Ara que arriben les festes de Nadal i que hi haurà escudella a la taula de moltes cases, trobo força avinent parlar d’una escudella singular, d’una fama que va creuar l’Atlàntic i que va atreure un dels grans genis de la pintura del segle XX a la comarca de l’Alt Urgell. Home de llargs bigotis recargolats, mirada al·lucinada, vestimenta estrafolària i actitud còmica, Salvador Dalí era, evidentment, molt més que això. Va ser, com bé sabem, un dels artífexs principals del moviment surrealista que va enriquir, amb les seves aportacions, la revolució estètica representada per les primeres avantguardes del segle XX. Dalí va conrear un estil personalíssim, basat en la pintura renaixentista passada pel sedàs de les teories del subconscient de principis del segle XX, que va convertir-lo en una de les grans patums artístiques de la passada centúria, posició que va cuidar-se molt bé de guarnir i fomentar amb les seves estudiades extravagàncies, convertides en una faceta més de la seva carrera professional.
Un Cadillac a Cal Dolcet
Una cosa que potser la gent no coneix tant de Salvador Dalí és la seva passió gastronòmica per l’escudella i la carn d’olla. En una ocasió, l’any 1978, trobant-se a Nova York, va explicar-li a un amic seu català aquesta preferència gastronòmica, queixant-se amargament que la seva assistenta no en preparava mai. Aleshores, el seu amic li va recomanar que quan tornés a Catalunya, si volia tastar una escudella i carn d’olla excel·lent, anés a dinar a Cal Dolcet d’Alàs, que ell no havia tastat mai enlloc una escudella com aquella.
Cal Dolcet era aleshores hostal, fonda, cafè i sala de ball, un establiment de gran prestigi a la comarca de l’Alt Urgell, portat pel Ramon i la Pepita, que li havien donat una justa fama. Una nit es va presentar a Cal Dolcet el secretari del pintor empordanès. Va explicar als amos de la fonda l’episodi novaiorquès i els va transmetre el desig del pintor de fer-los una visita per menjar la seva escudella i carn d’olla. El Ramon va dir-li que d’escudella en feien cada dimarts d’hivern, però que hi anés quan volgués que sempre en tindria un plat a taula.
Passats uns dies, els de Cal Dolcet van rebre una trucada des de Cadaquès per encomanar una escudella per a cinc persones, una d’elles Salvador Dalí, a dos quarts de tres de la tarda i de rigorós incògnit. Diuen que va ser l’única vegada que Dalí va pujar a Andorra i va arribar a Alàs de tornada, avorrit de la cua de vehicles a la duana, tard, a les quatre de la tarda, amb el seu Cadillac i acompanyat de la Gala, de dos amics i del xofer. Malgrat la cua, el recorden ben trempat, somrient i saludant la gent. Els comensals van seure a taula disposats a menjar la cèlebre escudella i carn d’olla que havia arribat a orelles del mestre a Nova York estant. Havent acabat, i visiblement satisfet, el pintor va posar-se a parlar amb la família: el Ramon i la Pepita, que ja tenien dues filles i la mare tornava a estar en estat. El visible embaràs de la mestressa va cridar l’atenció de Salvador Dalí. Va demanar alguna cosa per escriure, li van portar una cartolina, i va estampar el seu autògraf junt al nom del restaurant, i va fer el dibuix —un Dalí autèntic— d’un quixot molt estilitzat, i al dors va fer un escrit en el qual vaticinava que la criatura que tindrien el Ramon i la Pepita seria un nen i que seria alt i prim, com així va ser. Arribat l’estiu va néixer un nen, a qui seguint la tradició familiar van posar també de nom Ramon. I el dibuix i l’autògraf de Salvador Dalí, que imprimirien a la carta del restaurant, va ser catalogat per la Fundació Gala-Dalí amb el títol de La Profecia. El pintor va manifestar que havia pagat la pena el viatge des de la costa i el Ramon pare no va voler cobrar-los l’àpat. L’endemà va explicar l’episodi al Ramon Monrós, a la Seu, que era el corresponsal de La Vanguardia i que en va fer un article que va ser publicat al rotatiu barceloní.
Comensals inquietants
Vora dos anys després d’aquesta visita singular, un altre grup igual de singular que també volia discreció va anar a sopar a Cal Dolcet. El seu aspecte i la seva actitud, però, situava el grup a les antípodes del caràcter despreocupat del pintor de Figueres. Eren militars i un d’ells esdevindria famós per uns fets que estaven a punt de desencadenar-se. Era el general Alfonso Armada, home de confiança del rei Joan Carles, de qui havia estat secretari general i que era aleshores governador militar de Lleida. Poc temps després d’aquest sopar, el 23 de febrer de 1982, el general Alfonso Armada es posaria en evidència com un dels cervells de l’intent de cop d’estat iniciat amb l’assalt i el tiroteig al Congrés dels Diputats pels agents de la Guàrdia Civil del coronel Antonio Tejero Molina, que, com sabem, va fracassar sense que encara avui se’n coneguin totes les implicacions. En qualsevol cas, a Cal Dolcet sempre han tingut la sospita que potser en aquell sopar no tan sols es va lloar la qualitat de l’escudella de l’establiment—suposant que haguessin sopat escudella, que seria molt suposar—, sinó que potser el general Armada volia treballar per garantir-se adhesions en el moment del cop d’estat, per bé que la guarnició propera, més enllà de treure alguns sentinelles al voltant dels pavellons militars de la Seu, poca cosa més va fer, que se sàpiga, el 23-F.
Actualment, Cal Dolcet és hotel i restaurant i el porten els fills del Ramon i de la Pepita, entre ells el Ramon fill, la prova vivent de les habilitats endevinatòries de Salvador Dalí. L’establiment segueix conservant el prestigi que es guanyà en temps dels pares i segueix acollint clients d’allò més interessants, tot i que de militars colpistes no recorden haver-ne atès a cap més.