“Un dels aspectes que ens demana el president [de la Generalitat, Salvador] Illa és que hem de passar de les paraules als fets”. Així refermava la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, el compromís que aquest vespre ratificava per escrit amb l’alcalde de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, d’assumir la construcció d’un equipament residencial per a la gent gran que doni servei a la ciutat però també a la comarca. Un projecte que Barrera tornava a assumir amb “tota la determinació” perquè sigui una realitat. Quan? “Al més aviat possible”. Aquesta era l’expressió per referir-se al termini temporal que tant la consellera com l’alcalde van utilitzar en repetides ocasions. Podien afinar més? No es volen enganxar massa els dits, perquè els terminis administratius –projecte tènic, cessió del sòl, plec de bases i procés de licitació– acostumen a ser feixucs, però tots dos acabaven apuntant a “un parell d’anys per tenir l’obra ben avançada”, en tot cas, posaran “la màquina a tota velocitat”. 

L’acte, molt nodrit de públic (i amb el PSC desplegant musculatura), era seguit amb notable interès per un gruix de membres de la Plataforma pro residència. Es mostraven satisfets que Amadeu Gallart, integrant del col·lectiu, no dubtava a considerar “una autèntica primera pedra”. Això sí, advertia, continuaran amatents que el projecte no es desinfli. No seria la primera vegada. En aquesta ocasió, però, es mostren confiants i no veuen un excés d’optimisme pensar que l’equipament s’hagi materialitzat en tres anys. “A la societat civil ens correspon empènyer, insistir i, si cal, posar-nos pesats”, advertia el també exalcalde. 

El futur equipament  contemplarà noranta places residencials, estructurades en “petites unitats de convivència”, un projecte que ja es va fer públic i que Martínez Bravo definia com “una nova llar” per als seus ocupants. Una obra que suposarà una inversió al voltant dels quinze milions d’euros, recordava Barrera, “i la Seu no té el múscul suficient per dur a terme un projecte d’aquesta envergadura”. D’aquí el conveni que ahir rubricaven ambdues administracions i que és, puntualitzaven, un cas molt singular. De moment, el consistori compta amb els tres milions d’euros aconseguits de l’Estat que han servit per a fer l’avantprojecte i que encaminaran nous passos, a banda d’una part de la mateixa obra. 
La d’ahir era una jornada en què qui més qui menys treia el cap per assenyalar el paper que havia jugat en el llarguíssim procés. Deixem-ho en un mosaic de forces que hi han intervingut. Ho recordaven els més veterans: com Gallart, Jordi Mas Bentanachs apuntava que el camí ve de lluny i feia referència a la campanya electoral del 2003, quan el PSC-Progrés, advocava per una residència que voldrien veure bastida a terrenys de Santa Magdalena. Canvis de govern, crisis econòmiques i altres imponderables ho van deixar pel camí. 

Per això, per aquest “un o dos daltabaixos”, recordava Gallart, la funció de la plataforma serà “empipar si cal, tot i que ara pensem que l’Ajuntament ho té molt clar”. Un paper sens dubte essencial l’ha jugat en els dos últims anys la plataforma ciutadana, que va recollir quatre mil signatures, recordava Teresa Ferrer, una altra de les integrants del col·lectiu present a l’acte. “Fa anys que ho lluitem”, insistia. 

I treia pit també la CUP. El regidor Miquel Albero seguia l’acte entre el públic i sortia amb somriure satisfet. Després, els anticapitalistes recordaven el paper que hi han tingut, fent pivotar l’acord per als dos últims pressupostos municipals sobre una sèrie de punts fixos, com aquesta residència. 

D'altra banda, des de Junts es congratul·len del pas enllestit aquest vespre, tot i que es mostren "preocupats perquè al document no consti el finançament ni la concertació de les places". Entenen "que serà així", però de totes maneres "vetllarem", asseguren, perquè les expectatives es compleixin.