“És lògic que senti indignació, ira, còlera, fins i tot” per la mort de la parella, d’un fill, d’una amiga de l’ànima... I que de la indignació passi per la resignació, l’acceptació i també l’esperança. Així ho anava explicitant ahir en primera persona el filòsof i teòleg Francesc Torralba en la xerrada Com afrontar el dol amb esperança organitzada per l’Associació Marc G.G. d’ajuda mútua per una pèrdua. I és que d’això es tractava, de desgranar les emocions i els aprenentatges que se’n poden traure. I és clar que tot això es pot llegir en un llibre, deia ell mateix, però en el seu cas, la mort del seu fill de 26 anys ara fa un any i mig en un accident a la muntanya el va fer parlar “amb l’autoritat que dona l’experiència”.
I què s’aprèn? “Aprens que la vida és molt fràgil i molt breu”, la qual cosa fa valora molt més el temps, el fet d’existir, cada decisió, “cada abraçada que tens amb les persones que estimes”. I és que “l’experiència propera de la mort et fa molt més vitalista perquè tadones que això és molt fràgil i que demà ja no hi ets”, compartia.
També s’aprèn, segons Torralba, a fer un ús molt més selectiu del temps perquè potser no hi haurà un demà. I s’aprenen una sèrie de virtuts. “Et tornes més humil perquè no es pot controlar el futur. També et tornes més compassiu en tant que entens les persones que estan en aquesta situació, no les jutges”, exposava. I encara afegia “et fa fort, aprens a madurar, això sí, d’una manera dura”.
Torralba també va donar algunes claus per afrontar el dol amb esperança. En primer lloc, no sentir-se sol, trobar algú o una comunitat que et doni suport. En segon lloc, tenir un projecte com ara un voluntariat i després, la fe. Arribats aquí, va exposar que la fe és un do i “confiar que la mort és, com deia Maragall, una major naixença”.
Precisament l’Associació Marc G.G. va néixer ara fa 13 anys per acompanyar les persones que estan passant per un procés de dol. Ho recordava la seva presidenta, Rosa Galobardas, que afegia que l’aportació de Torralba podia donar llum a qui es troba en aquesta situació des de l’experiència personal i des de “la seva saviesa”.
