El saldo migratori per als andorrans l'any passat va ser negatiu de 278. És a dir, van marxar-ne més dels que van tornar. Concretament, mentre n'arribaven 231, un 6,9% més que que l'any anterior, en marxaven 509, un 48% més que el 2022. Així es posa en relleu en una nota publicada aquest dilluns pel departament d'Estadística.

L’altre col·lectiu amb saldo migratori negatiu és el de nacionalitat portuguesa, de -85. Amb passaport lusità van abandonar el país 284 persones (un 4,4% més que l’any anterior), un de cada 10 dels emigrants, i tan sols en van arribar 199 (un 3,9% menys que el 2022). 

Per contra, el grup d’altres nacionalitats és el que presenta un saldo migratori positiu més elevat, amb 3.052, el que representa un creixement del 158,9%. Sis de cada 10 nouvinguts tenia un passaport altre que l’andorrà, l’espanyol, el francès o el portuguès. Els espanyols presenten un saldo de 524, sent un de cada cinc dels que van arribar, encara que la variació és negativa del 31,3% respecte de l’any anterior; i els francesos de 194, amb una variació positiva del 48,1%.

En termes globals, el saldo migratori va ser positiu de 3.407 persones i un 81,2% superior al de l’any 2022, quan va ser de 1.880 persones. L’augment s’explica, tal com recorda Estadística, per la regularització dels permisos temporers a residència i treball dels mesos d’abril a juny i octubre del 2023, quan es van acordar uns tres milers d’autoritzacions noves a diferència de l’any anterior,  que van ser-ne unes 1.350.

Així, un total de 6.045 persones provinents d’altres països van establir-se al Principat. Aquesta xifra és un 41,6% superior a la de l’any anterior, quan van arribar 4.270 persones. Destaquen, per sobre de la resta de nacionalitats, els immigrants espanyols i els d’altres nacionalitats.

D’altra banda, van marxar del país 2.638 persones, un 10,4% més respecte a l’any anterior, quan van marxar 2.390 persones.

D’entre 20 i 39 anys
Per característiques demogràfiques, els que més han migrat són homes, espanyols o d’altres nacionalitats, i amb una edat compresa entre els 20 i els 39 anys.

El saldo migratori per trams d’edat és negatiu en les edats més elevades, el que significa que a partir dels 70 anys han marxat més persones de les que han arribat. Tanmateix, els saldos migratoris més elevats es troben en les franges d’edat entre 20 i 49 anys. Així, la població d’entre 30 i 39 anys ha crescut amb 1.305 persones, un 105% més que l’any 2022, i amb 1.106 el tram d’entre 20 i 29 anys, el que és un 128% més. Els d’entre 40 i 49 anys van créixer amb 528 persones, el que és un 49,6% més que l’any anterior, i els més joves, d’entre 0 i 9 anys van créixer un 119%, amb 210 nouvinguts. D’entre 10 i 19 anys van arribar al país 186 persones més de les que van marxar, un 28,3% més que el 2022.

Si separem els moviments, la majoria dels immigrants tenien entre 20 i 39 anys, i representen el 31,9% dels nouvinguts aquells que tenen entre 30 i 39 anys, i el 27,5%, els que en tenen entre 20 i 29. El següent col·lectiu que porta més immigració és el d’entre 10 i 19 anys, que és el 16,3% del total. 

Els que han marxat del país també tenen majoritàriament entre 20 i 39 anys i representen gairebé la meitat del col·lectiu emigrant, encara que els d’entre 40 i 49 anys també són nombrosos, el 17,3% del total. Un 13,2% dels que han marxat tenien entre 50 i 59 anys.

Per gènere, han arribat al país 3.439 homes (el 56,9%) i 2.606 dones (43,1%) mentre que n’han marxat 1.081 dones (el 41%) i 1.557 homes (el 59%). El saldo migratori, doncs, és d’un creixement net de 1.525 dones i 1.882 homes. La majoria dels que han vingut i han marxat ho han fet sols. El 61,2% dels immigrants venien a una llar amb un sol membre, mentre que el 18,3% ho feia en una llar amb dos membres i la resta, un 20,6%, s’instal·lava a una llar amb tres o més membres. Entre els que van marxar, el 50% anava a una llar individual, el 21% anava a una de dos membres i la resta, un 29%, a una amb tres membres o més.

La parròquia de preferència dels nouvinguts és Andorra la Vella, escollida pel 22,7%, seguida per Escaldes-Engordany (el 18%), Encamp (16,7%), Canillo (15,6%) i la Massana (14,8%), mentre que les menys triades són Sant Julià de Lòria (6,2%) i Ordino (5,9%).