La carn de corder i cabrit transhumants ja té segell de qualitat. El reglament va ser aprovat aquest dimecres pel Govern i es preveu que aquesta primavera ja es pugui trobar en carnisseries i supermercats. Aquest text determina com s’ha de fer l’engreix dels animals, amb quins productes farratgers poden ser alimentats, l’edat, el pes, tot el que necessiten per encabir-se en el segell de qualitat.
Segons ha explicat el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, acompanyat del director del departament d’Agricultura, Josep Casals, es preveu que amb el segell, i l’ajut a la producció que hi va associat -de 35,90 euros per cap de bestiar- es pot “gairebé duplicar” la producció de carn de qualitat de corder i cabrit, arribant a uns 500 exemplars en comptes dels 320-330 que s’han produït els darrers anys. Amb l’ajut, que és igual al que reben els ramats estadants (que passen tot l’any a Andorra) s’espera que molts dels corders i cabrits transhumants d’origen andorrà que avui se sacrifiquen i comercialitzen a Espanya perquè quan és el moment es troben en aquell territori tornin al Principat, ha explicat Casal. El segell aprofita el reconeixement de la Unesco de la transhumància com a art ancestral i de la FAO oer crear “un producte de qualitat més”.
Mel i trumfes
El segell de la carn de corder i cabrit transhumants no és l’única novetat per a aquest 2025. El Govern també ha aprovat els reglaments per crear els segells de qualitat per a les trumfes i la mel. Per poder-ne disposar, i rebre l’ajut associat, caldrà produir i comercialitzar els productes, ha remarcat Casal, que ha explicat que l’ajut per a les trumfes s’indexa a la superfície conreada i serà de 5.000 euros per hectàrea, mentre que el de la mel anirà en funció del nombre d’arnes inscrites al padral. Aquell productor que tingui entre 10 i 20 arnes rebrà 50 euros per arna; si se’n tenen entre 21 i 50 es rebran 55 euros per cadascuna d’elles; entre 51 i 100 arnes l’ajut serà de 60 euros per arna; i entre 101 i 150 arnes es rebran 65 euros per cadascuna d’elles. Qui en tingui menys de 10 arnes no se’n podrà beneficiar, perquè el que es busca és “potenciar la productivitat”.
D’altra banda, també s’han reformulat d’altres ajuts. Per exemple el sector del vi n’incorpora un lligat a la superfície conreada, que se suma al que ja tenen per producte i que serà de 2000 euros per hectàrea amb una pendent inferior al 25% i de 4.000 euros si la pendent és superior, ja que aquí el conreu és manual i per tant, més costós. També s’augmenta l’ajut per als ramaders que tenen eugues de races d’aptitud càrnica i per a les anolles (vedelles d’entre 13 i 24 mesos) de Bruna d’Andorra.
Finalment, s’eliminen els contingents a la importació de productes farratgers, de tal manera que es dona resposta a una reivindicació “històrica” i “global” dels ramaders del país, ha manifestat el titular d’Agricultura i Ramaderia. La resta d’ajuts existents s’actualitzaran d’acord amb l’IPC. Tot plegat suma al voltant de 4 milions d’euros en ajuts directes al sector primari, per acompanyar-lo i perquè sigui atractiu per a les futures generacions i per impulsar-ne la productivitat. “El sector ramader i agrícola de nostre país és fonamental per mantenir el nostre entorn natural i produir carn de qualitat i proximitat”, ha justificat Casal.
