En el si de l’Administració general s’han realitzat diferents proves pilot amb intel·ligència artificial (IA), però de moment “cap d’elles no ha donat el resultat que esperàvem”, afirma el secretari d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions, Marc Rossell. Es tracta de proves “com faria una altra empresa”, explica, ara bé, “no tot és posar tecnologia”, sinó que es demana “ull crític”, i per tant si una cosa no funciona, cal fer un pas enrere.
Així es demana en el Codi sobre l’Ètica de la intel·ligència artificial d’Andorra, que té per objectiu “promoure un ús correcte i poder difondre recursos bàsics necessaris per interactuar amb les noves eines que utilitzen la intel·ligència artificial”, resumia en el seu dia l’Executiu en un comunicat de premsa. I en el cas del Govern, les proves primer s’han fet de cara endins, per assegurar-se que funcionava correctament, però en detectar-se disfuncions s’ha descartat el seu funcionament de cara al públic fins que els resultats siguin els adequats.
Un dels exemples de prova pilot d’ús d’intel·ligència artificial dins l’Administració el va explicar recentment el ministre de Finances, Ramon Lladós, en el marc d’un esmorzar-tertúlia organitzat per l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), i consisteix en un sistema per fer comprovacions tributàries. En aquest cas, com en d’altres similars, els resultats no eren òptims. L’explicació que dona el secretari d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions és la poca qualitat de les dades. “Per tenir la part d’intel·ligència artificial que funcioni necessites una dada molt organitzada i treballar sobre dada única”, assenyala Rossell. D’aquí que es creés l’Agència d’Intel·ligència de la Dada, que té com a objectiu principal definir i articular les bases, metodologies i eines per a la correcta gestió, ús i explotació de les dades per obtenir una dada única i fiable, perquè les administracions disposen de “molts registres” on hi ha “molta informació que és repetida”, la qual cosa fa que “els models no acaben de funcionar”.
Una altra prova està vinculada a les pàgines web del Govern i servia com un motor de cerca, on el ciutadà plantejava una pregunta i l’eina buscava la informació. En aquest cas, com que hi havia informació “barrejada” i no estava “optimitzada”, hi havia diferents dominis web, el resultat no era idoni, “perquè el propi model no tenia tota la informació”, explica Rossell. D’aquí el projecte d’unificar la informació del Govern en un únic portal i el recentment estrenat model de pàgina web.
En relació amb aquest darrer punt, el secretari d’Estat apunta que el nou disseny s’ha fet més segur a nivell de ciberseguretat, i més accessible, i en concentrar la informació en un mateix portal sota el mateix domini, una de les proves pilot que aviat podria estar en funcionament per al públic és aquesta intel·ligència artificial per respondre les preguntes dels ciutadans perquè els sigui més fàcil trobar la informació.
