La bona, excel·lent notícia és que el pla de xoc implementat el curs passat a Urgències va permetre contractar una desena de professionals i ha culminat amb èxit la separació d’aquest servei del SUM. La no tan bona és que a Urgències hi continuen faltant tres professionals per completar la plantilla de metges, que puja a 36 places. La situació no és ni molt menys alarmant, però ha de servir per posar el focus en un col·lectiu especialment tensat i que segons la cap del servei està experimentant un canvi significatiu de perfil: la meitat dels facultatius que hi treballen avui ho fan a mitja jornada. El repte, diu, és captar professionals i sobretot fidelitzar-los. I les dificultats no provenen tant de la remuneració, sinó de les característiques intrínseques de la feina a Urgències, on els metges estan sotmesos a alts graus de pressió, obligats a prendre decisions ràpides en moments sovint crítics que poden posar a prova la seva resistència psicològica. Si hi sumem que el servei atén els 365 dies de l’any, les 24 hores del dia, i les dificultats que això comporta per conciliar la feina amb la vida familiar, s’entén millor cert grau de rotació i que s’estigui generalitzant la contractació a mitja jornada. La duresa del servei d’Urgències obliga a adaptar i modular les condicions laborals dels facultatius. Cal tenir en compte les particularitats del servei i prioritzar, com diu la cap del servei, la fidelització de la plantilla. Millors salaris, més flexibilitat i grans dosis d’empatia són eines que poden ajudar a garantir la qualitat d’un servei essencial i que dona la nota exacta de les prioritats que ens posem com a societat.