Laika i Gos-SOS assumeixen oficialment la gestió de la gatera i de la gossera de la Borda Vidal, on hi ha acollits mig centenar d’animals.

L’Stevie és un gos amb sort. Sord i cec, d’aquí el nom no gaire subtil, que diguem, però amb sort. Perquè aquestes dues característiques li posaven les coses molt, però molt difícils, per tenir alguna possibilitat de ser donat en adopció. Doncs ara fa quinze dies –diu el president de Gos-SOS, Guillermo Cervera– va sonar la flauta, i una parella que venia amb la intenció d’endur-se un dels vint animals que s’hi acullen es va fixar precisament en Stevie.  No en la Sia, un dogo argentí d’aspecte delicat però de ferocitat contrastada; ni pel Forbey, fruit espectacular d’un encreuament de buldog i golden i –normal, amb aquests antecedents– considerat raça perillosa; ni per la Kaha, un standford d’aspecte contundent, el típic gos que voldries tenir al teu costat si has de sortir a passejar sol i de matinada per un carreró del Bronx. Ni en Yago, rottweiler de pura raça amb qui la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, es va mostrar especialment carinyosa. A l’hora d’endur-se’n un a casa la parella es va decidir per l’Stevie, el gos cec i sord.

Diu Cervera que no és l’habitual, tot i que els animals amb hàndicaps físics  acostumen a desenvolupar un caràcter especialment amable i juganer. Era el cas de l’Stevie. El cert és que en l’adopció hi juguen molts aspectes, des de la raça i la mida fins al factor estètic (!), el tarannà de l’animal i també el dels futurs amos, que s'estudia casa a cas per no endur-se sorpres i assegurar-se'n la compatibilitat:  “La decepció de ser abandonat dues o més vegades pot resultar fatal per a un gos”. Ho explicava ahir el mateix Cervera en l’entrega oficial de les claus de la gossera i de la gatera a Gos-SOS i a Laika, les dues protectores que en endavant s’ocuparan de la gestió de les instal·lacions de la Borda Vidal a canvi d’una contraprestació econòmica –40.000 euros en el cas de Gos-SOS, 13.000 en el de Laika– més un forfet per animal. No hi haurà de moment canvis substancials en la gestió diària ni de l’una ni de l’altra, i s’incidirà en la conscienciació i la sensibilització ciutadana, coincideixen Cervera i el president de Laika, Josep Mas.

Pel que fa a la gatera, a la Borda Vidal hi ha acollits una quinzena de mixos, als quals cal sumar la vuitantena que viuen a la de Santa Coloma. A la gossera n’hi ha una vintena, xifra que confirma la tendència a la baixa observada l’any passat i que s’allunya de les preocupants xifres del 2017, quan n’hi va arribar a haver 62. Les adopcions s’han estabilitzat després del desconfinament, quan es va registrar un boom, però Cervera recorda que no tot passa per l’adopció, que els voluntaris que els acompanyen en les sortides a passeig compleixen també una feina absolutament necessària i que en ocasions s’adapta millor a les possibilitats d’algú que potser no té un pis prou gran per conviure amb un animal de companyia. Però que li demanin a l’Stevie què prefereix: una família per viure-hi o un voluntari per sortir-hi a passejar.