Concòrdia ha renovat recentment el seu comitè executiu. S’hi van veure abocats fruit dels resultats electorals obtinguts en els comicis comunals del desembre passat. Núria Segués, nova copresidenta de la formació, repassa els èxits assolits més enllà de les eleccions i desglossa els diferents reptes de la formació, entre els quals créixer com a partit i combatre l’abstenció.
Concòrdia és un partit molt jove i amb una trajectòria ja important. Com ho valoren?
Sí, és veritat que fa poc que hem nascut. Ens vam constituir com a partit polític el novembre del 2022, pensant en les eleccions que s’havien de celebrar l’abril del 2023, per tant ara fa un any i mig. I sí, amb poca trajectòria, poc recorregut, però la projecció és molt bona, molt positiva, i més tenint en compte d’on venim i els resultats que hem anat fent en els comicis, tant nacionals com comunals.
Quina creieu que és la clau del vostre èxit?
Hi ha diferents qüestions que han potenciat el nostre èxit. D’una banda, el fet que fos un moviment totalment nou, jove, d’una altra generació, amb uns altres valors i principis, amb una altra manera sobretot d’entendre la política. Crec que això ens va sumar molt, perquè a Andorra els partits consolidats fa molt temps que funcionen, hi ha una hegemonia del poder i crec que hem començat a trencar-la. Això ha fet que tinguéssim èxit. I, d’altra banda, haver sabut llegir la realitat o haver fet una diagnosi de la nostra societat, del país, i a partir d’aquí proposar una sèrie de mesures que eren completament trencadores amb el que s’havia proposat des de la resta de partits polítics. Ja abans de constituir-nos com a partit polític, quan érem un moviment, vam aconseguir incidir en l’agenda política i posar al centre del debat polític qüestions tan importants com el model de creixement econòmic, el model de creixement urbanístic i el model de país. Aquestes són les dues claus del nostre èxit fins ara. Evidentment hi ha molt recorregut per fer, però penso que haver sabut llegir en quin punt ens trobàvem com a país, com a societat, ens va donar aquest plus.
Dieu que vau posar damunt de la taula unes qüestions importants, tant que ara ja són inajornables.
Inajornables, totalment. És que hem de començar a actuar, hem de ser valents i Concòrdia també ha mostrat aquesta voluntat de posar els punts sobre les is, de començar a executar, posar sobre la taula solucions pragmàtiques de cara a les problemàtiques amb què ens trobem. Perquè, de fet, dins de les diagnosis que hem anat fent estem en un punt de no retorn, i això implica que hem de començar a fer molta feina, deixar-nos de teoritzar i filosofar i posar-nos a fer feina.
No depèn només de vostès. Depèn més del Govern, i influir-lo no és fàcil.
Sí, estic d’acord que en certa manera és complicat, perquè nosaltres a nivell nacional no estem governant, som caps de l’oposició, i des del grup parlamentari de Concòrdia s’està incidint perquè el Govern reverteixi les seves polítiques. Diria que Concòrdia ha tingut la capacitat d’incidir en l’agenda política i en el propi discurs polític d’aquesta hegemonia de poder de la qual parlàvem. Des que ens vam constituir com a partit, i tenint en compte que hi ha hagut unes eleccions pel mig, hem vist realment com la política i les accions de DA s’han anat revertint molt a poc a poc. És veritat que tothom havia identificat la qüestió de l’habitatge com una problemàtica, de les majors problemàtiques, al Principat. Això és una evidència, però fins que nosaltres no hem sortit amb el debat del model de creixement penso que ells anaven fent, i a partir d’aquí també ho han incorporat dins el seu discurs. Si més no és la percepció que tenim nosaltres, i potser també la percepció que té una mica la ciutadania. És el retorn que tenim. Veiem que a poc a poc, amb matisos, van incorporant petites mesures. Dic petites perquè si parlem d’inversió estrangera, el que proposa Concòrdia i el que proposa Demòcrates està a anys llum, i d’aquí la valentia de tenir el ferm compromís de voler aturar una casuística o una problemàtica que ve derivada d’una cosa totalment externa com en aquest cas és el capital estranger. Però a poc a poc hem anat incidint amb més o menys èxit en les fórmules que teníem, i no sé fins a quin punt podrem incidir-hi, tant de bo puguem incidir molt més del que es pot fer fent oposició, arribant a consensos o a fer bullir l’olla.
