“L’activitat de SARS-Cov-2 en atenció primària i hospital es troba gairebé indetectable”. Aquesta és la frase que trobaran repetida si s’entretenen a llegir els informes de vigilància dels virus respiratoris d’aquesta temporada. “Indetectable”. Qui ho havia de dir després de tot el que es va viure des del març del 2020 amb la detecció dels primers infectats a Wuhan, el salt al continent europeu, el primer cas al Principat... I tal dia com avui de fa cinc anys, el Govern en reunió extraordinària de consell de ministres i a última hora de la nit decidia i comunicava les mesures que havia pres en relació amb la Covid-19. El que va venir després ja ho saben: confinament, mascaretes, test, vacunes...

Actualment, i atenent l’informe final de vigilància dels virus respiratoris de la temporada passada, publicat aquest gener i que recull les dades entre octubre del 2023 i el maig del 2024, en total es van notificar 322 casos de Covid-19. Es tracta de casos diagnosticats a l’hospital, centres sociosanitaris i altres centres comunitaris. En aquest sentit, el document recull que es van notificar set  brots de Covid. D’aquests, sis (85,7%) es van donar en l’àmbit sociosanitari i un en el sanitari (a l’hospital). En total es van veure afectades 72 persones, amb una mitjana de 10 persones per brot (el mínim van ser de 5 i el màxim de 31) i totes van evolucionar favorablement. Enguany, no s’ha fet públic que n’hi hagi hagut cap.

De fet, segons es consigna, es van identificar fins a set  virus causants d’infeccions respiratòries circulants. La positivitat més elevada es va observar en el rhinovirus/enterovirus, que causa el refredat comú, seguit pel virus de la grip A i el SARSCoV-2. D’altra banda, s’exposa que les variants del virus SARS-CoV-2 predominants continuaven  sent subvariants i subllinatges de la variant òmicron.

Així es destaca el canvi en la predominança del rhinovirus/enterovirus sobre la resta de virus, en comparació amb la temporada anterior, en què el SARS-CoV-2 havia estat el més identificat. Per edats, les persones més afectades de Covid van ser les de més de 70 anys. Per tot plegat, i dit en altres paraules que recull el mateix informe, la Covid “ha perdut presència”.

La Covid persistent, residual
La pandèmia de coronavirus va deixar, entre altres herències, pacients amb el que va etiquetar amb el nom de Covid persistent. Una malaltia majoritàriament respiratòria que afectava persones que havien passat la Covid i que presentava una multitud de símptomes. Recordaran la pèrdua de gust i d’olfacte, per exemple, de caràcter més generalitzat, però també hi havia pacients amb  fatiga i tos persistents, dolors continuats a nivell muscular, d’articulacions i abdominals, també d’inespecífics generalitzats. El que tenien i tenen en comú totes aquestes manifestacions és que no “s’expliquen per una altra causa”, com deia fa quasi un parell d’anys el director assistencial del SAAS, Marcos Gutiérrez. 

Els primers casos de Covid persistent es van començar a detectar el 2021. I en aquell moment des del ministeri de Salut i el SAAS es va establir un circuit d’atenció dels usuaris per tal de tractar-los en un context en què  la informació que es tenia sobre aquesta patologia era menor del que es té actualment. 

Així doncs, després de cinc anys de l’inici de la pandèmia, la tendència en la detecció de casos de Covid persistent no reflecteix un augment de la patologia. La davallada de casos en la infecció de Covid i la consolidació de la vacunació anual comporta que els casos de Covid persistent segueixin una corba descendent. En relació amb això, des de Salut es recorda que cal tenir en compte que l’aproximació, el diagnòstic i el tractament inicial de la Covid persistent es dona majoritàriament dins de l’àmbit de l’atenció primària.

Entrant ara al detall de les dades facilitades pel ministeri de Salut i començant per les més actuals, fins al 28 de febrer només són 4 els pacients que consten amb Covid persistent segons les dades extretes de la història clínica compartida (HHCA). Si repassem els casos diagnosticats des del 2021, trobem que en aquell any en van ser 14, mentre que el 2022 es va arribar al pic màxim amb 91 pacients. Una xifra que a partir de llavors va anar descendint perquè el 2023 en van ser 11 i el 2024, un total de 16.