Caiguda lliure de la mediació, tant pel que fa al Servei de Mediació i Orientació prop de l’Administració de Justícia com a la mediació privada. I és que si el 2022 el servei públic, que és gratuït, va fer 47 mediacions en matèria de família, només 4 el segon semestre, l’any passat la xifra es va reduir a 3, tot i que es van portar a terme un total de 66 entrevistes. Així ho recull la memòria del departament de Justícia i Interior del 2023. En aquest sentit convé recordar que el 2020 i 2021 van ser unes 90 les parelles que van arribar a finalitzar el procés.
La causa d’aquesta davallada ja s’apuntava per part dels tècnics del Servei de Mediació de Justícia: el canvi de reglament d’aquest servei que es va aprovar el juny del 2022 i que suposa que a la pràctica tots els usuaris han d’acreditar que no tenen recursos econòmics suficients per contractar un mediador privat i que, per tant, se’ls ha de reconèixer el dret a la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes. Convé recordar que el servei també pot fer mediació relacionada amb arrendaments d’habitatges.
397 consultes
D’altra banda, pel que fa a les activitats d’orientació jurídica que també porta a terme el servei public, durant l’any 2023 s’ha respost a un total de 397 consultes, una quinzena més que el 2022. Va ser el mes de setembre quan més consultes es van atendre, 55. A l’octubre en van ser 45 i al maig, 43. En general, aquestes tenen a veure per exemple amb parelles que es veuen afectades econòmicament per processos de separació i volen saber de quines ajudes disposen. També s’aborden temes d’execucions, d’habitatge i d’àmbit laboral.
I en l’àmbit privat?
A nivell dels mediadors privats, la cosa es troba també sota mínims. Segons exposa el mediador Ramon Tena, “no hi ha dades”. De tota manera, tenint en compte el que es comenta entre els mediadors més actius i els que formen part de l’associació, és que “no hi ha gairebé casos”, fins al punt de declarar que “la mediació està aturada a Andorra, no hi ha casos familiars”. Quant altres temàtiques, com ara laborals o d’herències, pot ser que n’arribi algun de la Batllia, amb comptagotes, però.
Per Tena, la modificació del reglament del Servei de Mediació i Orientació prop de l’Administració de Justícia suposa que tothom qui vulgui una mediació ha de pagar si no justifica que no té ingressos suficients per poder-ho fer. Però, és clar, això no s’ha traduït en l’arribada de casos a mediadors privats. “Això demostra que molta gent veia la mediació com una manera d’estalviar-se l’advocat o d’estalviar-se uns diners i no per la voluntat de resoldre-ho a través del diàleg”, remarca.
I això hauria de fer reflexionar. No sap massa com, però Ramon Tena ho creu ferventment. Igualment defensa que les causes són múltiples perquè “culturalment costa, no estem acostumats a aquesta manera de fer”. Creu que caldria “un canvi de xip”. En aquest sentit, Tena denuncia que “a nivell institucional hi ha molt poc suport”. Bona mostra d’això és que la comissió nacional de mediació almenys fa un any i mig que no es reuneix, tot i que els mediadors privats ho han demanat. I Tena ho veu “preocupant”. De tota manera, vol deixar clar que aquest és un dels factors, però no l’únic.
També té clar que alguna cosa més es podria fer. I ho sap de bona mà. Ara explica que ve d’Armènia, que ha fet una aposta clara per la mediació i l’arbitratge dedicant-hi un milió d’euros. Han organitzat formacions i campanyes per fomentar la mediació i estan treballant amb associacions de mediadors. Per contra, al país, “aquesta pota institucional que podria ajudar a desenvolupar-la, no hi és”. I, afegeix, “amb una mica més de suport podríem començar a canviar-ho”. En aquest sentit, convé recordar que els mediadors consideren que seria convenient tenir un pla nacional per tal de promoure la mediació.