A finals del mes de novembre prenien possessió dels seus càrrecs els nous membres del Consell Superior de la Justícia, entre els quals també el president, Josep Maria Rossell, qui repassa amb el Bondia la situació de l’organisme i els principals reptes als quals ha de fer front en aquest mandat, com és la implementació del pla de xoc i la recuperació del prestigi de l’administració de justícia.

Tot just fa tres mesos que ha accedit al càrrec. Què s’hi ha trobat? S’ho esperava?
M’he trobat que vaig arribar en un moment una mica complicat per a la institució. Potser no es va fer un traspàs com s’hauria d’haver fet per les circumstàncies que es van produir en aquell moment. I l’equip és pràcticament tot nou, a part d’un membre que ha repetit. I per tant, el que ens hem trobat ens ho hem anat trobant en el dia a dia.

Això ha complicat la tasca d’un inici? Suposo que ara ja s’ha començat a agafar el ritme.
Si arribes a un lloc nou, al principi el que has de mirar de fer és posar-te al dia. I tots els assumptes et van venint a mesura que tu els vas descobrint amb el dia a dia. Després hi ha d’altres qüestions que jo ja més o menys coneixia, per la meva etapa abans com a ministre, que havia tingut relacions, evidentment, amb el Consell Superior de la Justícia, i per tant tenia coneixement dels assumptes grosso modo.

Sí, però s’ha trobat incendis que ha hagut d’anar apagant.
Més que incendis, aquí d’entrada ens hem trobat amb una manca d’estructura orgànica del que és el Consell Superior de la Justícia. Hi havia un organigrama però no hi havia el fonament jurídic que permetés que aquest organigrama estigués sustentat en base a un reglament d’estructura orgànica. No hi era, i per exemple les funcions que té cadascú aquí, eren funcions que s’havien donat de viva veu, per dir-ho d’alguna manera, però no estava establert amb un reglament d’estructura orgànica que digués quins són els llocs de treball i quines funcions té cadascuna de les persones. Això estem mirant de reestructurar-ho ara, estem treballant en aquest reglament, i espero que pròximament el tindrem enllestit.

Què implica aquest reglament i què implicava no tenir-lo?
Implica que si no tens aquest reglament no estàs ben organitzat. I tot el que són els procediments administratius que s’han de fer des del Consell Superior de la Justícia no es puguin fer de la manera que s’haurien d’haver fet. Posaré un exemple: una mobilitat interna a nivell de funció pública de l’administració de Justícia. Una persona que està en una Batllia i vol anar a una altra. Tot això requereix un procediment. Aquest procediment s’ha de mirar prèviament si hi ha un control de la legalitat, si es fa correctament conforme a la llei. Si no tens una estructura orgànica i tens les persones concretes que això ho portin a terme, és difícil. He trobat a faltar una mica d’organització en aquest sentit. A nivell de control econòmic, quan has de fer un moviment per una plaça vacant que s’ha de substituir, s’ha de veure si hi ha els diners o no, si aquella plaça està creada o no, i això requereix uns procediments administratius.

El dia que va prendre possessió del càrrec va dir que “la Justícia és un pilar fonamental en un Estat de dret i entre tots hem de fer que millori”. Què calia millorar? Què s’ha millorat i què falta per fer?
Jo vaig dir això que calia millorar perquè la justícia, com ja he manifestat repetidament, estava en una situació estancada, tenia una mala imatge, estava travessant un moment de desprestigi. Això és degut a diversos factors. I vaig manifestar que aquesta imatge, aquest estereotip que s’havia creat al voltant del que és la justícia en general, s’havia de millorar i no només ho havia de fer el Consell Superior de Justícia. I evidentment caldrà millorar-la i per això estem aquí, per intentar donar-hi un impuls amb una nova dinàmica, amb unes noves idees, amb una altra manera de veure les coses, amb una altra forma de treballar. Som un equip nou, amb molta il·lusió, amb moltes ganes i això és el que volem fer, però no ho podrem fer sols. La resta d’institucions també tenen un paper important i també tots els operadors i col·laboradors de la justícia, els òrgans jurisdiccionals, d’una banda; batlles, magistrats i fiscals, evidentment, però també els advocats, els procuradors, els saigs... En fi, totes aquelles associacions o organitzacions, col·laboradors que tenen relació directa amb la justícia, entre tots hem de posar el nostre granet d’arena perquè això funcioni millor.

Diu que hi ha diferents factors en aquest desprestigi. I vostès ja han començat a buscar els diferents orígens i a posar-hi remei. Vau comentar que estàveu fent un estudi de sentències que contenien errors, segons el Tribunal Constitucional. Això és una part, oi?
Això és una part, perquè un dels factors que s’han produït al llarg d’aquests anys de per què la justícia està desprestigiada és perquè és lenta, perquè els assumptes no acaben de sortir, assumptes que duren moltíssims anys. El que hem fet ara és demanar un recull de sentències que s’han dictat per l’anòmal funcionament de la justícia, per dilacions indegudes i algunes perquè s’han produït algun error judicial. N’hi ha molt poques per errors judicials. Bàsicament, el gruix principal és per dilacions indegudes. I el que estem analitzant ara és veure què ha passat exactament aquí, per què s’han produït aquestes dilacions. Hi pot haver multitud de factors. Quan entrem a analitzar cada una d’elles, sabrem en aquell cas concret si en aquell tribunal, aquell batlle d’instrucció que portava l’assumpte, si mancaven, per exemple, els recursos humans, si hi havia gent de baixa laboral, potser hi havia un factor pel qual no podien donar l’abast. Una altra podria ser que no tenien els recursos econòmics suficients per poder tirar endavant aquell assumpte concret. Això és el que hem de mirar d’analitzar, concretament. També pot ser perquè la gent d’allà no va fer la seva feina, això també podria ser. Hem d’analitzar-ho.

