Ho demanava el fiscal general de l’Estat, Xavier Sopena, just abans de començar la formació sobre violència de gènere que es va celebrar fa unes tres setmanes a la sala d’actes del despatx central de policia. “S’hauria de fer un pas més des del punt de vista legal en l’extensió de l’ús de la prova preconstituïda per als casos de violència de gènere (ara només es fa en menors)”, ja que “s’ha d’evitar que la víctima hagi de declarar més d’una vegada i per això cal una regulació més precisa”, va afirmar.

Tal com recorda l’encara secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones (IAD), Montserrat Ronchera, la proposta d’establir una declaració única prèvia va sorgir a la Taula de treball dels professionals d’intervenció en violència de gènere, coordinada per l’IAD, que es va celebrar el mes passat. “Personalment, soc optimista perquè es faci aquest canvi normatiu, ja que, per una banda, hi ha hagut més formació i sensibilització de les persones que treballen en l’àmbit judicial, de manera que ells mateixos, per la seva experiència, troben justificat aquest canvi”, apunta Ronchera. A més, afegeix la secretària general de l’IAD, “tenim l’exemple d’altres països que ho han regulat amb resultats positius provats per a les víctimes i les seves famílies”.

Una altra part integrant d’aquesta taula de treball és el Col·legi d’Advocats. El seu vicedegà, Miquel Bellera, no és tan optimista com l’Associació de dones, tot i que es mostra a favor de la modificació del Codi de procediment penal per evitar la revictimització de les dones que han patit violència de gènere. “El canvi legal està molt verd, no ha madurat prou, perquè no s’ha posat sobre la taula cap instrument de treball”, però “ho veiem bé perquè és una tendència del dret penal modern que acosta els tribunals a les víctimes de violència de gènere i als menors”.

Segons Bellera, malgrat que “ens felicitem d’aquest acostament, s’ha de fer amb totes les garanties per a la presumpció d’innocència de l’acusat i per això és imprescindible que hi siguin presents totes les parts implicades, excepte el presumpte agressor, i que puguin fer totes les preguntes que creguin convenients”. Amb aquestes condicions, continua el vicedegà dels advocats, “els batlles, com fan en la majoria dels casos, hauran de tenir molta cura que això no impliqui que l’acusat ja sigui culpable d’entrada, amb la pena de banqueta per part de l’opinió pública quan un acusat arriba al judici emmanillat després d’haver patit presó preventiva i amb la prova preconstituïda feta”. 

Ara bé, “no creiem que l’acusat pateixi indefensió a la vista”, ja que “no es garanteix un millor judici si la víctima declara més d’un cop, una vegada és suficient, sobretot les que són particularment fràgils”. A més, segons Bellera, “cal tenir en compte que si relata els fets més d’una vegada pot incórrer en incongruències perquè les víctimes solen passar per diferents estats d’ànim”. En aquests moments, el Col·legi d’Advocats està pendent que se’ls presenti una proposta d’aquest canvi legislatiu.

Les detencions per violència de gènere se situen enguany en 36, cinc més que l’any anterior (31) i menys que el 2022, quan se’n van produir 57, segons ha revelat la policia. Un total de 60 homes han participat del programa d’atenció per a la promoció de relacions no violentes entre els mesos de gener i octubre d’enguany, deu més que l’any passat. A Espanya, només un 21,5% de les dones que pateixen violència de gènere ho denuncien a la policia. Per tant, encara hi ha un 78,5% que no ho fa.