Arribarà el moment de decidir què fer-hi, en aquell espai de vistes espectaculars i ubicació privilegiada que és la Ciutadella de Castellciutat. Sense fer volar coloms, puntualitza l’alcalde, Joan Barrera, que adverteix que la cosa anirà per a llarg més aviat. Però de moment és urgent, precisa, condicionar aquella zona que no s’allunya gaire dels escenaris de guerra que, desgraciadament, tant veiem per televisió. La intervenció és urgent (encara que amb la urgència a sobre portem anys i panys), sobretot per la seguretat: per molt que estigui tancat, sempre hi ha qui troba per on escolar-se i el lloc està ple de paranys on fer-se mal.
“A la Ciutadella hi ha dues actuacions que són importants”, exposa l’alcalde: l’enderroc de part de les estructures que encara es conserven dempeus i d’altra, l’accés des de la carretera. “Per poder iniciar les obres, ens vam trobar que s’havia de realitzar un tràmit previ, amb la junta de compensació, entre els propietaris, Cevasa i l’Ajuntament”. Fa poques setmanes, relata, ja es va crear aquesta junta i Cevasa, que és qui assumirà l’enderroc, ja pot iniciar els treballs. “Ens consta que ja han fet el projecte i fins i tot adjudicat a l’empresa que ha de dur-lo a terme”. Per tant, “està a punt a punt i només cal que rebi l’última empenta perquè els treballs comencin, espero, les pròximes setmanes”. La intenció de l’Ajuntament és “empènyer” perquè aquests treballs d’enderroc i neteja estiguin en marxa abans que acabi l’any.
Pedra sobre pedra
Els treballs, insisteix Barrera, s’han de dur a terme “com abans millor, perquè és una instal·lació perillosa, que es va deixar abandonada i s’ha vandalitzat, s’ha destruït completament, no queda pràcticament pedra sobre pedra”. Malgrat el risc i “els esforços” per evitar-ho “hi ha gent que entra, sense autorització, però ho fan, malgrat el perill per a ells mateixos”.
Després de l’enderroc i neteja, pel que fa a la part de titularitat municipal només es conservarà l’estructura de l’inacabat edifici de Joviat (el somni de l’escola d’alta cuina) i “el que després s’haurà de fer és protegir la zona, però de tal manera que s’hi pugui passejar i gaudir-ho”, considera el batlle. L’altra part de les previsions, dèiem, passa per construir el vial d’accés. Abans d’encetar el projecte, recorda Barrera, s’havien de tancar els serrells notarials relacionats amb les permutes que afectaven diferents propietaris, entre altres detalls “formals”. Cevasa, que és qui assumeix el cost de l’enderroc i la construcció de l’accés, segons el conveni signat amb el consistori, va demanar unes modificacions en el projecte a Urbeg, l’empresa que assumeix l’execució dels treballs. En què consisteix el canvi? En una adaptació a les exigències del ministeri de Transports, atès que el vial arrenca precisament des de l’N-260. “Trigarà el que trigui, però no hauria de ser gaire, perquè el projecte ja està molt avançat, així que entre finals d’any i principis del proper ja hauria d’estar en marxa”, conclou.
Barrera admet que és una intervenció “llargament” demanada pels veïns de Castellciutat “i esperem que sigui una realitat al més aviat possible, tot i que recordem que no depèn al cent per cent de l’Ajuntament, sinó de Cevasa”. Al consistori li correspon la tasca d’empènyer, puntualitza.
Sí serà totalment responsabilitat municipal decidir a què, finalment –i perquè no continuï amuntegant-se la desídia– es destinaran aquests terrenys. “Durant la passada legislatura es va parlar molt d’un hub tecnològic, però el que nosaltres ens vam trobar és que no hi havia res al darrere”, assegura. “Castells en l’aire, per dir-ho suaument”. Així que és “un terreny privilegiat per allò que s’hi vulgui fer, sempre que tingui interès per a la ciutat”.
Fins aquí, tots d’acord, però el més calent és a l’aigüera, admet. “Ens arriben propostes, sí, però res en ferm. A banda, hi ha la part de Cevasa, que també té dubtes què fer-ne amb la seva parcel·la, que també és molt gran”. Per tant, “la nostra intenció és acabar la legislatura tenint les idees clares sobre què s’hi ha de fer, però un projecte real, realista i que no sigui faraònic”.