Turisme: com fer-lo sostenible

Andorra ha arribat al límit de la seva capacitat turística en alguns moments de l’any i cal repensar el model. Aquesta és la principal conclusió de les jornades promogudes per la cadena SER i el Comú de Sant Julià de Lòria, que enguany han posat el focus en el turisme sostenible i responsable, així com en les alternatives al model de turisme massiu. 

En aquesta edició, s’ha posat de manifest la saturació d’alguns trams de la xarxa viària, sobretot durant la temporada d’esquí, entre gener i març, i de determinats punts turístics com ara la Vall d’Incles o els llacs de Tristaina a la primavera i els mesos d’estiu, juliol i agost. Els participants han apostat per la desestacionalització de l’activitat turística i per una gestió basada en la cooperació.

Una de les accions passaria, en paraules de José Gismero, responsable de l’estudi de capacitat de càrrega turística d’Andorra, “perquè els grans esdeveniments que tenim a Andorra de caràcter esportiu hem de seguir mantenint-los perquè som un referent des d’aquest punt de vista. La cosa és no fer més esdeveniments en els moments puntuals de l’any i apostar per fer més petits esdeveniments en indrets més petits on la gent pugui interactuar entre el turista i el resident”.

 

La desestacionalització, en opinió de José Gismero, passa per “créixer en moments de l’any en què hi ha menys visitants, apostar per un turisme de qualitat, com el gastronòmic, de congressos i de salut, que no és estacional i sí de major valor afegit”. En aquest sentit, cal recordar que, segons les xifres oficials,  Andorra rep uns 12 milions de visitants i nou milions de turistes que pernocten. 

Els darrers deu anys s’ha incrementat la població equivalent, que és la que suma els residents i els visitants, en un 30%, i en el mateix període també han augmentat molt notablement les pernoctacions, fins a un 60%. 

Els experts han apuntat que hi ha infraestructures que han arribat al límit de la seva capacitat, com els allotjaments, i que són necessàries millores en la separativa d’aigües (residuals i pluvials) i apostar pel transport públic i pel transport segregat.

Pel cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, que ha estat l’encarregat d’inaugurar les jornades, “partim d’un marc on hi ha una evidència molt clara: estem arribant al límit de la capacitat dels recursos naturals i de les infraestructures. Per tant, es posa clarament de manifest que, lògicament, de manera progressiva s’ha d’anar canviant aquest model” tot proposant “petits esdeveniments que posen en valor el sector primari com pot ser la festa de la transhumància i tot el que pot acompanyar al seu voltant. S’han desenvolupat petits allotjaments turístics de caràcter sostenible i altres iniciatives relacionades amb el món de l’enoturisme que poden veure la llum els pròxims  anys”.

José María de Juan, per la seva part, ha subratllat la importància d’una governança i planificació adequades, i ha alertat sobre el risc de la turismofòbia, tot remarcant la necessitat de minimitzar la creació de guetos turístics i preservar la identitat local. En el decurs de la seva ponència, ha proposat solucions com ara la mobilitat sostenible, l’ús de bicicletes urbanes, el desenvolupament de noves experiències turístiques segmentades, i ha destacat les oportunitats que obren les noves professions vinculades a habilitats tècniques i socials.

El doctor en Geografia Humana i professor de la Universitat de Barcelona especialitzat en urbanisme i comerç, Lluís Frago, ha presentat la conferència Les paradoxes de la sostenibilitat a un microestat, on ha analitzat la relació entre ciutat, comerç i consum i ha exposat diverses paradoxes, com la de la regulació urbanística, que en molts casos acaba desregulant, o la de l’espai públic versus l’espai privat, ja que cada vegada més activitats es poden realitzar a casa. 

 

Frago també ha criticat la crisi de la planificació urbanística i ha argumentat que, tot i la multitud de plans existents, aquests no estan connectats i no hi ha una visió holística del territori. Finalment, ha esmentat la paradoxa entre allò local i allò global, i ha destacat la necessitat d’una gestió basada en la cooperació i en la importància de mantenir la voluntat compartida per afrontar aquests reptes.

La segona part de les jornades ha comptat amb les ponències de l’advocat i empresari, gerent de Borda Sabaté, Joan Albert Farré, l’expert en Humanitats i Cultura Contemporània, Dídac Tomàs, la tècnica ambiental de la Reserva de la Biosfera del Montseny, Maria Barrachina, la cap d’Àrea de museus i monuments del ministeri de Cultura del Govern, Rut Casabella, i els socis de l’empresa especialitzada en turisme sostenible Biocom S.L, Jordi Dalmau i Jordi Nicolau. 

Finalment, les jornades s'han clos amb una taula rodona sota el títol Alternatives al turisme de masses. Propostes i solucions.

Les jornades s'han dut a terme a la sala Sergi Mas de Casa Comuna amb la presència de consellers i conselleres generals, de la directora de la Cambra de Comerç, Sol Rossell, la nova directora de Turisme, Cristel Molné, el president del PS, Pere Baró, i de diversos representants del teixit associatiu del Principat.


Proposta de parc natural a la vall del Madriu
El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, opina que la Vall del Madriu-Perafita-Claror hauria de ser parc natural i la parròquia laurediana o la Rabassa convertir-se en la porta d’entrada. La proposta, segons Cairat està en una fase “incipient” i en la qual haurien d’estar d’acord els altres tres comuns implicats, que són Encamp, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. 

D’altra banda, Cairat s'ha referit a la mesura de limitar l’accés, que ha implicat una disminució significativa de l’afluència, tot negant que es tractés d’un afany recaptatori. “No era una qüestió, simplement, de fer diners venent tiquets d’entrada, sinó de reduir-ne impacte”. Segons Cairat, “teníem nombroses empreses de viatges amb jeep organitzat que venien d’altres territoris i altres estats sense declarar-se al país, fent ús i malmetent el nostre entorn”. El cònsol major de Sant Julià de Lòria ha participat aquest dilluns a la quarta edició de les Jornades de Turisme Sostenible d’Andorra Un món millor.