Parleu de consensos i d’aconseguir coses, encara que siguin petites. Hi ha l’exemple de l’esmena pel vial de Sant Julià.
Cal dir que hi va haver bona entesa amb el ministre Raül Ferrer, que vam fer aquesta esmena al pressupost, però a partir d’aquesta es va obrir una altra via de diàleg en què es va aprovar que es destinés una partida pressupostària al vial de Sant Julià. Per nosaltres evidentment va ser un èxit, perquè des de Concòrdia i dels consellers de la circumscripció de Sant Julià era una qüestió que defensàvem i reivindicàvem. Per tant, amb consens i amb diàleg es pot arribar, sempre que hi hagi voluntat per les dues bandes; en aquest cas el diàleg ha estat fructífer.
Hi ha altres qüestions com el model de creixement i la inversió estrangera, que també ja han dit que no estan tan lluny com semblaria.
Sí, es van apropant al nostre paradigma, perquè nosaltres no ens apropem al seu, però ells potser sí que van incorporant elements que s’apropen al nostre, a la nostra manera de veure les coses. No sé si la paraula seria apropar-se, però sí que és veritat que el fet que es debati a les institucions sobre aquesta qüestió no està de més, perquè potser fins ara portaven una bena als ulls. Segurament són conscients dels efectes nefastos que té aquest capital estranger o l’arribada massiva d’aquest, però fins que Concòrdia no ha fet pedagogia, o no ha posat al centre del debat aquesta qüestió, ells tampoc ho han incorporat en el seu discurs polític. Cadascú té unes maneres de fer i sobretot uns objectius diferents, però si més no van incorporant elements, i penso que això és positiu.
Quins són els objectius de Concòrdia com a partit.
En tenim diversos. Un dels primers que teníem ja l’hem assolit, que és obtenir representació institucional, i n’estem molt contents i orgullosos. Al final la feina feta s’ha vist reflectida i ara cal seguir mantenint aquesta representació. Treballar aquests tres anys que tenim per davant fins als propers comicis per créixer com a partit, ampliar aquesta musculatura de partit, aquesta base, i a partir d’aquí començar a polititzar la nostra gent, implicar-los, fer-los partícips de totes les dinàmiques de partit que posarem en marxa. I alhora, també, penso que un dels reptes que tenim com a partit és combatre la desafecció i l’abstenció política, perquè estem en uns punts a Andorra... És un fenomen global, però igualment ens hem de preocupar pel que ens passa a casa.
Voleu engegar diferents dinàmiques de partit, implicar les bases i hi ha el problema de la desafecció. Com ho vinculem? Com es vehicula tot plegat?
Fins ara teníem quatre comissions de treball que funcionaven. Educació, cultura, joventut i esports; després tenim la d’Afers Socials, Habitatge, Igualtat i Sanitat; la tercera és Economia, Finances, Exteriors i CASS; i la quarta és Territori, Urbanisme i Medi ambient. I amb aquest nou comitè executiu hem decidit crear una nova comissió que és la de l’enllaç institucional. Aquesta comissió el que pretén és facilitar-nos la feina a l’hora de centralitzar el que passa a totes les institucions i fer com d’intermediari amb el partit, que aquest estigui al corrent de totes les decisions que es prenen a nivell d’institucions, tant als comuns com al Consell General. Per tal de centralitzar i organitzar aquesta informació i també poder-la tractar a les comissions de treball. Aquestes ens han de permetre implicar molt més els nostres afiliats, convidar les persones que no són afiliades però que tinguin ganes de treballar en temàtiques concretes, animar-los que s’apropin i que aportin el seu granet de sorra. I, per altra banda, sobre l’abstenció, la idea de Concòrdia com a partit és eixamplar aquesta base, això vol dir anar a buscar més gent, implicar la ciutadania, implicar en processos més participatius la gent. I des de les institucions també hem de ser capaços d’engegar processos de democràcia directa per fer més partícip la ciutadania, la població. Una de les majors crítiques en relació amb l’abstenció és que la gent està farta de participar un cop cada quatre anys en unes eleccions, els seus drets polítics es tradueixen únicament en uns comicis i depositar un vot a una urna. La gent té ganes d’implicar-s’hi. És veritat que n’hi ha que no s’impliquen perquè no els interessa o perquè tenen altres prioritats. I és totalment legítim. Però el nostre repte també és implicar tothom i obrir el màxim nombre de canals per poder fer-los participar.
