Continuant amb els treballs de millora del benestar animal a les explotacions ramaderes del país, el Govern ha donat llum verd, a la signatura d’un nou conveni entre el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Catalunya.

Per aquest, s’establiran els nous protocols per avaluar el benestar animal a les explotacions ramaderes de bestiar equí i oví, que tinguin com a finalitat la producció de carns que es comercialitzen sota el segell Carn de qualitat controlada d’Andorra. També s’inclou en el conveni la prestació de serveis que s’ha dut a terme al llarg d’aquest any 2024 per fer la 3a avaluació del nivell de compliment dels criteris establerts al protocol sobre el benestar animal que han d’aplicar les explotacions ramaderes bovines. El conveni preveu també les avaluacions que s’hauran de dur a terme a les explotacions ramaderes d’oví, equí i boví al llarg dels propers anys, fins al 2028. Per això, el Govern pagarà a l’organisme català 365.000 euros.

La col·laboració entre l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia es va iniciar el 2020. Al llarg d’aquests anys s’han dut a terme diversos estudis i treballs, juntament amb aquesta institució, centrats en la millora del benestar animal de les explotacions ramaderes del país i en altres projectes vinculats amb el sector agrícola que va culminar amb la signatura, l’abril del 2022, d’un memoràndum d’entesa en l’àmbit agrícola entre el Departament d’Agricultura i Ramaderia i l’IRTA.

El nou conveni fixa que el desenvolupament dels nous protocols per avaluar el nivell de benestar del bestiar, oví i equí ha de possibilitar també l’ampliació de l’ajut a la bonificació a totes les espècies d’animals de renda considerades d’interès general (boví, oví, cabrum i equí). L’objectiu és que la carn de vedella, de corder i de cavall que es produeix i comercialitza sota el distintiu de “Carn de qualitat controlada d’Andorra” pugui etiquetar-se amb el distintiu que garanteix als consumidors que són carns que han estat produïdes respectant el benestar dels animals al llarg de tota la cadena de producció (des de la cort fins a la taula).


Reclamen uns 75.000 € pel vessament al riu Madriu
Els treballs per retirar l’hidrocarbur vessat al riu Madriu a principis del passat mes d’octubre han tingut un cost d’aproximadament 75.000 euros. Ara es reclamen a la comunitat de propietaris, una part la demana el Govern i l’altra, una de les empreses que ha intervingut en la neteja del riu. Així ho ha explicat el ministre portaveu i titular de Medi Ambient, Guillem Casal, que ha detallat que en el requeriment del Govern també s’estableixen els passos que haurà de seguir la comunitat de veïns per tal de verificar si el sòl està contaminat i descontaminar-lo si és el cas, unes operacions que també tindran un cost que hauran d’assumir els veïns de l’edifici de la carretera d’Engolasters responsable del vessament. 


Aprovat el decret pel salari mínim del 2025
El salari mínim horari interprofessional s’incrementarà, amb efectes a partir del dia 1 de gener del 2025, amb el doble del percentatge en què es fixi l’índex general de preus de consum (IPC) de l’any 2024, que es publicarà el mes de gener del 2025, i en tot cas en un mínim del 4%. Així ho estableix el Decret que ha acordat el Consell de ministres. Una vegada es conegui la dada definitiva de l’IPC, el Govern fixarà per decret l’import exacte del salari mínim horari interprofessional, però serà de com a mínim 1.431 euros. L’augment també demostra el “compromís polític” d’acostar el salari mínim al 60% del salari mitjà, com demanen les institucions europees, ha apuntat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que també ha destacat que “després de dos anys excepcionals”, en els quals el Govern va decretar la revalorització dels salaris més enllà del mínim, enguany en no haver-hi una proposta consensuada entre patronal i sindicats només es decreta el mínim. 


Adjudicada la protecció a la Cascada de Moles
El Govern ha aprovat, a proposta del ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, l’adjudicació dels treballs de protecció enfront de la caiguda de blocs rocosos a la CG-2, a la zona de la Cascada de Moles, a la parròquia de Canillo. L’adjudicació ha recaigut sobre l’empresa Desplom per un import de 304.339 euros, segons ha informat el ministre portaveu, Guillem Casal. L’objectiu de les obres és continuar millorant la seguretat de la xarxa de carreteres del país, en concret a la CG-2 a l’altura d’aquesta zona, tenint en compte que es tracta de la via de comunicació per vehicle amb França.

Les obres, que tenen un termini d’execució de tres mesos, consistiran en l’estabilització directa del talús mitjançant malla de triple torsió i malla de cable. Tot això reforçat amb bolons de diferents longituds i cables d’acer. A la vegada, aquesta estabilització reduirà el risc de caiguda de blocs al riu de la Vall del Riu, limitant així la possible interrupció del pas de l’aigua. Aquesta protecció també és indispensable per habilitar de nou el punt de berenada ubicat a la zona, ha assenyalat Casal, que ha recordat que aquesta protecció formava part del programa electoral de DA.


Casal recorda als joves el xat emocional al 651 651
El ministre portaveu, Guillem Casal, ha afirmat que “estem a sobre d’aquestes situacions”, fent referència a una de les conclusions de l’Observatori de la Infància presentat aquest dimarts, per la qual un 10% dels adolescents té pensaments suïcides com a mínim la meitat dels dies. Així, ha volgut destacar que hi ha a disposició de la població dos serveis d’atenció les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any per a aquests casos. Un és la línia verda, equivalent al telèfon de l’esperança, a través del telèfon 177, i l’altre, més dirigit a la població jove encara que tothom en pot fer ús si ho necessita, és el xat a través del canal de WhatsApp amb el número de telèfon 651 651. El portaveu del Govern ha recordat que darrere tant d’un servei com de l’altre hi ha equips de professionals i uns protocols d’actuació molt clars per fer l’acompanyament als usuaris.

Les dues accions s’emmarquen en la línia estratègica del ministeri centrada en la salut mental i, més concretament, de lluita contra l’estigma, que deriva del Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma). Casal també va recordar la campanya que hi ha en marxa per trencar tabús i estigmes al voltant de la salut mental.


La llei del cens, “millora” del servei públic
Pel Govern, la proposició de llei per modificar la Llei del cens presentada pels set comuns representa una “clara millora del servei públic”. Segons ha avançat el ministre portaveu, Guillem Casal, el criteri del Govern és favorable i valora que les modificacions tinguin l’objectiu de facilitar les gestions als administrats (que només s’hauran de dirigir a un Comú per traslladar la seva residència de parròquia i no als dos com fins ara) i la pròpia gestió del cens.