Ricard Alonso, amb Jorge Rubio com a suplent, volen una CASS més transparent i que les decisions que es prenguin al consell d’administració s’expliquin. A la ve-gada demanen també més rigor i asseguren que amb la situació actual i la conjuntura mundial “no es poden fer inversions sense tenir una seguretat”.

Què l’ha motivat a presentar-se?
A les darreres eleccions ja m’havia passat pel cap d’intentar fer alguna cosa que sumi, per aportar. Aquí sempre estem criticant i parlant sense saber exactament de què parlem. I hem de saber una mica què és el que fa dins el consell d’administració de la CASS i si les coses es poden fer o aportar alguna cosa positiva per intentar ajudar o el que faci falta. Bàsicament això, la humilitat i arreglar el que es pugui arreglar i col·laborar en el que faci falta. 

No sé si des de fora veu alguna cosa que pensi que cal fer d’altra manera?
Sense conèixer el que hi ha no es pot parlar perquè seria parlar per parlar i estem parlant d’una cosa molt seriosa com per divagar sobre el tema. Primer s’ha de mirar el que hi ha, s’ha d’estudiar, i a partir d’aquí es faran les propostes que faci falta per mirar d’arreglar el que creiem i que afavoreixi els assalariats. 

Què diria a aquells que diuen que com el Govern hi té majoria tant és el que passi al consell d’administració?
El meu pensament no és aquest. Si hi ha unes eleccions és perquè la gent digui la seva. Sí que és veritat que tenim una mica el tarannà de pensar que si són la majoria per què he de fer res,  per què m’he de molestar d’anar a la CASS a votar un dia o perquè he de mirar el que pensa aquesta persona. Doncs sí és important, perquè si pensem així en tot no canviaríem res. Primer s’ha de mirar el que es fa, el que es deixa de fer i la manera de fer sobretot, i a partir d’aquí crear les idees. Motivar més la gent és difícil perquè és canviar una manera de fer: no aniré perquè encara que surti la persona que jo voti no servirà de res. Però clar, si tots penséssim així, deixem que Govern posi tots els representants i no faria falta ni molestar-se, no fer res, però no és aquest el camí. 

Com pensa fer arribar el seu missatge?
S’ha d’intentar arribar a tothom. Amb la documentació que aporta la CASS, i seria important que tothom la llegís i votar la proposta amb què es trobi més a gust. El primer que cal fer és anar a votar perquè la CASS té una importància vital, és el nostre futur i el nostre present. I a partir d’aquí començar a estudiar els casos.  Ara és difícil. Primer, perquè es té poc temps, i segon perquè són 40.000 persones i amb una setmana és impossible arribar, tot i que s’intentarà i no es deixarà de fer res per intentar-ho. 

Què pot aportar la seva candidatura al consell d’administració de la CASS?
Nosaltres el que sí que  volem és més transparència. A vegades es pensa un consell d’administració, allà hi ha quatre savis i a partir d’aquí es prenen decisions i no, s’ha de mirar, s’ha d’estudiar. Però una vegada es prenen decisions s’han de fer públiques. S’ha d’explicar: s’ha fet això per aquest motiu o per aquest altre. I sobretot, s’ha de tenir molt rigor. Amb la situació que hi ha i la conjuntura que hi ha ara mundial no es poden fer inversions sense tenir una seguretat, encara que es guanyi menys, però sabent que els diners no marxaran, no es perdran. 

Quines són les principals propostes que planteja?
Bàsicament això. En el temps que estem no pensem que ara es puguin fer inversions. Primer creditícies o el que sigui i després tampoc fer cap inversió important perquè el temps no ho permet i els diners són els que són. Invertir en segons què no es pot fer, més val assegurar. I després també sobretot la transparència, que la gent sàpiga el que es fa, que a més potser motivarà que en les pròximes eleccions la gent s’ho faci més seu, que sigui més conscient de la importància que té una decisió al consell d’administració. Que puguin dir el que estan fent allà trobo que està bé o està malament, però si no ho saps, si no t’informen, és complicat. 

És un moment important per tot el treball per garantir les pensions, com veu les propostes que ha fet l’actual consell d’administració?
Ens hi estem jugant molt en aquest moment. Hi ha la proposta d’allargar la jubilació fins als 67, i això és una qüestió molt important i s’ha d’informar. La gent ha de poder fer les seves previsions, em va bé jubilar-me als 66 o als 67, però ha de tenir una previsió. No es pot estar a partir dels 45 o 50 anys que ja es comença a tenir una maduresa i ganes de saber què serà de tu quan et jubilis sense que se’ls informi degudament. I sobre si s’hauran de fer plans particulars, doncs si és així cal dir quines seran les condicions, si caldrà seguir pagant la CASS o què. 

Tot això serà una decisió política.
Això s’ha de tenir molt clar, el consell d’administració de la CASS fa propostes i després les lleis les decideixen els polítics, però sí que el consell està integrat per persones formades en aquest sentit i s’han d’estudiar una per una.

Seria partidari de poder revisar les propostes que des de la mateixa CASS s’han fet doncs?
Revisar s’han de revisar totes i després aportar les millores que creiem convenients. No totes han de ser dolentes i estar totes malament, però sí que s’han d’estudiar. 

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Nosaltres apostem pel rigor. Ara amb la Covid s’han implantat una sèrie d’ajudes que estan molt bé en temps de confinament, com pot ser per exemple les trucades als metges, que han servit de molt i ha estat una molt bona idea, però ara ja s’han de començar a regular. I fer-ho més seriosament, que ni la gent ni els metges en facin un abús. Després s’han de revisar una mica les baixes. Hem de ser conscients que els diners de la CASS són de tots però que es gasten molt i molt de pressa. Cal intentar que la població tingui una mica més de mesura en el tema de les baixes i en les revisions, de cara als metges ser més curosos i quant als inspectors, que facin les inspeccions pertinents. Cal complir perquè si no arribarà un dia que serà molt més difícil de solucionar. 

S’ha proposat apujar quatre punts la cotització, però hi ha qui aposta perquè sigui l’Estat que, via pressupost pagui la part sanitària, i que els assalariats amb les seves cotitzacions paguin la jubilació.
Per molt que els assalariats intentéssim posar més diners, no podem posar-ho tot ni podem fer un augment gaire important. L’increment ha de ser una mica correlatiu a la nòmina de cada persona, perquè si no seria una injustícia i no serà coherent. Haurem de fer una mica d’estudi per veure quina part pot posar el Govern, quina l’assalariat i quina l’empresa i arribar a fer un consens.