Els agents penitenciaris ja tenen codi deontològic. Deu pàgines de principis bàsics i normes de conducta, farcit de generalitats però també amb aspectes si més no curiosos. D’entrada, cal destacar que no podran mantenir relacions afectives amb els interns ni amb membres de la família amb un parentiu de fins al quart grau de consanguinitat o el segon d’afinitat, o amb amics íntims de l’intern, si aquestes relacions no estan justificades per les necessitats del servei. El quart grau serien els cosins i per tant es descartarien pares, sogres, fills, avis, germans, cunyats, nets, oncles o nebots. Però no s’acaba aquí, ja que quan el membre del cos hagi mantingut relacions afectives amb aquestes persones abans de l’ingrés al centre de l’intern, haurà d’informar-ne el seu superior jeràrquic en el moment en què quedin sota la seva custòdia.

El codi en qüestió també parla del fet de rebre regals o obsequis en l’exercici del càrrec. Així, en cap cas  un agent penitenciari pot sol·licitar ni acceptar, per a ell o per a la seva família o pròxims, cap regal, favor, invitació o qualsevol altre avantatge l’acceptació dels quals pugui comprometre la seva honestedat o la seva actuació professional o pugui influenciar, o que sembli que influencia, la imparcialitat amb la qual exerceix les funcions, com tampoc quan representi, o que sembli que representa, una recompensa per les funcions exercides. S’exceptuen d’aquesta prohibició els obsequis rellevants de relacions protocol·làries habituals o tradicionals d’un valor estimat inferior a 150 euros. En aquest cas, els objectes rebuts pel membre del cos en representació del departament pertanyen a Institucions Penitenciàries, llevat que siguin directament destinats a l’agent, en estar específicament personalitzats amb el seu nom.

Pel que fa a les drogues, no poden consumir, ni dins ni fora del centre penitenciari, cap substància que pugui alterar la seva capacitat o comportament en el moment d’exercir les seves funcions. De la mateixa manera, tampoc poden subministrar als interns que tinguin sota custòdia begudes alcohòliques, drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicotròpiques, excepte que els hagin estat prescrits pels facultatius mèdics autoritzats a aquest efecte.

Per últim, destaca el capítol que fa referència a la resolució de conflictes.  Així, els agents podran fer ús de la força quan sigui estrictament necessari per al compliment de les seves funcions. En aquest cas, han de fer ús dels mecanismes i dels instruments menys lesius seguint els principis bàsics que regulen l’ús de la força: l’oportunitat, la congruència i la proporcionalitat. Només poden fer ús de l’arma de foc autoritzada en els supòsits de defensa legítima, pròpia o d’altri, o d’intrusió al centre, sempre que hi hagi un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física d’ell mateix, del personal del centre o de terceres persones, i sempre que es tracti d’evitar un mal greu, immediat i irreparable.