El llac de Manhèra, al circ de Colomèrs (Val d’Aran), acull una prova pilot pionera en el tractament d’espècies invasores i la restauració d’hàbitats aquàtics. Gràcies a un biocida biodegradable, que per primer cop s’aplica en un estany d'alta muntanya al sud d’Europa, s’aconsegueixen eliminar els peixos que no són autòctons. Tot plegat forma part del projecte Life Resque Alpyr, amb el qual es proporcionaran dades sobre la seva eficàcia com a eina de gestió per, d’aquesta manera, contribuir a convertir aquests espais en corredors ecològics i reserves de biodiversitat. Una de les seves principals amenaces, però, són la presència de peixos introduïts com el veró, que acaben amb les espècies autòctones i alteren l'equilibri dels ecosistemes.

Una de les accions clau del projecte és la restauració 22 estanys d'alta muntanya del Pirineu i dels Alps mitjançant l'eliminació de peixos introduïts amb tècniques tradicionals, com són l’ús de xarxes, trampes o pesca elèctrica, entre d’altres. Tot i això, les restriccions biològiques i ambientals, com ara la dimensió del llac o la presència del veró, poden limitar la seva aplicabilitat.

Davant d’aquesta situació, s’ha apostat per explorar mètodes alternatius i una d’aquestes proves s’ha fet amb rotenona, un ictiocida natural biodegradable extret de les arrels de plantes de la família dels Fabaceae, que s’ha utilitzat tradicionalment al sud-est asiàtic i a l’Amèrica del Sud per pescar. Així, s'hi afegeix un producte semblant a la troca o Verbascum, una planta que s’ha utilitzat històricament al Pirineu per pescar en les basses dels rius.

La prova pilot s’ha fet en un estany de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situat en una localització estratègica, ja que no hi han estanys alimentats amb grans cursos d’aigua que podrien representar un risc de reaparició de peixos invasors un cop finalitzada la intervenció.

Life Resque Alpyr és un projecte cofinançat pel programa LIFE 2020 de la Unió Europea coordinat pel CEAB-CSIC, on hi pren part el govern aranès a través del seu departament de Miei Naturau, la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, el IDAEA, i altres institucions i empreses privades.