Què ha passat amb el concurs de mobilitat per a la cobertura de 26 places vacants de professor, i concretament amb les relatives a consolidar places de professor de català convocat pel ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats? Per què només tres de les candidatures han superat les proves? I sobretot, per què han aixecat tanta polseguera entre els candidats, interins amb més de 5 anys treballats, i en dues de les formacions polítiques del Consell General, Andorra Endavant i Concòrdia, que amb dos dies de diferència, el 17 i el 19 de febrer respectivament, van formular preguntes al Govern per conèixer de primera mà el perquè dels resultats. 

Eren més complexes que en altres ocasions? Es demanava sobre qüestions que no estaven al temari, potser? El comitè avaluador va aplicar criteris diferents o desconeguts a l’hora de valorar els coneixements, aptituds i competències dels que s’hi van presentar? Segons va assegurar el ministre portaveu, Guillem Casal, en la roda de premsa posterior al consell de ministres de la setmana passada, no li constava ni una cosa ni l’altra. Per suavitzar la situació, va afegir que els interins podran optar a una segona convocatòria.

I és que de les quinze candidatures que finalment van poder concórrer al concurs, només tres van passar la prova oral i l’escrita. Però és que ja a l’inici del procés hi ha alguns punts que criden l’atenció. Revisant la documentació oficial sobre el procediment signada pel comitè tècnic de selecció es pot rastrejar almenys com de divuit candidats inicials es va arribar als tres que van superar ambdues proves i que, si res no canvia, el proper 5 de març hauran de passar la prova psicotècnica escrita a la seu del ministeri. El perquè d’aquesta situació correspondrà a Educació i candidats avaluar-ho.

De 18 a 15
Però anem a pams. Quantes persones es van presentar al concurs de mobilitat interna per a la cobertura de places vacants de professor de català? Doncs van ser concretament divuit. D’aquestes candidatures, en una primera avaluació del compliment dels requisits i criteris per poder concórrer, 16 es van considerar aptes, una va ser declarada provisionalment apta i una no apta. Així queda recollit en una notificació del ministeri d’Educació del 10 de gener.

I sense haver fet encara cap prova, sis dies després, en un document del 16 de gener, una de les candidatures que apareixia a la llista de les aptes va ser declarada no apta. A més, la considerada provisionalment apta també va canviar al llistat de no apta. De manera que abans de començar pròpiament les proves, van ser quinze les candidatures declarades aptes i tres no aptes.

De 15 a 3
Aquests quinze candidats són els que finalment van fer la prova professional oral de professor de català. Una prova que van superar set de les candidatures, declarades aptes, i no així la resta, fins a vuit, atenent a la comunicació del 24 de gener. En aquest cas, les no aptes, seguint el procediment establert, tenien fins al 29 de gener per sol·licitar per escrit a l’àrea de recursos humans del ministeri la consulta de la prova professional oral, que consisteix en la lectura de la correcció del seu examen i del solucionari. I encara disposaven fins al 3 de febrer per demanar per escrit el dret de revisió de les proves, pel qual la persona interessada té dret a rebre les explicacions del seu comitè qualificador relatives a la correcció de la prova. Una revisió que va tenir lloc a partir del 4 de febrer. En el cas de les persones declarades aptes també podien sol·licitar quina nota havien obtingut.

La prova escrita va tenir lloc el 8 de febrer i els resultats es van fer públics oficialment el dia 12. I és aquí on es pot veure que només tres de les set candidatures van ser declarades aptes, mentre que les quatre restants, no. En aquesta ocasió, tenien fins al 17 de febrer per sol·licitar a l’àrea de recursos humans, sempre per escrit, la consulta de la prova realitzada i fins al 20 de febrer per demanar el dret de revisió de la mateixa. Igualment, les tres declarades aptes podien sol·licitar amb quina nota havien passat al prova. 

I amb ciències humanes?
Pel que fa al concurs de mobilitat per consolidar les places vacants de professorat de ciències humanes i socials, s’hi van presentar 19 candidatures d’interins que porten més de cinc anys treballats. D’entrada, setze van ser declarades aptes per poder fer les proves i tres no. De les setze aptes, la meitat van superar la primera prova professional, l’examen oral, i l’altra meitat, no. Quant a la prova escrita, la van superar tres dels candidats que ara, com en el cas de les proves per cobrir les places de professor de català, hauran de passar la prova psicotècnica escrita. 

Així les coses, quantes persones aconseguiran consolidar la seva plaça de professor de català i de ciències humanes i socials? Aquesta és la pregunta que planeja en la ment de tothom, candidats i ciutadans posats sobre avís i expectants.