Pedro (que evidentment és un nom fictici) relatava ahir al vespre l’odissea viscuda per aconseguir empadronar-se a la Seu d’Urgell. Un anar i venir entre el departament municipal i els serveis socials –amb el que costa aconseguir cita, de carregats que estan, exposava el testimoni– perquè l’Ajuntament li exigia requisits com un contracte de lloguer, cèdula d’habitabilitat del pis i que portés vivint a la ciutat un temps determinat. Exigències que, deixava clar Esther Garrido, secretària municipal a Oliana, estan fora del que regula l’INE, que és qui té aquí la veu cantant. Entre anades i vingudes, a aquest Pedro fictici algú li va oferir tallar per la tangent i per un preu d’entre 300 i 400 euros, depenent del temps, facilitar-li una adreça on empadronar-se.
El cas l’exposava durant l’acte organitzat pel Sindicat de l’Habitatge de l’Alt Urgell, celebrat ahir al centre cívic del Passeig. Explicava aquest mercadeig indecent i delictiu, punible penalment, amb el dret a inscriure’s al padró, que no és ni de lluny un cas aïllat. Ho corroboraven altres assistents a l’acte. Hi ha perfils a xarxes socials on es pot accedir a aquesta compravenda absolutament il·legal a banda d’immoral. Juga amb la desesperació de les persones i amb el desconeixement general de la normativa. Però és una situació, reblaven des del Sindicat, “a la qual empeny l’Ajuntament” quan posa traves al dret a l’empadronament.
Altres casos s’exposaven públicament. Un altre dels assistents explicava que li havien denegat que dues persones nouvingudes poguessin empadronar-se a casa seva. L’argument esgrimit pels tècnics municipals responsables, deia, que al seu domicili ja hi ha “molta gent” empadronada. En el cas d’aquestes dues persones, s’havia ofert perquè, acabats d’arribar a Catalunya des del seu país d’origen, poguessin regularitzar el contracte laboral d’una feina amb la qual comptaven.
Oliana, un bon exemple
Garrido, que ha exercit com a secretària municipal en llocs com Solsona i altres petits Ajuntaments, ara ho fa a Oliana. El Sindicat de l’Habitatge la va convidar per exposar la normativa que regula l’empadronament i ho va fer, especificaven, perquè l’olianès és consistori en aquest aspecte exemple de bones pràctiques. Més que sols un dret, recordava la funcionària, empadronar-se és un deure del ciutadà. Igual que és una obligació del municipi facilitar-li per tots els mitjans que ho pugui fer, venia a dir. Explicitava diferents casuístiques i els drets que emparen els ciutadans. També els immigrants.
Entre aquestes contingències que es poden donar, posava exemples com el cas paradigmàtic dels okupes: “l’Ajuntament no pot autoritzar o no qui s’empadrona, està obligat a fer-ho”, però aquest tràmit, puntualitzava, “no dona cap dret jurídic sobre la propietat, només es tracta de demostrar que una persona viu en aquest lloc”. Autocaravanes, coves (en alguns llocs es continuen habitant), “fins i tot he vist algun cas en què una persona va ser empadronada en una escala” o inclús en unes coordenades en el cas dels sense sostre, són llocs que poden servir d’adreça per inscriure una persona al padró. Són el que l’INE denomina “domicilis ficticis”.
El Sindicat justificava l’organització de la trobada informativa en la necessitat “de resistir els embats institucionals i de propietaris”, de plantar-se davant pràctiques “abusives, arbitràries i il·legals que vulneren drets bàsics”. I posa en el punt de mira el consistori de la capital alturgellenca, “que no està sent part de la solució”. Per això, anuncien, el tema passarà pel ple, “o ens hi presentarem o via una moció de la CUP”. Prometen que estaran “molt a sobre”. Tant que a partir de la setmana vinent començaran a acompanyar fins a les oficines del padró les persones que els ho demanin.
