S’ha de reformular el patró des del model d’atenció a la dependència actual cap a un paradigma de país o societat cuidadora, prioritzant la prevenció per davant de l’opció pal·liativa. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’estudi La situació de la dependència a Andorra: aproximació a la realitat després de la pandèmia, elaborat per Andorra Recerca+Innovació (AR+I) i presentat avui al centre cultural La Llacuna de la capital.

“S’han fet propostes molt diverses i, des de la perspectiva de qui les ha fetes, es poden implementar”, així que “només el que no s’intenta no és possible”, ha afirmat la investigadora de l’AR+I, Aura Trifu. Ara bé, pel que fa als terminis, “depenen de la conjugació d’esforços entre els agents implicats, públics i privats, i les entitats socials, i de les prioritats que es considerin a partir de l’agenda que ja està en marxa”. A partir d’aquí, ha afegit Trifu, “s’han de consolidar els esforços que s’estan fent, que s’accelerin, que es continuï avançant en el canvi de model i que d’aquí a pocs anys puguem veure canvis rellevants”.

Aquesta transformació que proposa l’estudi, que identifica les necessitats del sector, inclou un decàleg de deu propostes de millora, amb les corresponents accions específiques que s’haurien d’implementar. A més, els actors detallen un objectiu final de conjunt: la millora de la qualitat de vida de les persones de “totes” les edats i, sobretot, el desig que “tothom” pugui tenir accés als serveis que necessiti.

En el capítol de propostes, destaca la creació d’una borsa de cuidadors amb formació específica, vinculada al departament d’Ocupació i Treball, amb l’objectiu de cobrir baixes i vacants per jubilació. A més, amb aquesta proposta s’espera reduir la precarietat d’aquest sector i reconèixer la tasca de la cura com a activitat econòmica, fer-la visible socialment i obrir oportunitats de formació continuada.

Precisament, aquesta manca de reconeixement econòmic de la cura de familiars i afins es reflecteix, segons l’estudi, en una valoració “insatisfactòria” dels llocs de treball més directament relacionats amb la cura de necessitats bàsiques. El treball deixa clar que aquesta baixa valoració repercuteix “negativament” en la capacitat dels serveis de suport formal de trobar personal per donar resposta a la demanda “real”.

En aquest sentit, els diferents sectors participants de l’estudi coincideixen que cal ajustar la capacitat del servei públic d’atenció domiciliària a les necessitats de la població. Resoldre aquesta necessitat permetria reduir la demanda de serveis de 24 hores i incrementar la capacitat de donar servei de respir a cuidadors de dependents en tots els grups d’edat, amb l’objectiu de respectar la voluntat de la persona a romandre a la llar tot el temps que la seva condició clínica li permeti.

Detecció precoç
Un dels aspectes que destaca l’estudi és que cal dissenyar i implementar mecanismes de detecció precoç de malalties que comporten una discapacitat en infants, joves i adults. Per exemple, per detectar trets de l’espectre autista o malalties neurodegeneratives abans dels 65 anys, així com un creuament de dades entre el metge de capçalera i els especialistes. Al mateix temps, aposten per consolidar i coordinar esforços per fomentar el desenvolupament de les capacitats de les persones en cada etapa de la vida, i intervenir per frenar el deteriorament i revertir la fragilitat.

Encara que cada vegada s’hi sumen més homes en aquest col·lectiu, la seva presència és encara “minsa”, denuncia l’estudi, i encara perdura el model tradicional d’organització social de la cura en què la dona és la cuidadora principal de la família, un model que es veu “replicat” als espais formals i a la cura remunerada per compte propi. 

Si mirem les dades d’assalariats amb ocupacions directament relacionades amb la tasca de la cura de persones amb dependència, veurem que la xifra ha pujat els darrers anys, segons la CASS, tot i que entre el 2021 i el 2022 s’ha mantingut estable: 345 i 347. Tot i això, el 92,9% són dones, un percentatge que es manté estable amb petites variacions, pel que fa a l’atenció domiciliària. En la categoria d’altres empleats de la cura de persones, el percentatge baixa una mica i és del 79,5%.

Per últim, en el capítol de millora de la qualitat de vida de les persones, el treball proposa ampliar i diversificar l’oferta d’habitatges amb serveis, i crear un registre públic d’empreses i entitats privades que ofereixen serveis especialitzats de cura a domicili.

Amb dades històriques del sector fins al 2022, la recerca que ha comportat l’elaboració del treball, de prop de 500 pàgines, ha durat dos anys, del 2022 al 2024, i és la continuïtat d’estudis anteriors. La feina ha anat a càrrec de Trifu, la doctora en Sociologia Paquita Sanvicén i el coordinador de l’àrea de Sociologia Joan Micó.