L'escultor escaldenc estrena peça al Parc Central i dimecres inaugura l’Espai Caldes amb una retrospectiva.
Li havíem perdut la pista –és un dir– des que la tardor del 2021 va plantar a la laurediana plaça del Solà el seu particular homenatge a les víctimes de la Covid, aquella maà gegant de la qual emergia una figura humana amb la mascareta a punt. La mascareta recorden!? Doncs bé, avui arrenca la setmana gran d’Ángel Calvente: d’una banda, amb Mira, monumental peça de resina i pols de marbre –marbre de Macael, per concretar, per la localitat d’Almería d’on s’extreu– que segueix la dèria dels últims anys de l’artista escaldenc, auesta reflexió crítica sobre la influència de les pantalles en la nostra vida quotididna. Un primer tast e vam veure al Mama Maria, on al 2018 va exposar la sèrie Deriva. Ja aleshores es concentrava a retratar amb le’stètica figurativa marca de la casa personatges que alienats, absorts en les pantalles dels mòbils i indiferents al mon que els envolta.
Aquest és exactament el missatge que pretén transmetre amb la nova peça del Parc Central: “Dos nens asseguts en un entorn idíl·lic que en lloc de jugar a futbol es limiten a interpe·lar-se constantment: ‘Mira, mira’. Però en lloc de contemplar el paisatge el que fan és clava els ulls al mòbil”.
El que pretén, diu, és interpelar el vianant, especialment els més joves, sobre com les pantalles estan modificant els nstres hàbits socials, la nostra manera de relacionar-nos. No soc un tecnòfob, la tecnlogia ens facilita molt la vida i comporta indubtablement molts avantatges, però correm el risc de deixar que ens esclavitzi i que monopolitzi la nostra atenció”.
Calvente es va endur amb el projecte de Mira la primera edició del Premi d’escultura urbana Pilar Riberaygua, covocat pel Comú de la capital i dotat amb 20.000 euros, 6.000 dels quals per a l’artista guanyador, i la resta, en concepte de producció de l’obra. El Premi venia a posar ordre i concert en la (fins aleshores) capritxosa política d’embelliment del Parc Central, on el Comú anava acumulant peces procedents de donacions i adquisicions més o menys a dit. El nou certamen, amb les seves bases, el seu jurat i la seva periodicitat, venia a demostrar que per fer les coses bé només cal una mica de voluntat.
La cònsol menor de la capital, Olalla Losada, va confirmar ahir la continunïtat del Premi perquè prposa una “bona combinació de natura i cultrua en un lloc on transiten molts veïns i que facilita la interacció amb la obres d’art”, però va advertir que el Comú elaborarà un pla per buscar els emplaçament més adequats i buscar l’“equlibri” perquè convisquin en harmonia tots els usos possibles del parc. El que està clar, tant per Olalla com per Calvente, és que Mira és una peça per mirar i també per tocar i, an fi, per pujar-s’hi sense manies: “Està construïda amb resina i pols de marbre, amb un pigment per donar-li un to més blanc que simbolitza la puresa infantil, amb un reforç interior de fibra de vidre i reomplerta de poliuretà per fer-la més resistent. De fet, té la mateixa consistència del marbre. Difícilment es trencarà, per tant s’hi pot pujar tranquilament. L’únic que demano és que no la pintin ni la guixin.”
I si s’han quedat amb ganes de més Calvente, estan d’enhorabona: precisament demà s’inaugura l’Espai Caldes, a l’antic CIAM (i antic ArtalRoc), jamb na retrospectiva que repassa la tajectòria artística del nostre hoime, untament amb el primer sector del Projecte Caldes, amb la interevencióó de Balmaseda entre el pont d’Engordany i la plaça dels safarejos.