I també és fer-los veure que realment la política els afecta i que els ha d’interessar.
Sí. És una lectura que faig jo a títol personal, però m’adono que la població no entén fins a quin punt són importants unes eleccions comunals. Totes les decisions que es prenguin al Comú afecten de manera directa al ciutadà i no en som prou conscients. Falta pedagogia, falta apropar les institucions a les persones. Que hi hagi aquest canvi de paradigma també és una manera de combatre l’abstenció i que pugi la participació política. Parlo a nivell local, perquè molta gent desconeix quines funcions té el Comú, però és que el Comú decideix molt per al ciutadà al dia a dia. I això és un exercici que també hem de fer nosaltres com a partit, tots els partits ho hauríem de fer, d’explicar exactament què implica la política local i què implica la política nacional.
Parlant de política local, van tenir molt bons resultats a les últimes comunals.
Sí, la veritat és que estem molt contents. Vam tenir la capacitat de llegir les necessitats de cada una de les parròquies i d’acord amb aquestes necessitats, d’acord amb aquesta idiosincràsia parroquial, vam establir la candidatura que més s’adaptava o que podia donar una millor resposta a les necessitats dels ciutadans amb els nostres recursos. I aquesta fórmula ens va portar a l’èxit, a guanyar a Andorra la Vella, el Comú de Sant Julià de Lòria, a guanyar d’alguna forma el Comú d’Escaldes-Engordany i a entrar a la minoria del Comú de la Massana. En molt poc temps hem arribat a fer un resultat molt bo i que hem de seguir mantenint.
És que fa un any i mig Concòrdia no existia i ara està governant en tres comuns.
Sí, és un èxit. La veritat és que estem molt contents perquè també ha implicat un volum de feina molt gran, el partit s’ha mobilitzat, hem aconseguit engrescar la gent des de les candidatures respectives, mobilitzar el votant, i això també et dona ànims de seguir lluitant i de continuar treballant en aquesta línia.
S’han fet diferents pactes que sembla que han donat bons fruits.
Sí. I reprenc una mica el que parlàvem a l’inici de l’entrevista. Segurament, o possiblement, és la voluntat de canvi. Els pactes que s’han pogut fer, per exemple, a Andorra la Vella també responen a la voluntat de trencar una mica amb les dinàmiques polítiques a les quals estàvem acostumats. Escaldes potser seria una excepció perquè hi ha tornat a guanyar la Rosa Gili, que és qui encapçalava ja l’anterior mandat, i tot i que hem incorporat gent del nostre equip, sí que és molt evident que la gent demanava un canvi. D’aquí l’èxit.
Potser la lectura que s’ha fet en aquestes comunals i l’agrupació de diferents tendències en una candidatura conjunta seria desitjable a nivell nacional? Seria extrapolable?
Penso que són escenaris diferents. Una cosa és la política local, que en aquest cas, prenent com a base les necessitats, era la millor fórmula per poder donar resposta, i a nivell nacional estem en un altre escenari. També s’ha de dir que queden tres anys per a les properes eleccions i que per tant hem de ser prudents. Nosaltres anem fent feina a nivell de Concòrdia. De moment tampoc s’ha parlat i penso que és massa d’hora per parlar-ne, però la nostra idea és treballar sols per les candidatures nacionals.
Canviant de tema. Volia demanar per la Unió Europea. No van entrar en el pacte d’estat. Ha canviat alguna cosa? Què hauria de canviar perquè vostès canviessin de posició?
De moment la nostra posició continua sent la que ja vam dir en el seu moment, quan ens vam desmarcar del pacte d’estat. Considerem que l’acord d’associació no és l’eina que Andorra necessita, i sobretot pensant també en el nostre mercat i la competitivitat. Què hauria de canviar perquè nosaltres modifiquéssim la nostra posició? És que no sé si hauria de canviar, perquè al final de les anàlisis que hem dut a terme pel nostre compte hem tret les nostres pròpies conclusions. I de moment seguirem en aquesta direcció. A més, penso que la gent està desencantada. Només cal veure els últims resultats de l’enquesta de l’Observatori d’Andorra Recerca i Innovació, on es veia que el suport a l’acord d’associació havia disminuït respecte a l’enquesta anterior i que la gent era més propícia a mantenir l’status quo. Això vol dir realment que la gent té un desconeixement important i que per tant no poden prendre una decisió amb coneixement de causa.