Vaig conèixer en Josep Maria Mata i Perelló pels volts del 1989, quan des del desaparegut laboratori del llavors Patrimoni Artístic encomanà com a eventuals d’estiu dos estudiants de geologia, la Victòria Colomer (ara a l’Agència Catalana de l’Aigua) i un servidor (sempre autònom en dificultats) per documentar l’inventari de les mines i mineralitzacions d’Andorra fet per ell pocs anys abans. L’inventari s’emmarcava en el projecte d’investigació liderat per la Dra. Carme Rovira (ara al Museu Arqueològic de Catalunya) sobre la siderúrgia a Andorra. La Toia i jo disposàvem d’unes fotocòpies de la revista del 1984 Xaragall, editada per la UPC i que en Xavier Llovera (llavors cap d’àrea d’Arqueologia al PAN) va aconseguir del seu germà, l’ara enginyer Jordi Llovera, i que coneixia bé en Josep Maria Mata. Vam comptar també amb unes fotocòpies del mapa geològic fet per uns geòlegs holandesos 20 anys abans, però que ni espanyols ni francesos havien superat encara. 
Per a aquella tasca ens vam documentar prèviament amb tot el material que a l’Andorra dels 90 podia existir, tant a la Biblioteca Nacional (portada per la Pilar Burgués) com a l’Arxiu Nacional (a càrrec de la Susanna Vela). Un cop ben documentats vam iniciar la cerca i captura de les mines i mineralitzacions seguint les coordenades marcades al treball d’en Mata, però aviat ens vam adonar que no coincidien. Així que abans de continuar i gastar més hores perduts per la natura, vam decidir contactar-lo amb els mitjans de l’época (per telèfon, és clar). Va ser llavors quan ens va explicar que el número de la revista on sortia la informació d’Andorra fou patrocinat per un famós banc d’Andorra, però les coordenades no eren correctes. 
Finalment, la informació va romandre en un calaix, no va poder sortir a la llum en forma d’article a la publicació dels annals de l’Institut d’Estudis Andorrans (Centre de Barcelona) per la forta oposició existent entre els criteris d’en Xavier Llovera i en Jordi Guillamet (IEA, Barcelona), però sí que en vam poder donar una còpia a en Josep Maria Mata. Contra vent i marea i aprofitant una de les múltiples excedències del director del PAN, l’inventari més alttres informacions relacionades foren presentades a la Universitat d’Estiu de Prada de Conflent el 1998, en ocasió de les jornades del Dia d’Andorra que cada any fa la Societat Andorrana de Ciències portada per la incombustible Àngels March i l’Antoni Pol. Aquest document és consultable al repositori de la Fundació Marcel Chevalier.
Des d’aquella trucada telefònica el 1989 hem mantingut el contacte i he anat seguint la seva trajectòria com a dinamitzador del patrimoni geològic, ja sigui des del Museu Valentí Massachs, com des de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero. En aquest àmbit la seva intervenció va ser decisiva per presentar el primer inventari paleontològic d’Andorra amb l’actual cap d’àrea d’Arqueologia, Cinta Pujal, a Utrillas (Terol, 2007), com una mostra de la llavors recent estrenada Llei de patrimoni de 2004. En aquest inventari les coordenades que es presenten segueixen el mateix criteri que les que ell va seguir al número 6 de la revista Xaragall per a les mines i mineralitzacions, ja que constitueixen un material susceptible d’explotar. 
Una cosa que he aprés d’ell és que cal deixar sempre rastre però mai el mapa del tresor. Quina creu.