Demanava també en el seu dia la implicació de tothom de diferents institucions. Li han fet cas? L’estan ajudant tots a implantar una reforma?
Jo crec que sí. Tots en són conscients. Tinc molt bona relació amb el ministeri de Justícia interior, amb el Consell General, perquè en definitiva són els que aproven les lleis. Quan vaig dir que ho havíem de fer entre tots, és en el sentit que quan s’ha de fer una modificació de llei que qui l’ha d’aprovar ho vegi amb bons ulls. Si es demana una reforma o si es demana una modificació de llei, no es demanda perquè tenim ganes de fer-la, sinó perquè hi ha una necessitat al darrere, perquè prèviament s’ha estudiat i s’ha vist que aquella modificació puntual pot beneficiar i fer que la justícia funcioni millor. Pensi que la gran majoria de les lleis dintre de la justícia són lleis molt tècniques, en l’àmbit processal d’una banda i algunes de caràcter material, com el Codi Penal, el Codi de l’Administració, que són més de dret substantiu, però moltes d’elles també són de dret processal i darrerament ja es van fer unes modificacions molt importants, que segons ens han significat els inspectors, des de l’entrada en vigor del nou Codi de Procediment Civil es va molt més ràpid, és molt més eficaç i els assumptes tenen una tramitació molt més ràpida. Ens n’hem de felicitar d’això. Properament, si hi ha una modificació, un nou Codi de Procediment Penal, també ha d’anar en aquest sentit, que els assumptes penals vagin més ràpid, que les instruccions no durin anys i panys.  

Tot plegat s’emmarca o s’emmarcaria, potser, dins aquest pla de xoc de la justícia. Què queda encara per implementar? Què tenim implementat d’aquest pla de xoc.
El pla de xoc era un cúmul de coses. En primer lloc es van modificar una sèrie de lleis, la Llei Qualificada de la Justícia va ser una de les principals, però també hi havia qüestions de recursos humans i econòmiques, es va crear una sèrie de places que no existien. Són 25 noves places que s’han creat amb aquest pla de xoc. Per posar això en marxa i que funcioni s’han hagut d’engegar tota una sèrie de concursos per poder contractar aquesta gent, i tot això encara no està acabat. Quan ho tinguem tot finalitzat, quan s’hagin acabat tots els procediments de selecció, llavors veurem l’impacte que ha tingut. Encara estem en fase de construcció. Per exemple, la Fiscalia ja està gairebé tot el que s’havia sol·licitat finalitzat, però ens falta la Batllia, ens falta aquests secretaris judicials i oficials que queden per acabar de contractar. Una vegada que això estigui implementat, es podrà organitzar molt millor totes les Batllies perquè tinguin tots els efectius necessaris perquè puguin dur a terme la seva tasca.

A part d’acabar amb aquesta implementació del pla de xoc, quins altres objectius s’ha marcat?
Un és la implementació de l’expedient electrònic, posar-lo en marxa és un dels grans reptes que tenim pròximament. Tot el tema de la reestructuració, tant del Consell Superior de la Justícia com també dels òrgans jurisdiccionals, i després tot el desplegament que haurem de fer a nivell reglamentari al Consell Superior de la Justícia. Tenim tota una sèrie de mandats legislatius que consten a la Llei qualificada de la justícia que haurem de desplegar. Per exemple, hem d’establir quins seran els mòduls d’activitat judicial que haurà d’haver-hi. Aquest és un tema complex i no és un tema pacífic, perquè ja fa temps que està damunt de la taula i de moment no ha acabat de sortir a la llum. Jo crec que és un dels reptes que tenim i ho haurem de fer per tal que el Consell Superior de la Justícia pugui tenir elements objectius a l’hora de poder prendre decisions. D’altra banda, haurem d’incidir també a mirar de tenir un sistema de documentació jurídica al Consell Superior de la Justícia. Vull dir, que totes aquelles qüestions relacionades, per exemple, amb la cerca de jurisprudència, d’ordenances penals, al qual puguin tenir accés no únicament els batlles i magistrats i fiscals, sinó també els advocats i totes aquelles persones que hi tinguin interès. Això ja ho hem posat en marxa, però ho haurem d’acabar de millorar. Aquí també hi entren factors importants a tenir en compte, com pot ser, per exemple, el conveni que ja tenim, que ara hem de prorrogar, amb el Consell General del Poder Judicial d’Espanya, poder accedir a la documentació que tenen ells per poder consultar sentències no únicament d’Espanya i França, sinó de la Unió Europea i del Tribunal de Drets Humans. Totes aquestes qüestions les hem d’acabar d’impulsar. 

A ningú se li escapa que, potser per a aquest any no, però de cara a l’any que ve segurament hi haurà la qüestió de la Unió Europea, que també serà un objectiu del Consell Superior de la Justícia, entenc, adequar el que s’hagi d’adequar a l’acord d’associació. 
Penso que és una tasca que correspon més al Govern, que és qui que està tirant endavant això de l’acord d’associació. És un acord polític i per tant nosaltres aquí només estem a l’expectativa de veure finalment quin impacte pot arribar a tenir dins del món de la justícia. Hem d’esperar ara a com s’acaba redactant aquest acord i finalment si s’aprova o no.

Justament per això deia que aquest any no, però de cara a l’any que ve sí que haurà de ser un repte, si s’acaba aprovant, assumir l’impacte que correspongui.
Haurem d’analitzar-ho, però jo ara no ho sé, no tinc elements objectius per dir això tindrà un impacte amb això o allò. No li sabria dir.