ho tenen complicat, ja que molta gent vol tenir fills però no poden per la conciliació o per manca de poder adquisitiu”. Segons Micó, aquest és un fenomen que també passa a altres països. Per exemple, a Irlanda, on en pocs anys ha baixat molt perquè es comparteixen complicacions.

Un altre índex que demostra aquesta situació és la taxa de natalitat –naixements per cada mil habitants–, que també no ha parat d’anar a la baixa des del 2010 (11,78, 828 naixements) fins al 2023 (5,38, 458 naixements), una xifra que es troba entre les més baixes d’Europa. A la Unió Europea està al 8,2, Xipre a l’11,1, França al 9,9 i Espanya al 6,7. 

Així les coses, l’edat mitjana de maternitat en el primer fill és de 33,57 (el 51,8% el tenen entre 35 i 39 anys), tot i que en aquests anys la taxa de fecunditat no ha augmentat en les edats més avançades, sinó que ha presentat una gran disminució de les dones de menys de 35 anys.

A més, l’estudi aporta un parell de dades rellevants que s’expliquen per la disminució de la natalitat. Hi ha una davallada del 13,57% del total de menors de 15 anys si es comparen les dades entre el 2013 i el 2023, mentre que la de la població total del país ha augmentat un 21,6%. Al mateix temps, es detecta una disminució del 41,5% dels infants que tenen menys d’un any, mentre que si comparem el grup d’edat dels de 0 a 5 anys, el percentatge de reducció ha estat del 30,8%, entre el 2013 i el 2023. Per nacionalitat, els menors portuguesos han baixat un 80% i els andorrans un 15%.

Per últim, pel que fa als indicadors de benestar infantil, un 31% de les parelles amb fills afirmen que arriben amb dificultat a finals de mes. Pel que fa a les llars monoparentals (un adult sense parella amb fills menors), el percentatge s’enfila fins al 49% en aquest cas, mentre el 51% no es poden permetre anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l’any, fer front a una depesa imprevista de 1.050 euros (56%) o menjar carn o peix cada 2 dies (23%).

Un 10% d’adolescents, amb idees suïcides; i el 16%, amb depressió
La salut mental d’infants i adolescents ocupa un espai rellevant de l’Observatori de la infància presentat avui. Per una banda, van baixar les temptatives de suïcidi d’adolescents d’entre 11 i 17 anys ateses per Urgències del SAAS, de 10 a 4 en el darrer any, tot i que, per l’altra, un 10% dels adolescents presenta ideació suïcida com a mínim la meitat dels dies de la setmana, un percentatge lleugerament inferior a l’enquesta del 2022. A més, un 16% dels adolescents tenen símptomes compatibles amb una depressió moderadament greu o greu, un percentatge també un punt inferior respecte al 2022.

“No hem de perdre el punt sobre això perquè no es tracta d’una malaltia evident, hi hem de posar més el focus, no ens podem relaxar i no podem perdre el ritme en cap moment”, ha afirmat Castellanos. Sobre la influència de les pantalles en aquestes dades, Micó ha puntualitzat que “són la gran addicció dels joves i dels adults, i segurament els adolescents la tenen perquè els adults no hem tingut la capacitat de posar fre a nosaltres mateixos”, tot ique “és una situació que cada cop tenim més consciència que és un problema, i abans hi era però no n’érem conscients”.

Quant a infància vulnerable, el percentatge de les denúncies relacionades amb menors víctimes de violència domèstica han disminuït gairebé a la meitat l’any 2023 (de 30 a 17), i un terç les víctimes de delictes contra la llibertat sexual (de 15 a 10), mentre que les que han patit violència en l’àmbit escolar identificats són les mateixes que el darrer any (13).

Dels indicadors sobre salut i seguretat, segons les exploracions realitzades pel Servei de Salut Escolar destaca que en el curs 2022-2023 un 6,3% dels alumnes de maternal mitjans, un 6,7% dels alumnes de primer de primària i un 14,5% dels alumnes de sisè de primària, tenien sobrepès o obesitat, amb una tendència a la baixa en el tercer grup. La prevalença del sobrepès i l’obesitat en aquests grups tendeix a ser més alta en augmentar l’edat. A Espanya l’any 2017 tenien obesitat o sobrepès un 28,6% dels menors entre 2 i 17 anys, tot i que és una dada que no és comparable.