“Per rectificar el reglament del Consell General i per acotar la utilització dels diners públics”. Aquestes són les finalitats que van portar a Carine Montaner a comentar en l’àmbit polític el full de cotitzacions de Ferran Costa que va rebre per error el març de 2020. Així ho ha declarat ella mateixa aquest matí a la sortida de la segona sessió de la vista que l’ha jutjat per revelació de secrets. 

De fet, Montaner ha anat més enllà. Considera que amb la modificació del reglament del febrer del 2019 hi havia “un buit jurídic” perquè permetia als grups palamentaris “disposar dels diners com volen i aquí està el problema”. En aquest sentit, la seva proposta és que els consellers cobrin directa i íntegrament del Consell i no de la dotació que rep també del Consell el seu grup parlamentari tant pel que fa als salaris com a les dietes. Enguany s’ha acordat fer-ho així en junta de presidents però ha defensat que això hauria de quedar ja estipulat al reglament del Consell. A més, Montaner creu que les declaracions dels polítics de tots els colors que dilluns  van mostrar la seva preocupació per l’ús i “abús” dels diners públics ho avala. I per aquest motiu es va mostrar molt ferma: “Em sorprendia molt que aquest tribunal em condemés”. S’haurà d’esperar al proper 25 de juliol per conèixer el contingut de la sentència.

Dues lectures del 142
La segona jornada del judici a l’actual líder d’Andorra Endavant (AE) ha servit perquè Fiscalia i defensa elevessin les seves conclusions definitives. I no, no hi ha hagut cap canvi. Així, el fiscal general, Xavier Sopena, ha ratificat la qualificació del delicte de revelació de secrets i la petició de dos anys de presó provisional i dos anys d’inhabilitació per a càrrec públic. I per què manté la seva qualificació? Bàsicament perquè tot i que comparteixi la finalitat de Montaner “per criteris de transparència necessària” considera que “l’origen de la informació és il·lícit” i la consellera “no tenia dret a obtenir-la”. A més, “en lloc de guardar-se-la ho va comentar”. En aquest sentit, ha defensat que per assolir la transparència podria haver optat per impulsar que es posés en pràctica l’article 142 C del reglament del consell de 2019 “sense rebre informació reservada”. Convé recordar que va ser el tribunal qui va traure aquest article a la palestra en la primera jornada de la vista.

Per la seva banda, el mateix article 142 C ha estat un dels arguments emprats per l’advocat defensor, Alfons Clavera, per demanar l’absolució de la seva clienta. En virtud del que recull aquest article quan diu que el Consell General ha de fer pública la informació de les retribucions dels consellers, ha justificat que el salari de 4.000 euros per ser president del llavors grup parlamentari liberal i el complement de prop de 2.000 que rebia Costa, a més de les dietes, “s’hauria d’haver donat a conèixer a tothom” donat que “no formava part de la intimitat”. De fet, ha assenyalat que “no era una dada reservada i no estava subjecte al secret”.

Clavera també ha posat l’accent a presentar Montaner com “una alertadora d’una conducta incorrecta”, una figura reconeguda pel Consell d’Europa, que expressament demana que les persones “alertadores” siguin protegides i no pas perseguides amb un càstig penal atenent “al dret del públic a rebre informacions relatives a irregularitats”.

“No li vull cap mal”
Montaner ha aprofitat l’al·legat final per reiterar que “no li vull cap mal al senyor Costa, però davant d’aquest abús no podia estar callada”. Igualment, l'ha usat per precisar que en tant que s’encarregava dels tràmits administratius de Terceravia tenia l’acreditació necessària per poder accedir a la documentació de la CASS dels membres del seu grup parlamentari. 

Més sorpreses: la presència del fiscal general al judici
Sorpresa per què el fiscal general mantingui l’acusació? Doncs sí. I no només per un, sinó per diversos motius. En primer lloc, perquè Montaner creu que ha estat el mateix fiscal general el que ha participat en el judici quan va ser un dels adjunts el que va instruir la causa. Un fiscal general, ha indicat, que es va presentar a les eleccions com a número 9 de la llista nacional de Demòcrates. Per això, considera que hi ha un vincle polític entre Sopena i aquell partit que cal fer notar. En segon lloc, s'ha mostrat sorpresa perquè després de la vista no hagi canviat de parer. I “rectificar és de savis”, ha recordat la presidenta del grup parlamentari d’AE.   

I si finalment hi hagués una sentència ferma condemnatòria? La recorrerien a instàncies superiors. De tota manera, ha exposat que des d’Andorra Endavant “tenim pla a, b, c, d”. “Ho hem contemplat tot”, ha assegurat Montaner. I és que “encara que se m’elimini de la primera línia política estaré darrere per fer la feina, que ningú en tingui cap dubte”, ha conclòs.