L’os bru del Pirineu no sempre hiberna del tot, sinó que es mou pel voltant de la cova o el forat que hagi triat per evitar el fred, segons ha assegurat avui el cap de la unitat de Fauna del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, Jordi Solà de la Torre, en una conferència que portava per títol Història recent de l’os bru a Andorra i que no va omplir la sala Sergi Mas de Sant Julià de Lòria. 

A més, dels vuit o deu exemplars que enguany han entrat a Andorra, cap d’ells passarà el període hivernal a les nostres muntanyes, ja que “és difícil que un os es quedi molt temps aquí perquè busquen zones tranquil·les i Andorra és massa concorreguda, amb massa densitat de població i molta gent que va a la muntanya de forma recreativa”. En el que portem d’any, set animals identificats han entrat al país, un dels quals ja ho ha fet en anys anteriors, el Tuc, un mascle de vuit anys. A banda d’aquests set, hi ha un vuitè exemplar acompanyat d’una femella, i dos més que no s’han pogut identificar. És a dir, una forquilla de 8 o 10 animals. “Sabem segur que han entrat perquè s’han identificat per indicis o per observacions indirectes”, ha afirmat Solà. La majoria accedeixen al país per la zona nord, entre Canillo, Ordino i la Massana, ja que Andorra forma part del seu territori.

Les primeres referències d’os bru al Principat es remonten als anys 2000, tot i que “això no vol dir que abans no hi hagués hagut alguna incursió”. En aquests moments, hi ha 83 exemplars al conjunt del Pirineu, una població que, segons el conferenciant, “anirà pujant perquè s’aniran reproduint, així que pot ser que habitualment hi hagi gent que asseguri que ha vist un os o que es troben indicis”, però, ha avisat, “des que la població va baixar a mínims, hem perdut la cultura que hi hagi ossos a la muntanya i ara tenim por a allò desconegut, així que ens hi haurem d’acostumar”. Temps al temps.