Que el problema de l’habitatge és una qüestió molt sensible i que els ànims comencen a estar molt encesos en zones particularment tensionades, com la Cerdanya, en dona fe la situació viscuda a la comarca veïna: Pirineu Viu, amb el suport d’altres entitats, convoca una mobilització per divendres a la tarda. En aquest cas, apuntant a un objectiu molt concret: es mobilitzaran a les portes d’una immobiliària especialitzada en habitatges d’alt estànding. Què els ha fet enfadat fins a tal punt? La peculiar manera en què l’empresa s’ha adreçat als potencials clients, intentant captar immobles, mitjançant una carta redactada en un to personal, amistós, que “ha fet enrabiar” molts dels destinataris, explica el portaveu de l’entitat, Arnau Corberó. Els ha arribat a semblar “una manca de respecte” per part d’un dels elements que consideren “punta de llança de l’especulació”. Els ànims, efectivament, estan tan escalfats que l’empresa apareixia aquest matí, quan els treballadors arribaven per obrir portes, tacada amb pintura vermella –“com si fóssim uns assassins”, es planyien des de la immobiliària–, una bretolada per la qual van presentar denúncia. Consideren que la plataforma els va posar en el punt de mira en convocar la mobilització facilitant totes les dades de l’agència a través de les xarxes. Encara que, puntualitzen, són conscients que probablement no era la intenció dels convocants. 
Tornant a la carta, el portaveu de Pirineu Viu recorda que adreçar-se directament a propietaris –o llogaters i ocupants de pisos de protecció oficial, perquè la publicitat ha arribat de manera indiscriminada, una mica a tothom– és una pràctica habitual. “Però en aquest cas, el to amistós ha semblat una burla”, a banda del fet que Puigcerdà i els voltants siguin una zona particularment tensionada en matèria d’habitatge, i la captació de pisos i cases “per convertir-los en segones residències i pisos turístics”, puntualitza Corberó, ha generat un sentiment de greuge. “No és només aquesta empresa, però és evident que les immobiliàries són la punta de llança de l’especulació immobiliària”, insisteix. 
Les entitats convocants es queixen que campanyes com la que realitza la immobiliària pretenen “captar el poquíssim habitatge disponible que encara queda a la comarca, on pensar en aconseguir un pis o casa per als veïns és ja pràcticament una quimera”. Així que, denuncien, “ens estan esprement” i, malgrat reconèixer que la qüestió de la carta no passa de ser una anècdota, sí que ha estat la gota que ha fet vessar el got, “i a molta gent ens ha fet emprenyar molt, ja no a nosaltres, els que estem conscienciats, sinó a molts veïns que l’han rebut i que no tenien cap relació amb la plataforma”, especifica Corberó. 
Quins tipus d’immoble pretenen captar? “Els interessa tot, amb la pressió turística que tenim, si aconsegueixen un pis, és destinat a pis turístic, i si una casa, a segona residència de luxe”, una estratègia que “va escanyant les opcions de tenir habitatge disponible” per a qui viu a la zona. 
Pel que fa al sector, afirmen que les immobiliàries només actuen com a intermediaris, però que són els propietaris els que fixen els preus. Consideren que és un problema que involucra moltes parts i que són totes les parts, incloent-hi les administracions, les que han de seure per trobar solucions. En tot cas, actes com la concentració convocada o, pitjor, els actes vandàlics, no deixen de ser “ràbia mal enfocada” i “tan poc útil com anar a tallar el túnel del Cadí”.