Despertar vocacions polítiques i UE, és clar

Espot, Casal, López i Saura comparteixen amb una vintena de joves les seves ‘vocacions polítiques’ i els animen a preguntar sobre aspectes de l’actualitat social i política durant un parell d’hores. La problemàtica de l’habitatge i sobretot les pors i els dubtes al voltant de l’acord d’associació centren el diàleg

Sense saber-ho, de camí al Coworking Hive Five, em vaig creuar amb una de les participants a la trobada del cap de Govern, Xavier Espot –cap de cartell–, amb els joves per compartir aspectes de l’actualitat política. Era la consellera general de Demòcrates, Meritxell López, que havia tret el gos al carrer. No sabia que després donaria el seu testimoni de vida en la política, tal com també ho van fer el cap, el ministre portaveu, Guillem Casal, i el secretari d’Estat d’Empresa, Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Saura. I joves hi van anar, sí. Una vintena calculo, d’entre 18 i poc més de 20 anys. Alguns, convidats per membres del partit, altres, perquè els seus pares els havien animat i un parell, almenys, ho van fer per iniciativa pròpia. Un va veure l’anunci i va engrescar un amic perquè l’acompanyés. Així ho anaven comentant tan bon punt entraven a la sala i els anaven rebent.

Què us diré de la vida política dels polítics? Doncs que es van estar una horeta ben llarga explicant-la. L’exposició més extensa va ser la del cap, sense pressa i esplaiant-se en tot el que han estat els seus 13 anys en la política directa i ben directa que de ben segur coneixen molt millor vostès que no pas jo, com aquell que diu nouvinguda de fa 7 anys cap als 8. I la cosa va anar de més a menys pel que fa al temps d’exposició. Tot i això, no va costar massa que els joves comencessin a preguntar. I la primera de les qüestions va anar més directament per a López. “Política comunal o nacional?” I, és clar, per a ella la comunal va guanyar per golejada per l’experiència al Comú d’Andorra la Vella en el treball realitzat per a la ciutadania i la gestió de projectes de dinamització comercial. Serà, com va dir Espot perquè és més agraïda? Perquè si arregles una vorera, té una repercussió com més immediata en els ciutadans. No passa tant amb la política nacional, que en alguns temes com el de l’habitatge, per exemple, les iniciatives que es programen ara no tindran un efecte fins d’aquí a uns anys. I sí, hi va haver alguna pregunta més sobre habitatge amb la conseqüent enumeració de les polítiques que ja coneixen: parc públic, pisos buits... i interpel·lació directa del cap als comuns: han de cedir més terrenys perquè s’hi puguin fer pisos a preu assequible. Ells són els que en tenen.

Va ser Espot qui va traure o millor dit qui va preguntar als joves sobre l’acord d’associació: “com el veieu, com una oportunitat o us fa por?” I almenys des d’on seguia la trobada, el que es va escoltar és la paraula por. A partir d’aquí van anar sortint quines eren aquestes pors que potser comparteixen: lliure circulació de persones que portaran més casos OnlyFans, establiment d’empreses estrangeres que es cruspiran les locals... I les respostes del cap ja les coneixen també. Ell i el seu Govern i el seu partit ho veuen com una oportunitat. Si els haurà convençut o no això ja és una altra cosa.