La família Cierco va encarregar al bufet d’advocats Xavier Jordana que estudiés la possibilitat d’una solució per a l’Afer BPA, i aquesta passa, segons ha defensat l’advocat, per una llei d’amnistia ben delimitada (que no s’aplicaria als clients del banc que hagin pogut blanquejar diners, sinó només als treballadors, directius i consell d’administració de BPA), que beneficiaria tant a uns com als altres (extingiria les eventuals responsabilitats de càrrecs públics i funcionaris que hagin intervingut en el procés, i també deixaria sense efecte les querelles criminals que la família ha presentat contra funcionaris i responsables d’institucions en el marc del procés) i promouria la “reconciliació social”.
Jordana, acompanyat de les advocades Sònia Ruiz i Irina Monroy ha valorat que la crisi de BPA té “greus afectacions socials, econòmiques i polítiques”, per no parlar de la saturació que ha comportat al sistema judicial i els efectes “desproporcionats” que està tenint sobre els treballadors, que viuen “un calvari” i no hi ha cap prova de càrrec que demostri que cobraven suborns o que haguessin comès cap delicte dolosament i és un procés amb “errors i anomalies”: l’origen de la nota del FinCen dels Estats Units i possible ingerència de l’anomenada “policia patriòtica” d’Espanya i que es persegueixi els treballadors i es criminalitzi el banc en comptes dels clients que presumptament blanquejaven diners. A més, encara es pot allargar unes dècades, doncs hi ha una dotzena de causes obertes, encara no es disposa de sentència per a la coneguda com a “causa general de BPA”, i es poden anar fent recursos fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans. I l’amnistia és una solució que es planteja “pensant també en l’interès general”. Ruiz ha argumentat que l’amnistia té encaix constitucional, com avala també la Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa format per experts independents en el camp del dret constitucional.
Com es deia al principi, l’amnistia tindria “un perímetre limitat”, no seria “ni arbitrària ni dels Cierco” i es limitaria als treballadors, directius i Consell d’Administració. Però en aquest sentit, Ruiz també va diferenciar l’amnistia de l’indult, i va defensar que mentre aquest darrer és una prerrogativa dels coprínceps, en el cas d’Andorra, i una mesura que es dirigeix a una persona en concret, l’amnistia és impersonal i implica “l’oblit, la renúncia a perseguir” un afer concret, en aquest cas seria la crisi de BPA, i per aquesta també la família Cierco renunciaria a prosseguir amb les querelles i reclamacions que ha interposat, ha complementat Jordana. I finalment, l’amnistia es fa per raons de “reconciliació social”.
Condicions
La família Cierco i el bufet d’advocats Xavier Jordana no fa una proposta com a tal, sinó que “convida” a la reflexió sobre la possibilitat de la solució, i la proposta hauria de sorgir, o bé del Consell General, en forma de proposició de llei amb consens dels diferents grups parlamentaris, o bé com a Iniciativa Legislativa Popular (ILP), fruit d’un moviment ciutadà i que aprovés definitivament el Consell General.
Però a més, plantegen un seguit de condicions perquè es pugui tirar endavant una proposta d’amnistia, que passen perquè la mesura sigui “acceptable i assumible”, sigui possible legalment i “no suposi un perill ni qüestioni la credibilitat d’Andorra” davant d’organismes internacionals. No es vol “plantejar un remei que faci mal a Andorra”, i en aquest sentit, proposen encomanar un informe previ a una eventual aprovació d’una amnistia a la mateixa comissió de Venècia, que podria “neutralitzar” els dubtes que hi pugui haver en aquest punt.
