“El desig seria que la construcció baixés, que fos una mica més controlada”. Ho diu la degana dels arquitectes, Zaira Nadal, en demanar-li que comenti les dades sobre la superfície visada l’any passat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) i que manifesti com creu que serà aquest 2025 veient que continua havent-hi molta activitat en aquest sector.

I és que si ara fa prop d’un any els arquitectes qualificaven el 2023 com un any en el qual s’havia assolit certa “estabilització” de la construcció, tenint en compte que el 2022 es va batre un rècord de metres quadrats visats, el balanç de la superfície visada del 2024 es tanca amb la segona xifra més alta des del 2020, tal com es desprèn de les dades facilitades pel COAA. 

Les dades del 2024
En concret, l’any passat es van visar un total de 691.115,49 metres quadrats, 184.594,85 més que el 2023, quan el total va ser de 506.520,64. Això suposa un augment superior al 36%. Tal com s’ha dit, la xifra del 2024 només està per sota del 2022, quan en van ser 813.077,81. I està per sobre i a molta distància del 2020, quan només en van ser 199.919,34. El 2021 en van ser 548.807,84.

Entrant més al detall, de construcció nova es van arribar a visar 554.850,24 metres quadrats, 113.514,86 més que el 2023, i al juny és quan més superfície es va visar, fins a 132.189,82 metres quadrats. Pel que fa a les obres de reforma, la superfície visada el 2024 va ser de 121.700,46 metres quadrats, mentre que el 2023 es van visar 63.830,15 menys. La relacionada amb l’ampliació va ser de 4.615,57 metres quadrats, una xifra similar a la de l’any anterior. El que va pujar significativament és la construcció relacionada amb l’enderrocament, ja que es va quasi quadruplicar, i si el 2023 va ser de 2.657,10 metres quadrats, l’any passat es va enfilar fins als 9.949,22.

La reflexió
Respecte a aquestes xifres, tot i constatar que el 2024 hi ha més superfície visada que l’any anterior, Nadal considera que mirant l’evolució dels darrers cinc anys “es pot dir que hi ha com una continuïtat de l’activitat dels darrers dos anys”. També comenta que mirant els últims tres anys, “Déu n’hi do el volum d’obra que hi ha”. I tot i que hi ha hagut diferents suspensions de llicències per les revisions que estan fent els comuns, cal tenir en compte que “quan hi ha una suspensió, si corren veus prèviament, la gent ve a visar ràpid”, la qual cosa no vol dir, però, que siguin projectes que es portin a terme immediatament, ja que “moltes vegades es dilaten en el temps i duren anys”. En aquest sentit, posa com a exemple els 50.000 metres quadrats que es van visar a finals d’octubre que estan relacionats amb “la suspensió d’Ordino”. I afegeix: “Perquè passa molt que els promotors diuen ‘visem per si de cas i ja veurem si ho fem, però almenys ja tenim el projecte aprovat per si el volem tirar endavant’”.

D’altra banda, també puntualitza que obra visada no vol dir obra executada, i que per saber quant s’ha construït caldria analitzar al cap de l’any quines construccions s’han autoritzat i quines s’han executat. 

Així les coses, Nadal fa notar que de fet esten amb xifres similars a les del 2007 i 2008, abans de la crisi, que “era quan hi havia també bastant auge de la construcció”. Així doncs, opina que “encara ens movem amb força activitat”.

Pel que fa a l’augment de l’obra relacionada amb la reforma, que es va incrementar més del doble respecte al 2023, Nadal creu que es pot atribuir a totes les construccions de rehabilitació dels edificis adquirits o llogats pel Govern destinats al parc públic d’habitatges de lloguer. En aquest sentit, part de l’augment dels enderrocaments es poden relacionar amb això mateix.

I ara?
La degana convé que no té una bola de vidre per endevinar què passarà aquest 2025 en relació amb la construcció i tira d’experiència: “Amb els anys he après que hi ha molta inestabilitat, i del que et pot semblar, després veus que passa el contrari”. És per això que voldria més control de la construcció. En aquest sentit, celebra que “de moment sembla que també hi ha voluntat política per part dels comuns de posar fre i això és bo perquè estem una mica descontrolats i hi ha massa obra”.