El geòleg Josep Maria Mata i Perelló forma part de la nòmina de personalitats que la Generalitat guardona enguany amb la Creu de Sant Jordi. El científic és, en el marc d’una vastíssima trajectòria, l’impulsor del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, del qual formen part els municipis alturgellencs de Fígols i Alinyà, Oliana, Peramola i Bassella, i que es va constituir formalment precisament l’abril de l’any passat. També és assessor del Geoparc Orígens, pel que fa a la comarca: en aquest cas és Coll de Nargó el municipi que en forma part.
El guardonat agraïa el reconeixement als seus col·laboradors en un missatge en què apuntava que “això no hauria estat possible sense l’enorme feina efectuada i per la dedicació a aquesta tasca d’un conjunt de persones que han estat treballant durant molt temps, incansables en els moments més complicats, sense defallir davant de les adversitats”, per afegir que “tampoc no hauria estat possible sense la vostra col·laboració i suport a aquesta causa”.
La notícia era saludada des de les institucions amb les quals Mata i Perelló ha treballat per posar en marxa projectes com el parc que travessa el sud de l’Alt Urgell. Tot i que el projecte ja estava molt encarrilat quan va assumir l’alcaldia, des d’Oliana Ricard Pérez apunta que “tot i que no conec a fons la seva carrera, em consta que és un reconeixement ben merescut per tots els inputs que m’arriben”, per afegir-hi que “des del parc tots ens n’hem alegrat, i més sent un col·laborador nostre”.
Des d’entitats científiques amb què ha col·laborat, com la Fundació Marcel Chevalier, es feien ràpidament ressò de l’atorgament de la Creu, congratulant-se del reconeixement, i des de fora de l’àmbit acadèmic però com a company de caminades pel territori, Jordi Pasques destaca, més enllà de la trajectòria acadèmica, la important tasca de divulgació del patrimoni del territori “i no sols a la comarca i Catalunya, sinó a tot Espanya i Amèrica Llatina, a través de cursos, congressos i publicacions”, una “divulgació planera, però amb una base rigorosa”. A banda, destaca “el seu tarannà d’estar sempre amb la gent, sense mirar-se des de dalt la gent que no tingui títols, sinó mirant d’aprendre ell mateix en el treball de camp, en l’experiència”.
