La mort del papa Francesc avui als 88 anys obre el procés successori que, segons les opinions, no hauria de canviar unes relacions amb el Vaticà que passen per la despenalització de l’avortament.
El copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, ha subratllat el pontificat de Francesc de “ric, generós i entregat” al mateix temps que ha destacat el seu desig d’abraçar totes les cultures i posar al centre els més febles. L'ha definit com “un home valent, generós i proper a les perifèries” fent un especial esment als col·lectius més desfavorits.
En un comunicat, el Bisbat detalla que al llarg dels pròxims dies “a totes les parròquies i esglésies de la diòcesi d’Urgell se celebrarà una missa funeral pel repòs etern de la seva ànima, convocant els fidels”. Així, als oficis de diumenge s’hi afegirà “una intenció per qui ha estat pastor de l’església universal des de març de 2013, i que ens ha donat gran exemple de bondat, de servei als més pobres i de l’alegria de l’Evangeli”.
En conèixer-se la seva mort, s'han succeit les mostres de condol com la de Govern, que ha esmentat la seva capacitat de “pau i de diàleg”. El cap de Govern, Xavier Espot, ha ressaltat “el seu compromís amb grans reptes globals com la lluita contra les desigualtats i el canvi climàtic, a més de la seva rellevància per a l’Església catòlica”.
El copríncep francès, Emmanuel Macron, ha expressat el condol mitjançant les xarxes socials indicant que va voler portar alegria i esperança als més pobres”.
El síndic general, Carles Ensenyat, ha opinat que “el papa ha sigut una persona durant tot el seu pontificat que fins a l’últim moment ha defensat uns valors molt concrets. Específicament a Andorra, les visites dels cardenals han servit per teixir uns ponts i per enfortir el coprincipat com a tal”.
Per Ensenyat, la mort del papa Francesc no ha de posar en perill els avenços d’Andorra cap a la despenalització de l’avortament, i ha recordat que el pontífex va ser clau en l’inici del procés.
També s'ha referit a l’avortament la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, “que està en el programa electoral de Demòcrates i aquesta legislatura s’han iniciat les converses que de moment són en un nivell tècnic”. En la seva opinió, “és podrà complir el programa previst” i es mantenen els terminis perquè la despenalització pugui ser realitat abans que acabi la legislatura.
Malgrat el delicat estat de salut del pontífex, la seva mort ha provocat un gran trasbals entre la comunitat religiosa del Principat. L’arxiprest de les Valls d’Andorra, mossèn Ramon Sàrries, ha manifestat que Bergoglio va ser “un gran papa per a l’Església, per a tot el món i per a Andorra”. En l’àmbit eclesial, Sàrries ha posat en relleu que va impulsar canvis que “no s’han fet totalment per l’estructura de la mateixa institució”.
Igualment fa notar que “ha obert l’Església als pobres i marginats, els que estaven més al marge, la perifèria”. En relació amb el món, ha subratllat el diàleg que ha volgut mantenir amb tothom perquè “ideològicament era molt obert”. Sàrries posa en relleu sobretot la seva denúncia de les polítiques migratòries excloents. En aquest sentit, va recordar el seu viatge a Lampedusa i la crítica, per exemple, a les deportacions d’immigrants als Estats Units.
Pel que fa a Andorra, l’arxiprest ha opinat que si bé al principi es va sorprendre que un bisbe fos cap d’Estat, “quan ho va entendre va donar suport a les circumstàncies del coprincipat”. Bona prova d’això, ha dit, han estat les visites de personalitats importants del Vaticà com ara la del secretari d’Estat de la Santa Seu, el cardenal Petro Parolin. De fet, considera que el nomenament del bisbe coadjutor, Josep Lluís Serrano Pentinat, que tenia un càrrec de responsabilitat a la cúria romana, demostra que “dona importància a les relacions amb Andorra i de respecte cap Andorra”.
Mossèn Pepe Chisvert, rector de la parròquia de Sant Julià de Lòria, ha recordat la seva darrera aparició diumenge de Pasqua, durant la benedicció Urbi et Orbi des del balcó de la basílica de Sant Pere. “Malgrat la seva convalescència per pneumònia, va oferir un missatge de pau i esperança, demanant el cessament de les guerres i la fi de la violència, especialment a Gaza, Israel i Ucraïna”. Precisament en aquell darrer missatge va adreçar unes paraules que ara ressonen com un comiat profund i ple d’amor: “La pau no es construeix mai amb les armes, sinó estenent la mà i obrint el cor”. El papa va rebre la imatge de la mare de Déu de Canòlich amb motiu de la celebració dels 800 anys de la seva trobada.
La notícia de la mort de papa també ha estat acollida amb molta consternació per l’àmplia comunitat argentina resident al país. Des de l’associació Argentinos en Andorra no descarten organitzar un acte en record del pontífex.
Partits polítics
Per a Concòrdia la jornada d'avui ha estat “evidentment un dia de canvi” i “dolorós”, especialment per a la comunitat catòlica. El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha recordat el diàleg obert amb altres cultures i “la mirada oberta cap a altres religions” que ha mantingut el papa Francesc. Entrant a valorar els possibles impactes de la seva defunció al país, ha assenyalat que dins del coprincipat, la seva figura “és rellevant” i que alguns reptes que afronta el país “depenen del Vaticà”. Dit això, però, ha valorat que “avui és un dia per recordar la persona i acompanyar la comunitat catòlica al nostre país” i “seguirem amb les reivindicacions polítiques que siguin necessàries els propers dies”.
Des del Partit Socialdemòcrata, el president i conseller general de la formació, Pere Baró, ha argumentat que la mort del pontífex “no ha d’anar lligada” amb la negociació de la despenalització de l’avortament, doncs “el camí està molt fet” i ja no depèn de qui sigui el futur papa. En aquest sentit, i després de destacar que el papa Francesc ha estat un dels “més progressistes”, malgrat que el de l’Església és un “progressisme light”, Baró ha argumentat que és Andorra qui ha de decidir sobre la despenalització i legalització de la interrupció voluntària de l’embaràs i que “no serà el canvi de pontífex el que ens farà continuar demanant la despenalització en un primer moment i l’avortament lliure i gratuït en un segon”.
Andorra Endavant ha opinat que “independentment de les creences de cadascú, la figura del papa representa una veu influent en l’àmbit internacional i espiritual, i la seva desaparició marca una nova etapa per a l’Església catòlica i, de retruc, per a les relacions que Andorra manté amb el Vaticà”.
Per part de Liberals d’Andorra també s'ha subratllat el paper “revolucionari” del papa Francesc a l’inici del seu papat, iniciant canvis “profunds i importants” en favor de la transparència, especialment al voltant dels diferents casos de pederàstia que afectaven l’Església. La presidenta del partit, Cristina Rico, ha valorat que aquests canvis “no tenen volta enrere” i qui el succeeixi serà continuista en aquest sentit.
En relació a l’impacte de la mort del papa a Andorra, Rico ha assenyalat que un dels temes més destacats, que era la successió del bisbe d’Urgell i copríncep, “ja està encarrilat” i, malgrat el papa té un impacte a tot el món, “no crec que el canvi sigui molt radical”, a més, “les decisions ja s’havien pres”. Quant a la negociació per la despenalització de l’avortament al país, des de Liberals es considera que l’Església no canviarà la seva valoració, ja que un dels seus pilars és el dret a la vida i està per sobre de la resta, i per tant no esperen canvis en aquest plantejament.
