La col·laboració publicoprivada és “un instrument que té” el sector públic per impulsar polítiques. El que és “important” és que “s’utilitzi correctament” amb un “element tractor” molt important al darrere: Que realment vingui motivada “perquè hi ha un interès públic”. Per tant, és fonamental que “no estigui polititzada”. Així ho manté Mònica Reig, directora associada del Centre de Governació Pública (EsadeGov) Teaching Fellow del departament de Societat, Política i Sostenibilitat d’ESADE, que serà una de les ponents de la jornada que l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) ha organitzat aquest divendres vinent per reflexionar, precisament, sobre aquesta col·laboració entre administració i empreses.

Perquè una col·laboració d’aquestes característiques tingui èxit hi ha una sèrie “d’elements tractors” que poden estar al darrere i Reig, que es dedica a l’estudi d’aquestes cooperacions, n'assenyala algun. Així, un seria “el compromís i el propòsit compartit”. En aquest sentit, defensa que és important que hi hagi tècniques per poder anar avaluant els objectius des de l’inici. Un altre element important perquè triomfi la col·laboració és que hi hagi “espais d’aprenentatge i comunicació” i en aquest sentit l’experta advoca perquè es redueixin barreres, que hi hagi “objectius secundaris compatibles”, que s’estableixi un sentit de comunitat i que es puguin “admetre i corregir errors” tenint en compte que aquests és “produiran” perquè un contracte “no ho pot tenir tot previst” i més els de llarga durada, sotmesos a contextos canviants i incerts com l’actual. En aquest sentit, Reig remarca que “els elements relacionals són molt importants” perquè hi hagi una “confiança” i una “compatibilitat”. En aquest sentit, argumenta que cal alinear “cultures i objectius”. Un altre aspecte fonamental és la governança i la qualitat institucional, tenint en compte que cal una “rendició de comptes” vetllant perquè no hi hagi conflicte d’interessos ni uns “objectius perversos”. També advoca perquè les direccions estiguin “professionalitzades” i no “polititzades”, ja que el que cal tenir present per sobre de tot és que aquestes col·laboracions són en benefici de l’interès públic i no han de respondre a cap ideologia. 

En el procés d’enfortiment de les administracions, Reig creu que la col·laboració publicoprivada és important, perquè ha de servir per “reforçar les capacitats institucionals” i, per tant, l’important és que no les “deslegitimin”. Per això és rellevant que quan es posin en marxa l’administració tingui informació, dades, uns objectius clars i conegui els diferents teixits productius així com que hi hagi mecanismes per poder avaluar els resultats. En aquest sentit, subratlla que si no hi ha una capacitat suficient per part de l’administració “l’objectiu es pot diluir” i cal també que sigui capaç de “transmetre” perquè s’impulsen aquestes col·laboracions. Així, defensa que aquestes cooperacions han de buscar l’eficiència i, per tant, necessiten planificació. En definitiva, l’objectiu de la política pública ha de ser “incorporar expertesa” que vingui del sector privat perquè això ajudi a millorar.

Aquesta col·laboració es pot donar en diferents tipus, segons el grau de participació del sector privat i així tenim des de les subvencions, a les concertacions, contractes de serveis, les concessions o el major grau d’implicació que hi pot haver des del sector privat, que és l’empresa mixta on es “dilueix el nivell jeràrquic”.  I pel que fa als sectors, si bé és el de les infraestructures el que més s’ha estudiat perquè ha estat un dels més ‘explorats’ a nivell europeu, ja que aquests tipus de cooperacions no computaven en el dèficit, Reig defensa que la cooperació és interessant en “pràcticament tots” i especialment interessant en sectors com el tecnològic, en el sentit que, per la dinàmica del sector empresarial (flexibilitat, agilitat), fa que siguin més eficients.

I finalment, què pot fer l’administració per ‘captar’ les empreses? Reig destaca que és molt important que conegui “el context per impulsar unes condicions atractives per al sector privat”, ja que cal tenir en compte que les empreses busquen la rendibilitat econòmica i que, en conseqüència, els plecs han d’establir unes “estructures atractives”.