Si fa encara no un any fèiem el punt sobre el funcionament del Servei de Mediació i Orientació prop de l’Administració de Justícia el 2023 i es constatava que tant el servei, que és gratuït, com la mediació en si mateixa estava sota mínims amb només quatre casos de família, l’any passat encara n’hi va haver menys: només un. La mediadora del servei, Loli Terrón, ho veu com quelcom preocupant. D’una banda, creu que  s’hauria de fer un replantejament del servei i de l’altra, més promoció de la mediació perquè no sigui una gran desconeguda. I ho posa de manifest precisament coincidint amb el Dia europeu de la mediació que es va celebrar ahir. I és que Terrón es posa les mans al cap en recordar que el 2020 i 2021 van ser unes 90 les parelles que van arribar a finalitzar el procés i ara només una.

Entrant més al detall de les xifres del 2024, Terrón informa que pel que fa a mediació familiar es van fer un total de 51 entrevistes informatives, 16 de les quals per consultes sobre divorci, 25 per separació i 10 per mesures paternofilials. De les relacionades amb habitatge no n’hi va haver cap, posa de manifest. També el nombre d’entrevistes ha anat baixant gradualment. El 2023 se’n van fer 66, lluny de les 195 parelles ateses el 2019 o les 177 del 2020, per exemple. La causa d’aquesta davallada ja l’apuntava Terrón: el canvi de reglament d’aquest servei que es va aprovar el juny del 2022 i que suposa que a la pràctica tots els usuaris han d’acreditar que no tenen recursos econòmics suficients per contractar un mediador privat i que, per tant, se’ls ha de reconèixer el dret a la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes. També hi té a veure que des del setembre del 2021 hagi de ser un advocat qui entri a la Batllia l’acord de mediació. Quant a les consultes sobre habitatge, el 2022 només n’hi va haver una mentre que l’any passat i el 2023, tal com s’ha dit, cap ni una.

“Cal més divulgació i sensibilització sobre la mediació en general”. És gairebé com un imperatiu per a la mediadora, que considera que s’hauria de donar a conèixer, per exemple, als centres educatius i a les associacions. Però també es fa necessari repensar el servei i potser caldria establir barems diferents als actuals per poder-hi accedir gratuïtament seria una possible solució.

Els mediadors, animats
Per la seva banda, un dels  vocals de l’Associació de Mediadors d’Andorra, Ramon Tena, constata un cop més que “la mediació no acaba d’arrencar”. En aquest sentit, considera que hi ha d’haver “més suport institucional i de l’àmbit de la Justícia a l’hora de donar a conèixer aquesta eina de la mediació”. Igualment reitera l’argument que la manca de casos al Servei públic demostra que abans hi anaven per estalviar-se els honoraris de l’advocat. 

De tota manera, Tena comenta que des de l’entitat estan optimistes perquè tenen diverses iniciatives en marxa. D’una banda, volen agermanar-se o establir un conveni amb una associació també de mediadors de Toulouse. En aquest sentit, recorda que a Armènia ell mateix participa en la promoció de la mediació. També volen fer extensiva l’associació a més persones, un cop enllesteixin els tràmits burocràtics que els ho permetin, puntualitza Tena.

Una altra de les propostes que estan treballant és un document amb la recopilació dels països que tenen com a obligatòria una sessió informativa per donar a conèixer la mediació abans d’obrir un procediment judicial. La intenció és que quan tinguin l’estudi tancat el presentaran al ministeri de Justícia i Interior, anuncia Tena.

16 reunions de la Comissió en sis anys i 24 mediadors inscrits
La Comissió de Mediació que es deriva de la Llei de mediació s’ha reunit en 16 ocasions des del 2019. Repassant el contingut tractat en aquestes trobades es pot observar com s’han anat desenvolupant diversos reglaments com ara el que regula les normes deontològiques, la formació continuada i els honoraris de la mediació. També han servit per definir protocols de derivació a la mediació de casos judicialitzats en els àmbits familiar, contenciós-administratiu i civil entre d’altres que no s’han aplicat mai per no haver-los consensuat amb altres agents implicats en aquests procediments. Igualment, la comissió ha elaborat el tríptic informatiu per donar a conèixer la mediació i els temes de formació continuada dels mediadors. Entre les propostes que van sorgir en aquestes trobades i es van quedar en el tinter hi ha la d’establir un procediment o protocol de reclamacions o queixes contra la persona mediadora per l’incompliment de la Llei de medicació. Per fer-ho s’ha de constituir, però, un comitè disciplinari. Una de les funcions d’aquesta comissió és resoldre sobre les sol·licituds per a la inscripció al Registre de Mediadors. Actualment, confirma Terrón, n’hi ha 24 d’inscrits.

Més enllà de la feina de la Comissió de Mediació, des del ministeri de Justícia i Interior fins al 2022 es van impulsar enquestes sobre el Servei de Mediació entre la població en general, els usuaris, el personal de la seu de la justícia i els advocats. També s’ha fet un conveni amb el Col·legi d’Advocats i s’ha elaborat el nou reglament del Servei de Mediació, així com el nou procediment documental necessari per al servei.

L’any passat es va posar sobre la taula en les reunions mantingudes l’estudi de la situació actual de la mediació al país a la vista de l’estadística de casos, els serveis actuals i les eventuals mancances. També es van valorar propostes de millora per impulsar la mediació que s’hauran de valorar aquest 2025.