L’os bru ha tornat a Andorra. Després que l’any passat es detectessin onze indicis de presència, tots ells corresponents al mateix exemplar, el Tuc, els banders han confirmat avui que ahir s’havia detectat un nou animal d’aquesta espècie a la zona de Sorteny (Ordino), que va aconseguir arribar fins a tocar de la Cortinada, on ha estat vist avui a primera hora del matí.

Es tracta d’un mascle jove d’uns 4 anys de més de 150 quilos de pes sense nom, almenys a Andorra, però podria ser que França o Catalunya sí que el tinguessin identificat. Per això, durant la jornada d'avui els banders recorrien el territori amb l’objectiu de trobar petjades, pèls o femtes per enviar-les als territoris veïns i que, d’aquesta manera, pogués ser reconegut. 

En aquesta època de l’any, acabada la hibernació, els ossos reprenen l’activitat, i per aquest motiu, els banders han albirat l’exemplar, ja que estaven fent un seguiment. L’animal hauria baixat fins a la Cortinada, a fons de vall, per evitar la neu i buscar herba per menjar. Així, segons el cap de banders, Ferran Teixidó, el seu objectiu era creuar la vall i s’hi hauria atrevit per ser primera hora del matí i no detectar, d’entrada, presència humana, però s’hauria fet enrere en veure algunes persones. Com que són de naturalesa discreta, ha tornat al bosc perquè s’hauria espantat.

En ser un exemplar tan jove, segurament hauria penetrat en territori andorrà perquè hauria estat foragitat per un mascle més gran. Per això, ara estaria buscant un territori propi, una femella per reproduir-se i una millor alimentació. “Es mouen molt, poden arribar a fer fins a 40 quilòmetres en un sol dia, així que segurament se n’ha anat cap a França perquè Andorra se li ha quedat petita”, ha augurat Teixidó. Així doncs, ha afegit, “la gent pot anar a la muntanya tranquil·lament, amb el gos lligat, això sí, però no s’ha de crear alarma social, ja que hem d’aprendre a conviure amb aquesta espècie”.

Ramaders preocupats
En aquest context, un dels col·lectius històricament afectats per la presència de l’os al Pirineu són els ramaders. Per això, l’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA) ha emès un comunicat en què avisa que “el risc de la seva possible interacció s’amplia”, així que, “més enllà del col·lectiu de ramaders, on s’inclouen els apicultors, s’estén a la població en general”. 

Després de ser informats de la situació pel cos de banders, els ramaders han recordat que en breu estarà enllestit el reglament relatiu als possibles danys i perjudicis que poden causar les espècies de fauna protegides amb grau igual o superior a perill d’extinció a l’agricultura i ramaderia, que inclouen, entre altres, l’os i el llop. Ara bé, “veure l’os deambular per on es troba el bestiar de renda i que, fins ara, es consideraven zones segures, tot just abans de marxar cap a alta muntanya, no deixa de constituir un motiu de preocupació per al sector”.

Segons el comunicat, la previsió és que la presència de l’os sigui cada cop més freqüent al país, “el que comporta aprendre a conviure-hi”. D’aquesta manera, han reiterat, “no es tracta d’un repte únicament per als ramaders”, sinó “d’un nou escenari per a tota la població andorrana”.

Els ecologistes també hi han dit la seva. La presidenta en funcions de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (Apapma), Patrícia Bragança, ha considerat “positiva” i una “oportunitat” la presència de l’os a Andorra, on “ens havíem quedat molt temps sense un depredador que controli l’ecosistema”. Al mateix temps, ha descartat aprofitar aquesta situació per explotar-la turísticament, ni en estat salvatge ni tampoc tornant al model de captivitat. Sí que ha recomanat seguir les conductes en cas de trobar-se un exemplar al bosc: “No fugir i no interactuar”, ha precisat.